Helia Tresserras, 20 anys d’activisme social a Calella

• Tresserras ha estat vinculada a entitats culturals, d’artesania, socials, animalistes, feministes i independentistes

• Destaca que van aconseguir traslladar la biblioteca al centre de la ciutat des d’on estava abans a l’altra banda de la carretera, al costat de l’escola bressol El Carrilet

• Helia Tresserras López acaba de complir 70 anys de la forma més activa possible: immersa en l’expansió de l’Associació Calella Artesana (ACA), nascuda de les cosidores que confeccionaven mascaretes durant la pandèmia. Va treballar al sector turístic, però fa uns 20 anys es va començar a involucrar en el teixit associatiu de Calella i fins a dia d’avui ha format part de tot tipus d’entitats, impulsant-ne de noves com els Amics del Parc Dalmau i lluitant per canviar la societat calellenca des de la ciutadania.

Forma part de diverses associacions i moviments socials d’àmbits molt diferents. Quan va començar a implicar-se activament en les entitats de la ciutat?

Quan estava treballant al sector turístic, la feina per mi era el tot, no mirava l’hora. Però va arribar un moment que em vaig adonar que tenia una vida privada i que no podia donar-ho tot a la feina. Llavors vaig conèixer la Maria Janer, del partit Grup Independent Calella (GIC), i em vaig posicionar en la polèmica que hi havia en aquell moment per la biblioteca Costa i Fornaguera, que estava a la carretera i la volien traslladar. Nosaltres volíem que anés on es troba ara, a Can Salvador de la Plaça, però l’Ajuntament no ho veia clar. Per això, vam fundar els Amics de la Biblioteca de Calella, del qual jo en vaig ser la secretària, i és quan em vaig començar a implicar en altres moviments socials. El caire polític que tenia el partit Grup Independent Calella no m’interessava, m’engrescava més el caire social.

Va trobar un punt en comú amb aquest partit independent però no en va formar part políticament. La fundació dels Amics de la Biblioteca, però, van ser l’inici del seu camí dins de l’activisme. Quines accions feia aquesta associació?

Fèiem conferències a la biblioteca vella amb l’antiga directora, Dolors Llavall, i una professora de l’institut, Anna Tudurí. Eren xerrades de diferents temes: van venir autors catalans, la Quimeta de la Roda ens ensenyava com es feien els bunyols de Setmana Santa, una altra noia ens ajudava a fer centres de Nadal, participàvem a l’hora del conte… diverses activitats per anar creant xarxa.

El trasllat de la biblioteca municipal va ser la causa de la primera incursió de l’Helia Tresserras en els moviments socials calellencs. Va ser, també, el primer èxit.

Amics de la Biblioteca va aconseguir l’any 2006 el seu objectiu de traslladar la biblioteca de l’edifici de la carretera, al costat de l’escola bressol El Carrilet, a Can Salvador de la Plaça, antigament conegut de forma popular com Can Palmada, a la plaça de l’Ajuntament. És on es troba a dia d’avui. Després d’aquesta fita, va seguir formant part de moviments socials. En aquests 20 anys, en quines entitats més ha estat implicada?

Vaig estar implicada a la gatera de Calella quan la Joana Borrull era la presidenta. Netejàvem, comptàvem els gats… fins que em vaig adonar de dos problemes que hi havia. Un és l’actual president i veterinari, no em van agradar com anaven les coses i ho vaig deixar. L’altre és que vaig comprar gats de raça, sempre n’havia volgut, i vaig deixar la gatera per no portar malalties als meus gats. Però vaig continuar col·laborant en algunes coses. Després em vaig fer sòcia d’ASFeC, l’Associació Felina de Catalunya, i vam aconseguir que es portessin a Calella unes exposicions internacionals de gats de raça. Vaig estar implicada en dues edicions, la tercera la va fer ASFeC directament.

Després va venir una època dura: va morir el meu pare i la meva mare va començar amb l’alzheimer, jo la cuidava. Quan vaig plegar de Viatges Tauro, mentre tenia cura de la meva mare, tenia temps lliure i vaig contactar amb en Pere Josep de Llopa Can Calella Maresme.

Sempre ha estat vinculada amb els animals i amb entitats animalistes…

Sí, aquesta associació volia la platja de gossos, però jo veia que sense una base sòlida no es podia fer. Com a tècnica en turisme, sense títol però amb experiència, vaig elaborar una presentació on explicava com es podia potenciar la platja de gossos i la vaig presentar a l’Ajuntament perquè comencés a treballar en un nínxol de mercat que no estava explotat, però no vaig tenir resposta. Fins i tot teníem una entrevista amb l’Associació Turística i ens van trucar per suspendre-la perquè hi havia hotelers que no els interessava.

En què consistia aquesta proposta?

Era un programa molt ambiciós: es tractava d’habilitar una platja de gossos ben instal·lada, controlada per l’Ajuntament. Però, en general, volíem fer de Calella una ciutat “pet friendly”: portant una fira animalista, fent una setmana de la mascota, concursos de bellesa de gossos i gats, competicions d’agility amb caràcter nacional i internacional, paquets turístics de trekking amb gossos… en definitiva, educar a la gent en l’animalisme. Però com que no va tenir ressò, l’entitat va quedar una mica a l’aire. Una de les persones que en formaven part era l’Alberto Pérez, a qui li vull enviar un record perquè ha mort recentment.

El món animalista també ha marcat a Helia Tresserras. A més d’involucrar-se en la gatera i a la desapareguda Llopa Can Calella Maresme, va voler estendre l’amor pels animals a tota la ciutadania a través d’un projecte per fer de Calella una ciutat “pet friendly”. Igual que les últimes mocions que s’han debatut al ple en aquest mateix sentit, el programa de que havia dissenyat l’activista no va tenir suport.

La biblioteca, la gatera, propostes animalistes… en quins altres camps ha estat implicada?

L’època a Llopa Can va coincidir amb la meva entrada a l’ANC, però no vaig veure clara la secció local i em vaig implicar en un moviment que es diu Esquerres per la Independència. Hi havia gent d’ERC, de la CUP i d’algun partit més d’esquerres. El que volíem era unir forces per arribar a aconseguir la independència. Vam aglutinar a gent de l’Alt Maresme i va sortir molt bé. A partir d’aquí, va venir el referèndum i vaig entrar al CDR.

L’Helia va formar part del CDR de Calella, el Comitè en Defensa de la República (anteriorment, en defensa del referèndum). Eren assemblees locals que, en un primer moment, es van crear per facilitar la celebració de l’1-O, però que més endavant van organitzar accions de protesta. A Calella van motivar protestes davant la caserna de la Guàrdia Civil i concentracions a la Plaça de l’Ajuntament. Va passar por en les accions del CDR?

Si. Vaig tenir por de la Brimo i dels Mossos, perquè en els talls de carretera vaig veure agents de policia que després ens aturaven al carrer Església. Una vegada que vam anar a cantar davant la casera de la Guàrdia Civil, van participar uns nois de La Forja de Pineda. Quan ja havíem marxat, els nois ens van dir que la policia els estava perseguint. Vam decidir acompanyar-los al cotxe i, al mig del carrer, se’ns van acostar tres mossos vestits de paisà que van identificar-los. A mi no em van dir res, però em vaig quedar amb la cobla.

Sumem la lluita independentista a les seves causes. Però encara no acaba aquí, també ha fundat entitats de la ciutat.

Exacte. Quan estava a la gatera, el regidor de Medi Ambient del moment, que era en Josep Maria Juhé, ens convocava a les reunions del Consell de Medi Ambient. Ell sempre deia que faltava alguna associació pel Parc Dalmau i se’m va quedar aquesta idea al cap. Anys més tard, li vaig comentar a en Pere Josep Puig i d’aquí van sorgir els Amics del Parc Dalmau. Vam ser-ne els fundadors. Deu fer 6 anys i encara en sóc sòcia, però no hi vaig a treballar perquè no tinc més temps.

Després d’aquesta etapa, va arribar la COVID-19 i l’Anna Giménez i en Xavi Nogués em van trucar per dir-me que no hi havia mascaretes. Jo n’estava fent per mi i els vaig ensenyar el patró de com les fabricava. D’aquí van sortir les cosidores. Tot un seguit de ciutadans de Calella i algunes empreses es van sumar a la iniciativa donant-nos teles i fils per confeccionar les mascaretes, d’altres repartint-les o recollint el material. Van ser moments molt difícils, però amb una gran mostra de generositat i solidaritat. Calculo que vam fer unes nou mil mascaretes, de fet, jo en vaig cosir més de 700, em vaig carregar la màquina de cosir ja, ja, ja. Però no vam tenir cap ajuda de l’Ajuntament de Calella. El senyor Ponsdomènech ens va ajudar tallant teles, la CUP i els Comuns estaven implicats. Però res més. Ni un permís per poder repartir mascaretes i anar a buscar material. Almenys la policia ens coneixia i no ens van multar. D’aquest grup de Cosidores va sortir l’Associació Calella Artesana.

L’Helia ha estat una de les fundadores dels Amics del Parc Dalmau i de l’Associació Calella Artesana, dues entitats molt actives de la ciutat amb objectius molt diferents.

L’Associació Calella Artesana està formada per persones de Calella i dels municipis del voltant que tenen en comú la seva traça per elaborar artesanalment tot tipus de productes. Participen a fires per donar-los sortida, també col·laboren en causes solidàries amb la venda de les seves creacions i organitzen ganxetades. Amb tot, també completem el llistat de moviments socials amb la solidaritat i el feminisme, oi?

Abans de la pandèmia, ja estava implicada amb Oncolliga fent manualitats, hi havia molta relació entre la família de la Maria Pera i la meva. També m’agradaria tenir un record per la Dolors Rigola, que també ha mort fa molt poc i era una de les persones que formava part d’Oncolliga. I vaig formar part de l’Associació Dones de Calella com a secretària, però no podia amb tot i ara només en sóc sòcia.

Actualment també és la presidenta de l’Associació de Veïns Calella Centre.

Em van proposar ser-ne la presidenta, però estic esperant que algun valent agafi el relleu i li doni un nou impuls.

Té més força una associació de veïns que englobi tota la ciutat o diverses associacions per zones?

Una única associació, perquè si estiguessin per zones hauria d’haver una coordinadora que tingués força. Però no ho veig. Les fites dels Codina les han aconseguit una associació cultural, no la de veïns.

Per què les associacions de veïns estan desactivades a Calella? Pot ser que sigui el mateix Ajuntament a qui no li interessi que siguin reivindicatives?

Pot ser. Dins de l’Associació de Veïns de Calella Centre hi ha persones vinculades a Podem, partidaris del dret a decidir i alguns són independentistes, però a alguns sectors de Calella no els agrada Podem. Jo sóc calellenca de tota la vida, coneixo a molta gent perquè he estat aquí des de sempre, però molts tenen altres tendències polítiques.

Les associacions de Calella estan actives?

N’hi ha que estan molt actives. Els sardanistes, per exemple. Foto-Film també, fins i tot col·laborarà amb l’Associació Calella Artesana per ensenyar-nos a fer fotos amb el mòbil gratuïtament. Les artesanes estem creant xarxa: hem fet activitats a Canet i estem col·laborant amb la Capsa dels Records, que es dedica a donar suport a les famílies que han perdut un fill abans de néixer. 

I per què, en canvi, les associacions de veïns no ho estan?

Perquè són més reivindicatives i estan més polititzades. La gent prefereix implicar-se en una activitat cultural o lúdica. Amb el cor a la mà, tens més satisfacció d’una activitat cultural que d’una altra cosa. Però em sorprèn l’immobilisme dels calellencs davant la pèrdua de la qualitat de vida de la nostra vila.

Calella té dues associacions de veïns, la de Calella Centre i la de Codina, però no estan actives actualment.

Creu que la societat civil té el poder de canviar les coses?

Si, però falta més empenta entre tots. Som molt pocs els que estem tirant endavant Calella en el sentit cultural. Després hi ha discrepàncies. Per exemple, l’Associació d’Amics del Patrimoni es va posar en contra del jaciment. Com vols que jo, com a activista social o cultural, els recolzi? A la Plataforma per la dignificació de la Vil·la romana els recolzava, però no tenia més hores al dia per sumar-m’hi.

Hi ha algun aspecte que hagi aconseguit des de la societat civil i del qual se senti especialment orgullosa?

El trasllat de la biblioteca de Calella a Can Salvador de la Plaça. I del fet que es creés els Amics del Parc Dalmau i de la tasca que fan de forma voluntària; de fet l’Ajuntament s’estalvia molts diners amb la feina que es fa al Parc Dalmau.

S’ha plantejat presentar-se a les eleccions?

Em vaig presentar a les eleccions de Pineda fa 35 anys amb un partit de persones independents. Era una època en la que estava vivint a Poblenou, vaig estar-hi uns 10 o 15 anys. Necessitaven donar una mica de feminisme a la candidatura i vaig tancar la llista, era tot just al principi de la democràcia.

I ara li agradaria entrar al món de la política local a Calella? Algun partit li ha proposat?

No. M’han xiulat les orelles, però a la política no m’hi veig.

Després de més de 20 anys d’activisme en diversos moviments, creu que les dones tenen més dificultat per fer-se escoltar des de la societat civil?

Si. Hi ha molt de masclisme. Inclús entre les mateixes dones. La meva neboda és activista del feminisme radical, que està molt mal entès, fins i tot per les mateixes feministes de Calella.