Montnegre – Ermita de l’Erola
Aquest és el relat molt resumit d’una anada a l’Ermita de l’Erola, organitzada pel Centre Catòlic, que en Josep Andreu ens explica al seu llibre sobre Calella… Diu que la caminada era d’unes tres hores de pujada, acompanyades de cantades a càrrec del jovent de la colla, i dues i mitja de tornada, amb les energies molt minvades… En Marges (forner) i en Pera (Peró) cuidaven de traginar, amb bestiar de càrrega, tots els estris necessaris per la trobada…
En arribar, primer salutació a la Verge, després esmorzar i Missa Cantada oficiada per Mn. Isidre, senyor rector d’Hortsavinyà… El cant anava a càrrec dels mateixos assistents… Ens parla d’un tal Josep Sagrera (Pepet Mataró) que els dirigia i que havia fet d’escola llarg temps i que sabia més llatí que els propis capellans… Si l’Ofici havia anat bé, Mn. Isidre convidava amb alguna botifarreta de les que ell guardava, potser producte d’alguna almoina o del porc que ell mateix engreixava… Per esperar el dinar que les dones majors anaven preparant, es feien jocs o s’explicaven històries… Amb l’estómac ple uns feien la migdiada dessota les alzines i els que no tenien son es quedaven a l’era a explicar contes o altres comentaris, més propis de les dones, sobre aparellaments o prometatges, que algun en sortia d’aquestes excursions… Com acte final del dia es representava una comèdia teatral…
L’escenari era l’entrada de la rectoria, mentre el públic s’asseia al voltant de l’era… Hi prenien part els aficionats del centre capitanejats per Narcís Figueras (Siset Tabola) home molt graciós… Les representacions eren o bé “Cura de Moro” o “Màgia Negra” acabant amb un joc de cops d’escombra que el mateix Siset es cuidava de repartir i que feia les delícies del públic, que no era pas massa exigent… A punt de marxar anaven a fer l’acomiadament a la Verge i tots contents començaven el retorn esperant l’any vinent…
Aquesta excursió que celebraven el mes de maig es celebrà molt anys, tants com els que estigué Mn. Isidre regint aquella Parròquia… No parla dels anys però jo crec que deuria ser a la dècada dels anys 20/30…
Ja sabem una mica més d’aquestes històries de les rodalies de la nostra ciutat… Recomanada la lectura d’aquest llibre “Calella Típica” i de tots els que parlen de Calella…
Colo, divendres 04-Setembre-2020
