• Trobar pis és un drama pels joves calellencs, que acusen les condicions impossibles de solvència que imposen immobiliàries i particulars per accedir al mercat de lloguer.

Els joves calellencs que volen independitzar-se es troben amb grans dificultats per trobar un pis de lloguer. “Calella és la pitjor ciutat en molts quilòmetres a la rodona per trobar un pis de lloguer”, afirma un dels joves que porta més de 4 mesos buscant una llar, visitant les agències, consultant els portals immobiliaris i parlant amb particulars que disposen de pisos buits. 

Les condicions que tant particulars com immobiliàries posen per llogar un pis fa gairebé impossible que la majoria de joves puguin accedir-hi. Un d’ells explica que “a molts pisos et demanen l’assegurança d’impagament, que et diu que el preu del lloguer no pot superar el 40% dels teus ingressos mensuals. És a dir, una persona mileurista no pot pagar més de 400 euros de lloguer i això és impossible, no n’hi ha. Em vaig quedar parat”, admet, afegint que “em van arribar a dir que per un lloguer de 500 o 600 euros havia de cobrar 1.800 euros al mes”, una quantitat que no es correspon a la realitat de la majoria de persones joves. 

Preus elevats i condicions exageradament altes, com una assegurança d’impagament, entrades de fins a un any i un sou determinat, fan que llogar sigui pràcticament impossible per molts joves calellencs.

Però no són els únics requisits, ja que “molta gent demana un o dos anys de nòmines i, fins i tot, la solvència que tens al banc”. El que els propietaris valoren com un salvavides per assegurar que la persona a qui li lloguen el pis és solvent i no li deixarà de pagar, pel llogater suposa una intromissió a la seva privacitat i, al mateix temps, un sostre molt alt al qual arribar. “Què hem de fer la gent de Calella? Marxar a Palafolls o Tordera, que és una mica més assequible?”, es pregunten.

Fent un cop d’ull als portals immobiliaris es pot copsar que l’oferta d’habitatge de lloguer és molt limitada i que, en la majoria de casos, no baixa dels 650 euros al mes per molt petit que sigui. De fet, als pisos més petits se’ls qualifica de “loft”. Del que es queixen alguns joves és que hi ha més habitatges d’ús turístic que de lloguer, especialment a l’estiu. La gran rendibilitat que suposa el lloguer vacacional fa que molts propietaris reservin els pisos per poder treure el màxim benefici a l’estiu, mentre que a l’hivern el pot tenir buit o el lloga només d’octubre a maig, el que suposa un perjudici pels propis calellencs que busquen un pis.

El fet de ser una ciutat turística també suposa un problema pels habitants, especialment per aquells que busquen un pis i no en troben perquè resulta més rendible el lloguer vacacional que el de tot l’any.

De fet, si abans es veien cartells que anunciaven que un pis “es lloga” o “es ven”, ara han desaparegut. La poca oferta, sumat a la por de cridar l’atenció dels ocupes en donar a entendre que el pis està buit, fa que ningú posi ja aquests cartells, excepte als locals comercials a peu de carrer. Això condemna a molts joves a buscar-se la vida fora de Calella, on trobin més varietat i millors condicions econòmiques.

Subvencions mínimes

• El govern espanyol i el català han obert línies de subvencions per al pagament de lloguer per persones joves, però els imports són baixos perquè siguin una gran ajuda pels joves. A més, la majoria de vegades hi ha un nombre molt més elevat de peticions que de subvencions atorgades.

Queden només dos dies perquè acabi el termini per presentar les sol·licituds per rebre la subvenció per al pagament del lloguer de la Generalitat. Tot i així, l’import a rebre no és molt alt: de 250 euros al mes com a màxim i de 20 euros al mes com a mínim. El límit que pot rebre un habitatge és de 3.000 euros anuals. Al Maresme, s’hi poden acollir els joves de fins a 36 anys que paguin, com a molt, 950 euros al mes de lloguer.

Es pot tramitar des de la web de l‘Agència de l’Habitatge de Catalunya i cal presentar tot un seguit de documentació, com el certificat de convivència, el justificant d’ingressos de totes les persones que visquin al pis i que tinguin edat de treballar i un mínim de 6 rebuts del lloguer, entre d’altres.

El govern espanyol també va atorgar un bo jove de lloguer, que en només unes hores va esgotar la totalitat de la partida i va deixar sense ajuda a milers de joves.