Judith Farré és la tècnica de normalització lingüística que va impulsar l’Oficina de Català de Calella fa 30 anys. “Els ajuntaments tenien serveis de català que depenien de Política Lingüística. Però l’any 1989 es va crear un ens, el Consorci per la Normalització Lingüística, i els ajuntaments que volien entrar-hi van tenir temps només fins el 1992” recorda Farré. Ella es va presentar a les oposicions que va convocar el consistori calellenc, aconseguint la plaça a principis del 1992, i al novembre ja van obrir l’Oficina de Català. Des d’aquell moment, ha estat al capdavant. “Sóc el cap i els peus de l’oficina”, assegura rient. Es dedica a l’ensenyament, però també a l’assessorament lingüístic a empreses. 

Més de 30 persones han sortit aquest matí de dissabte cap al Far per celebrar els 30 anys de la Oficina de Català de Calella

L’Oficina de Català de Calella celebra 30 anys, per aquest motiu Farré ha convidat a alumnes i voluntaris a una caminada fins al Far, on han fet una visita guiada al Centre d’Interpretació de la torre lluminosa de Calella i han fet un “recital de poemes dedicat a una de les nostre voluntàries, la Carmen Mollfulleda, que va morir aquest any. Va ser parella lingüística molt de temps, també va fer les tertúlies de la biblioteca alguna vegada. La seva filla, Clàudia Mollfulleda, i el seu company, Jesús Gasco, han fet el recital”. Farré ha estès l’homenatge també a tots els voluntaris, sense els quals l’Oficina de Català no seria el mateix.

El servei, situat a la Fàbrica Llobet, ofereix classes per tot tipus de nivell, des del més bàsic fins al més avançat. Farré explica que “als nivells inicials em ve gent d’arreu del món, però també gent que ha nascut a Barcelona i que mai ha parlat català. Quan van pujant de nivell, coincideixen amb la gent que mai ha anat a l’escola o que no van aprendre català de petits i no el saben escriure. En els cursos superiors, és gent que si que l’ha après a l’escola però que els demanen un nivell C i no el poden acreditar o no escriuen amb prou correcció”. A partir dels cursos, que es poden fer presencialment o per internet, es poden obtenir les titulacions corresponents expedides pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Es tracta d’un ens públic format per la Generalitat, la Diputació de Girona, 37 consells comarcals i 98 ajuntaments. Al Maresme hi té nou oficines, entre elles la de la nostra ciutat.

La tècnica afirma que “tinc la gran sort de tenir molta gent voluntària”; de fet, té una vintena de col·laboradors que participen fent tertúlies literàries a la biblioteca o fent de parelles lingüístiques, oferint-se a parlar català amb les persones que busquen practicar l’idioma. “Els alumnes venen a aprendre l’idioma però després es trobaven que no tenien ningú amb qui practicar-lo”, fet que va propiciar la creació de les parelles lingüístiques. Diverses botigues de Calella també hi col·laboren oferint-se a parlar català des dels seus establiments. De fet, el Consorci també utilitza els comerços per mesurar la presència del català al territori.

Durant aquests 30 anys, Farré ha copsat que “abans, la gent que venia a aprendre a parlar català feia molt de temps que vivia aquí. Ara, els que el venen a aprendre acaben d’arribar d’arreu del món”. També assegura que els alumnes actuals també s’apunten a més activitats: “tinc molts alumnes que no s’han desvinculat mai, comencen fent un curs i després continuen fent les activitats”; enumerant que “anem molt al teatre, fem activitats per Sant Jordi com llegir un conte que hem escrit amb els alumnes. També ens hem presentat a algun concurs de contes i, fins i tot, han arribat a sortir publicats. A la Festa de la Gent Gran també hem llegit contes”. D’aquesta forma, practiquen català però també estrenyen lligams i troben noves amistats.

Les classes de català s’imparteixen al primer pis de la Fàbrica Llobet i Guri

Pel que fa a l’origen dels alumnes, Farré apunta que molts són de països d’Amèrica del Sud, però també d’Àfrica i d’arreu d’Europa. “L’any passat vam fer un nivell inicial amb ucraïnesos, però des de la guerra amb Rússia també se n’han apuntat molts”, puntualitza Farré.

Per què s’apunten els alumnes a aprendre català? “Per arrelament demanen 45 hores de català”, explica, pel que és necessari fer classes per obtenir la documentació. “També perquè a la feina demanen una titulació concreta. I hi ha gent que s’ha quedat a l’atur i que, a l’hora de buscar un nou lloc de treball, s’han adonat que no tenen cap certificat que acrediti que saben català”. 

Els catalans, culpables de la salut del català

Judith Farré considera que som els propis catalans qui ens llencem pedres sobre la nostra teulada pel que fa a la salut de la llengua. “Està moribund perquè els catalans, quan veiem algú que és molt fosquet o massa claret, li parlem en castellà. És inconscient. Ho fem per ajudar, però no ajudem ni al català ni a la gent que ve de fora i fa un esforç immens per aprendre una llengua nova”, destaca, alabant la gran demanda que hi ha per part de nous alumnes. “Si els catalans canviem de seguida d’idioma, està perdut”, sentencia.

“Nosaltres només fem classes per adults i les famílies em diuen que els seus fills volen aprendre català. Però el Departament d’Ensenyament no les ofereix”, pel que Farré recomana una experiència immersiva escoltant la televisió i fent activitats. Fa ben pocs dies va néixer, precisament, un nou canal de televisió en català, l’SX3, destinat tant als infants més petits com a adolescents. Forma part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ens que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio.