• La manca de denúncies genera una sensació de falsa sensibilització cap al col·lectiu LGTBI

• Calella compta ara amb un Pla Local per la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere

En l’últim any s’han identificat a Calella quatre atacs LGTBIfòbics, dels quals només un ha sortit a la llum: els insults i amenaces que van rebre un grup de joves a la plaça Vicenç Ferrer al juliol de l’any passat. Però s’han produït tres assalts més: a una noia durant la prèvia de la Festa Major de l’any passat; una agressió física de la qual la Policia Local en va tenir constància tot i que no es va posar denúncia; i una altra agressió física a un jove calellenc, a l’inici d’aquest any, que també va acabar sense denúncia.

Són només les que s’han detectat i han quedat recollides al Pla Local per la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere de Calella, malgrat se’n poden haver produït més que no s’han denunciat ni han transcendit. El mateix pla adverteix que “la infradenúncia pot generar un fals optimisme sobre el nivell de sensibilització de la població de Calella, ja que les agressions queden invisibilitzades”. Per això, el document considera que cal millorar la detecció d’agressions LGTBIfòbiques al municipi i portar un recompte oficial de casos.

Al mateix temps, també destaca que hi ha una “normalització” de comentaris i actituds LGTBIfòbiques al municipi i que l’espai públic es percep com a insegur per les persones d’aquest col·lectiu. Per tal d’establir mecanismes de denúncia i acompanyament a les víctimes i millorar l’actuació policial davant d’aquest tipus d’agressions, el pla estableix accions com fer difusió del Servei d’Atenció Integral LGTBI (SAI), formar a la Policia Local i assignar persones de referència en qüestions LGTBI dins del cos policial.

40 mil euros de pressupost repartits en 4 anys

El Pla Local per la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere de Calella, elaborat per la Diputació de Barcelona, estableix nou línies d’acció amb objectius i actuacions específiques a treballar. Algunes d’aquestes accions estan dotades de pressupost, mentre que d’altres no en tenen. En total es preveu destinar uns 40 mil euros entre el 2022 i el 2025, amb la partida més important, de 10 mil euros, a la sensibilització als espais d’oci. També el reforç de la programació cultural local i la incorporació de la perspectiva LGTBI als festival i la Festa Major tenen una dotació econòmica important, així com la commemoració de les diades més significatives com el Dia de l’Orgull LGTBI, que se celebra avui, 28 de juny, o el Dia contra la LGTBIfòbia, el 17 de maig.

No obstant, el document admet que hi ha una “certa tensió entre la voluntat expressada per l’ajuntament d’impulsar accions en matèria LGTBI+ i les realitzacions que finalment arriben a materialitzar-se” i que “des del propi Ajuntament es reconeix que falta sensibilització a nivell polític” degut a la manca de formació i als prejudicis associats “a l’entorn social i l’educació rebuda”.

Poca activitat de les entitats LGTBI

Tot i que a Calella hi ha entitats LGTBI, l’enquesta feta per l’elaboració del pla va revelar que un 90% dels enquestats no en coneixia cap. El motiu és, molt probablement, la poca activitat que tenen i que fa que no arribin a la ciutadania. Les dues han sorgit de l’Ajuntament l’any 2020: una d’elles és el Consell Municipal de Dones i LGTBI, on es va presentar i debatre prèviament el Pla, malgrat no totes les propostes que van fer les participants van ser recollides.

L’altre és Calella LGTBIQ+ Transformadora, impulsada per una dinamitzadora comunitària que va ser contractada per l’Ajuntament, entitat que tampoc ha estat activa durant aquest any. De fet, el document apunta la manca d’implicació de les persones de l’associació per dur a terme més accions, tot i que també destaca l’escassa participació de la ciutadania a nivell general.

Educació, salut i esport

El pla també incideix en altres àmbits i destaca la manca de coneixements específics del professorat i del personal sanitari a nivell local, així com la falta d’un pla d’acció en l’educació i la sanitat. Tampoc existeix aquest pla d’acció en el sector de l’esport, on també denota una homofòbia “normalitzada” en el llenguatge, el sexisme estructural en la segregació dels esports i la manca d’equipaments inclusius per les persones trans.

Sovint se sent a dir que no hauria d’existir un Dia de l’Orgull LGTBI com tampoc hi ha un Dia de l’Orgull Heterosexual. La diferència principal és que les persones heterosexuals no s’amaguen pel simple fet de ser-ho ni són discriminades, mentre que les persones d’altres identitats de gènere o sentiments afectius si que han sigut atacades.