Promotors de la platja per gossos: “La participació ciutadana és el que ha guanyat”

  • Des que es va presentar la consulta sobre la platja per gossos fins que s’ha executat ha passat un any i mig

  • Els promotors s’han topat amb un govern reticent a ajudar-los

La platja per gossos es posarà en marxa finalment el dimecres 10 d’agost. Tot just s’estan fent les tasques per posar-la a punt, però començarà sense la dutxa per les mascotes com té la platja de Pineda.

Xavi Nogués, Albert Comas i Gizane Silva són les tres persones que han impulsat la platja per gossos

  • Albert Comas, Gizane Silva i Sergi Puig són les tres persones que van registrar la consulta de la platja per gossos, comptant amb el suport també de Xavi Nogués, que és qui ha tingut un rol més proactiu a l’hora d’executar les accions, malgrat no poder formar part dels tres integrants per no estar empadronat a Calella. La consulta popular que preguntava a la ciutadania si volia una platja de Calella es va fer el 3 d’abril i es va imposar el “si”.

  • La CUP Calella s’ha erigit com a defensora de la platja per gossos. Veient que a nivell polític no se’n sortien perquè la proposta es tombava al ple, van decidir crear un grup promotor format per tres persones físiques emparant-se en la llei de consultes populars no referendàries.

2022-08-07T10:26:07+01:0007/08/2022|

La platja per gossos es posarà en marxa en breu i vosaltres sou els promotors d’aquest nou espai a Calella. Quina valoració en feu?

Xavi Nogués: Ha estat molt d’esforç. Una cosa que podia haver sigut molt més fàcil i barata hem estat obligats a fer-la d’aquesta manera. Però crec que és súper positiu, perquè és la participació ciutadana el que ha guanyat. El poble ha dit als polítics: ‘s’ha de fer això’.

Esteu vinculats a la CUP Calella. El fet d’estar implicats en un partit polític ha propiciat que es fes? Persones sense cap lligam polític haurien aconseguit el mateix resultat?

Albert Comas: Si, s’hauria pogut fer, perquè la llei de consultes populars no referendàries el que estableix és que es pot fer de dues maneres. A través d’una entitat jurídica o a través de tres persones físiques, que és el que vam decidir fer nosaltres. Així no quedava ancorat a un partit polític, sinó molt més obert a la ciutadania. Moltes persones i establiments s’hi han involucrat, també diferents grups municipals.

X. N.: Molta gent està cansada de la política, si ho desvincules d’un partit obres el ventall. Hi ha hagut gent de tots els grups polítics, fins i tot del partit que mana en aquest moment, que estava en contra de la platja per gossos. Però gent que els vota si que la volia i es va unir a aquest moviment popular.

A. C.: És un dels punts forts de la democràcia més directa. Quan votes un cop cada quatre anys, els partits tenen uns programes que estan molt tancats i pots estar d’acord en uns punts, però en d’altres no. Però si preguntes sobre una qüestió concreta, desapareixen els blocs. 

La consulta sobre la platja per gossos és la primera que s’ha fet a Calella impulsada per un grup ciutadà. Creieu que aquesta fórmula s’ha de repetir amb altres qüestions?

X. N.: Si. La llei, que no ha estat explotada fins ara, permet fer fins a tres consultes l’any. Per tant, creiem que si hi ha temes que poden causar controvèrsia o de projecció de ciutat, es pot preguntar a la gent què vol. 

A. C.: De fet, nosaltres com a grup promotor també vam plantejar la consulta sobre l’Aldi. La vam registrar el mateix dia, signat per les mateixes persones. Però com que amb l’Aldi hi havia interessos per mig, no es va tirar endavant. Ens hauria agradat preguntar a la població si estava d’acord amb el concepte del supermercat; creiem que hauria dit que no era un bon projecte per la ciutat. I des de l’última consulta ciutadana que es va fer a Calella ja fa uns 40 anys. Va ser sobre el port, per la controvèrsia de si es feia o no un port a les Roques. La població va decidir que no el volia.

X. N.: A més, la del port no la va plantejar un grup promotor, sinó que es va fer per consens del ple. En la de la platja per gossos no hi va haver aquest acord, va ser un no rotund, però nosaltres hem anat insistint i buscant la via per fer-ho. És dur, però ho hem aconseguit. Vull agrair a la CUP Calella, a Calella en Comú i a Esquerra Republicana la seva participació, també a tota la gent que ha col·laborat, perquè ho hem fet entre tots, que és molt guai.  

La consulta sobre la platja per gossos és la primera que s’ha celebrat a Calella impulsada per la ciutadania a través d’un grup promotor. 40 anys enrere també se’n va fer una de caràcter local, que demanava als calellencs si volien habilitar un port.

Gizane Silva: I ha canviat el criteri, ha passat del “no” de les dues mocions que vam presentar des de la CUP sobre la platja per gossos a no tenir arguments per dir que no. Ha estat positiu, però no calia arribar aquí.

Creieu que aquest canvi del govern, de passar del “no” a acceptar la consulta, era perquè es pensava que la població votaria en contra de la platja per gossos?

G. S.: Jo crec que pensaven que sortiria que no.

A. C.: Aquí es pot veure com ha anat el procés. Abans de presentar aquesta consulta, havíem plantejat unes altres condicions, és a dir, que fos oberta per tota la ciutadania. Però l’equip jurídic de l’Ajuntament ens va comentar que no podia ser, que havia de ser sectorial. Vam haver de modificar-ho i malauradament discriminava a part de la població.

En efecte, no es va permetre votar als calellencs que tenen gossos censats. Va ser una crítica important.

X. N.: No vam tenir la capacitat de comunicar bé, ni tampoc teníem els recursos, d’explicar-li a la població que la sectorització no era cosa nostra, sinó que venia dictada des de l’Ajuntament. Nosaltres si que vam oferir-li que l’obrís a tota la ciutadania, van ser ells els que van dir que no. Vam entomar aquesta crítica per anar-li explicant persona a persona que ens venia a criticar això, que no havíem discriminat nosaltres sinó que era l’única manera que teníem de fer-ho. De fet, jugava en contra nostra.

A. C.: Hi ha diferents pobles que, mitjançant la mateixa llei, han pogut fer consultes que eren generals. Però han de ser convocades pel ple i de temàtica estrictament municipal. Com que es donava aquesta última condició, li vam dir a l’Ajuntament que renunciàvem a proposar-la nosaltres i ens obríem a que la convoqués el mateix consistori perquè fos oberta a tota la ciutadania i no discriminés a part de la població. Però el govern no hi va accedir, perquè era un punt al seu favor perquè sortís el “no”. A base de treball, constància i esforç hem aconseguit no només que surti el “si”, sinó mobilitzar molta gent.

El grup promotor va proposar al govern que fos l’Ajuntament qui convoqués la consulta per tal que pogués votar tota la ciutadania, però s’hi van negar.

Des que es va plantejar fins que s’ha executat ha passat un any i mig. Són normals aquests tempos? Què falla aquí?

A. C.: No és normal, però no hi podem fer res. No marquem ni els tempos ni els terminis que posa l’administració.

G. S.: Falla la burocràcia. A. C.: També la voluntat del govern de portar-ho a terme. Suposo que els interessa anar-ho posposant i alentir el temps. Nosaltres l’únic que hem pogut fer és insistir. G. S.: I encara gràcies que la platja l’habiliten ara, perquè jo ja pensava que seria per l’any vinent.

X. N.: Que s’acostin eleccions ha accelerat la creació d’aquesta platja. S’hi han vist obligats, al final és molta gent la que va signar, la que va votar i la que no va poder fer-ho.

Creieu que la participació, de només un 8,3% del cens, és prou representativa? Esperàveu que anés a votar més gent?

X. N.: Sí és vàlida, comptant el miler de persones que no podia votar per tenir un gos censat. Si hi sumem les que hi van participar, al final serien unes tres mil persones i no estaríem parlant d’un 8%, sinó de més. També hauria ajudat que, des de l’Ajuntament, es fes una promoció vàlida de que hi havia una consulta popular. La comunicació l’hem fet nosaltres com hem pogut. El resultat, amb els recursos que tenim, jo crec que és prou digne.

A. C.: Sempre es pot esperar més per qualitat democràtica. Hi ha hagut una feina important i és la primera consulta que es fa. A partir d’aquí, tornem a que hauríem d’intentar obrir una mica més la participació ciutadana a la població. 

G. S.: En les consultes per la independència, hi havia el govern i molta promoció al darrere. A nivell local, no.

A. C.: També estem parlant d’un concepte molt específic, si es vol o no es vol una platja per gossos. Hi ha gent que això li importa molt, però també n’hi ha d’altra que no li genera interès, ja sigui perquè no té gossos, perquè no va a la platja… tot això redueix persones. També ens hem de quedar amb què es van aconseguir les signatures, que és un 10% del cens cridat a votar, i és molt. I que es va fer la consulta en dos únics punts de votació en un sol dia.

X. N.: Si s’hagués fet a través del ple, si que s’hagués pogut celebrar en diversos dies. En altres poblacions s’ha fet en quatre diumenges, per exemple, i això fa augmentar el nombre de vots. Pels Pressupostos Participatius es vota en diversos dies i hi ha molta més capacitat de comunicació.

Creieu que el canvi d’alcalde ha propiciat que s’acabés executant aquest estiu?

X. N.: Jo crec que no, que és per la proximitat de les eleccions. Al final, el partit que guanya les eleccions ho fa amb tres mil vots i estem parlant que hi ha unes tres mil persones que s’han unit a aquest moviment i que són molts vots. No fer-la, retardar-la o no acceptar el resultat hagués anat en contra d’aquests possibles vots.

A. C.: Jo crec que si. L’actitud que tenia l’anterior alcaldessa era, per mi, molt més inflexible de cara a aquest sistema. Ella tenia una idea per la ciutat i, si hi havia alguna cosa que no entrava dins dels seus esquemes, feia el que fos perquè no es portés a terme. Amb la platja de gossos, jo crec que hauria embolicat la troca posant consultes o enfrontant a la ciutadania per no portar-la a terme.

G. S.: Jo també ho crec. Fins i tot hagués tingut en compte aquestes signatures que es van recollir fa poc en contra de la ubicació.

Enteneu que hi hagi gent en contra del lloc escollit per ubicar-la? No hagués estat millor muntar-la darrera del camp de futbol?

X. N.: Ho entenem i sabíem que hi hauria gent en contra. És un punt calent el saber on anirà. Però és el que ha dit l’alcalde, és una prova pilot; hi ha una ubicació i no té per què ser la definitiva. Ara es provarà aquí; si funciona, collonut. Jo crec que la gent al final veurà un moviment, que genera un turisme i uns recursos econòmics i socials. Darrere del camp de futbol és una ubicació que m’agrada, però igual que el moviment popular ha sigut consultat i ha tingut un resultat, els representants polítics ho han consensuat al ple, que és la representació de tota la ciutadania de Calella. Si no és el lloc òptim, moguem-la a un altre lloc, tenim molta platja per anar provant. I a aquells que són detractors de la platja per gossos, els demanaria que li donin una oportunitat. Hem d’obrir la ment i deixar que funcioni, veure si molesta o no. I si ho fa, que valorem per què funciona d’aquesta manera i intentem solucionar-ho.

La platja per gossos se situarà entre els carrers Sant Isidre i Escoles Pies. El grup promotor no descarta que es modifiqui la ubicació de cara al futur si l’actual no convenç.

A. C.: També des de l’Ajuntament tenen uns serveis tècnics que poden vertebrar la planificació de la zona de costa segons convingui. Nosaltres no tenim tots aquests mitjans, si creuen que és la millor zona, que ho executin. Això no vol dir que hagi de ser la definitiva. 

G. S.: Fos el lloc que fos, hi hagués hagut gent en contra. No li hagués trobat sentit a una segona consulta demanant la ubicació. I si hagués sortit meitat i meitat? 

Siguem pràctics: els gossos no són nets. Hauríem de confiar amb els amos perquè aquest espai es conservi bé?

G. S.: De novembre a maig, els gossos hi poden anar i mai he sentit cap queixa en aquest temps del soroll que fan els gossos, de les seves caques a la platja. Potser és que no caguen o no borden en aquella temporada.

A. C.: La gent es posa més cap al bot de l’aigua, hi ha espai suficient perquè els lladrucs quedin esmorteïts i no arribin a les cases. Tot és una incògnita perquè no sabem com serà ni res. Però l’Ajuntament disposa d’una empresa de neteja i d’una brigada que ha de vetllar per posar els recursos perquè estiguin nets els serveis que ofereix a la població. Calella és una ciutat que té molts gossos, per tant, s’ha d’adaptar a aquesta casuística. Per exemple, fer una neteja especial per les places, també a zones com l’entrada del Passeig de Mar, la plaça Catalunya o els Eucaliptus. 

X. N.: Els propietaris de gossos de Calella no són més bruts que els de Pineda, Barcelona Arenys. Si a aquestes poblacions es manté, a Calella també. I si no funciona, hem d’analitzar per què no ho està fent i no donar la culpa als propietaris, sinó mirar més cap a dins del govern. Igual que és una prova pilot per saber la ubicació de la platja, també ho és per l’Ajuntament per si sap gestionar o no la platja per gossos. 

Què aportarà per Calella aquesta platja per gossos?

A. C.: Primer de tot, benestar per les persones que tenen gossos, serà un servei que la ciutadania agrairà moltíssim, que és el més important. Treballar de cara a la gent del poble.

G. S.: També un altre tipus de turisme, el turisme pet friendly. Ara hi ha hotels que accepten gossos.

X. N.: I demostrar que estem oberts al canvi, a tothom. Calella és una ciutat oberta, moderna i que està en constant canvi per adaptar-se a la realitat del món. El que si demanem és que posin una passarel·la en la que els gossos no es cremin les potetes, així pot tenir un recorregut de tot el dia. Que puguis anar a fer un bany, refrescar el teu gos i anar cap a casa.

A. C.: També cal que l’Ajuntament senyalitzi bé l’espai, amb senyals lluminoses perquè els cotxes vagin més lents. I després també la neteja, no només a la platja sinó integral a tota la població.

Comparteix el contingut!

Go to Top