Montserrat Gelmà, el nexe entre el camp i la venda de producte local

• Gelmà és la cara visible de Cal Xoi, la parada de fruita i verdura del Mercat Municipal

• La pagesia local està en perill per la falta de relleu, avisa la paradista i membre d’una llarga tradició d’agricultors calellencs

• Montserrat Gelmà Bagó té 35 anys i en porta 7 al capdavant de la parada Cal Xoi del Mercat Municipal. Va començar des de petita ajudant al camp familiar, que ha anat passant de generació en generació, però s’ha decantat per vendre el producte que cultiva la família. És la veu més crítica del mercat, des d’on demana polítiques de dinamització per tal de revitalitzar-lo i que torni a ser el centre de la venda de producte fresc tal com ho havia estat anteriorment.

Tothom la coneix com la paradista de Cal Xoi, però el producte que venen es cultiva als camps que tenen a Calella i vostè també hi ha participat. Quan va començar?

Ja des de ben petita, a l’estiu anàvem a donar un cop de mà al meu pare. El camp ve de generacions enrere, els meus besavis ja estaven treballant la terra. Els meus avis van continuar i després el meu pare també, li agrada molt.

A l’estiu, quan acabàvem del cole, anàvem a donar-li un cop de mà amb els meus germans. A vegades també venien els meus cosins, és un negoci familiar i ens ajuntàvem tots al camp.

Quan ens vam anar fent grans, jo he tirat més cap a la venda de producte de proximitat. Vaig estudiar educació infantil i vaig arribar a treballar al Cepi, compaginava la feina d’educadora amb la feina al camp. Però va arribar el moment que la directora, per temes de salut, va decidir tancar. El meu tio va deixar els mercats i ho vam agafar nosaltres.

La família de la Montserrat Gelmà té camps a Calella que han anat passant de generació en generació. Molts dels productes que ven al Mercat Municipal han estat cultivats a la nostra ciutat.

Tenen parada a més mercats a part del de Calella?

El dissabte estem a fora, a la plaça. Al principi també havíem fet Sant Andreu de Llavaneres el divendres, compaginant amb Calella. També vaig anar buscant llocs a mercats setmanals d’altres pobles, fent instàncies, però era molt difícil. Almenys en aquell moment. Vaig voltar per pobles del Maresme i part de Girona, perquè Barcelona quedava massa lluny. Quan ens vam assabentar que farien reformes aquí al Mercat Municipal vam dir “va, provem-ho”. I d’això ja fa set anys.

Quan van començar a l’anterior mercat?

Al mercat antic portàvem des del 2013, dos anys abans. Però ve de molt més enrere, quan el meu pare tenia 13 anys: els seus avis tenien una botigueta al carrer Raval i van decidir tornar a fer mercats setmanals a la plaça del Rei, ara fa 50 anys.

Els meus besavis anaven compaginant el camp amb la botiga i el mercat, on en aquells temps hi treballava tota la família.

La parada que tenen des de la reforma del 2015 al Mercat Municipal la comparteixen entre la Montserrat i el seu pare, tot i que ella és la cara visible que atén als clients. Per què es diu Cal Xoi?

Ve dels meus rebesavis, del segle XVIII. Tothom tenia un motiu de casa, als meus rebesavis, quan eren jovenets, els hi van tallar els cabells i els hi van fer una “xoiada”, d’aquí ve Cal Xoi. Al meu pare sempre li havia fet gràcia mantenir el nom i mai l’hem canviat.

Cal Xoi és el nom de la parada i també el sobrenom de la família. Per això molta gent la coneix com Montse de Cal Xoi.

La Montserrat va estudiar educació infantil i va treballar en una llar d’infants, tot i que hores d’ara veu difícil tornar-hi. Sempre ha pensat que es dedicaria al món dels productes locals?

De petita, quan ens aixecàvem a les cinc del matí per anar a muntar el mercat a Sant Vicenç, hi anàvem tots molt contents. Però després no ho acabava de veure. Al cap d’un temps vaig conèixer un noi, que també es dedicava a la pagesia i a fer mercats juntament amb la seva família, i mentre va durar la relació vaig estar molts anys treballant amb ells i anant a diferents mercats del Maresme i la Selva. Allò si que era dur, compaginar el mercat amb els estudis a la tarda… però al final ho acabes fent.

Cada vegada més, els pagesos avisen que no tenen relleu al camp. És molt sacrificat despertar-se molt aviat, no tenir dies de festa… i es diu que les noves generacions no es decanten per aquest tipus de professions. És veritat?

La mostra és que joves de la meva edat n’hi ha molt pocs. El meu germà hi treballa perquè està amb el meu pare, però només conec uns altres pagesos joves que estan a Palafolls i a Santa Susanna i para de comptar. Em sembla que a Malgrat feien un grau mig d’agricultura i no se si acaba de funcionar. I de noies, encara menys. Si que n’hi ha alguna a Santa Susanna, però és més gran. Els nois que conec que treballen al camp s’hi dediquen ells, les seves parelles no.

Les noves generacions no volen seguir el negoci agricultor de la família, cada vegada hi ha menys joves treballant al camp, un fet que constata la Montse. Això pot provocar, a la llarga, que no hi hagi productes locals i s’hagin d’importar de fora.

Sembla que l’agricultura del Maresme no té bon futur…

Està molt malament la cosa. Però tampoc hi ha facilitats, a nosaltres aquest any ens han afectat moltíssim els senglars. El meu pare ha hagut de tancar-ho tot, però econòmicament és caríssim, no el podem fer 100% perfecte amb fonaments i parets fortes perquè és impossible. Ho fèiem amb arcs, fils i palets a mode de parets perquè quedessin enganxats. Però els senglars anaven tan assedegats per la calor que ha fet i la falta de pluges, que es carregaven el palet. També vam posar corrent al tancat, però com el camp és molt gran, a la mínima que la tanca tocava l’herba ja no tenia tanta potència elèctrica.

A més, els senglars són molt punyeteros, perquè durant la temporada de la maduixa agafaven les vermelles, que estan més dolces, les verdes no les tocaven. Amb els tomàquets també va costar molt collir-los perquè se’ls menjaven, cada dia havíem de revisar per on havien passat. Aquest any ens han fet la collita enlaire com mai entre els senglars i la calor.

Mai havíem comprat mongeta al mes d’agost, perquè n’arribàvem a tenir molta, però ha fet tanta calor que la flor queia, no aguantava. La falta de pluges no ens ha afectat tant perquè tenim un pou, però si continua així si que ens afectarà.

Us heu trobat amb dificultats a causa dels senglars, la calor extrema d’aquest any i la falta d’ajudes, però tampoc ha estat senzill al mercat. Fa temps que demanen que s’impulsi però no s’apliquen mesures per dinamitzar-lo.

L’alcalde va respondre preguntes per Instagram i dues persones van demanar pel mercat. I l’alcalde va deixar anar que el carrer Sant Joan ja és com un gran mercat perquè ja hi ha de tot. Això és una falta de respecte pels dos paradistes que estem aquí intentant guanyar-nos la vida, que és molt difícil. Si aquí només estem dues parades, per aconseguir clients nous és impossible. Sort en tenim dels clients habituals que venen i ens donen una mica de suport, perquè costa moltíssim.

Si totes les parades estiguessin plenes, o com a mínim hi hagués una mica més de varietat, més vida, vendríem el triple. La gent crida gent. Algú vindria a buscar carn i compraria alguna cosa de fruita, una mica de peix… mica en mica, s’aniria fent més. Però no se quines expectatives tenen.

Gelmà destaca la manca d’ajudes tant a l’hora de protegir els camps com per dinamitzar i atraure paradistes i clients al mercat.

Actualment, el mercat només té dues parades, una de peix i la de fruita i verdura de Cal Xoi. El bar i la de pesca salada van tancar. Això fa ressentir el número de clients. Els seus compradors venen perquè el producte que ofereixen és de Calella?

Tenir productes nostres és el que fa que la gent vingui a comprar. A més, estan collits del dia i això fa que aguantin més i siguin més bons. D’altra banda, també els podem oferir a millor preu i això és un valor afegit que la gent valora molt.

Ara a l’hivern que no tenim molta producció es nota molt, la clientela busca productes d’aquí, però clar, no podem tenir de tot i tot l’any.

No és viable posar hivernacles?

Aquí no estem preparats, és una gran despesa. Si que hi ha un pagès aquí Calella que té hivernacles i fa molt de tomàquet, però hi ha un curt període de temps que no en té. Però és molt difícil i més ara amb el preu de la llum. Qualsevol es pot permetre posar la calefacció a tope a l’hivernacle.

Hi ha temporades que al Maresme són molt assenyalades a nivell gastronòmic, com són les de la maduixa i les del pèsol. De fet, la maduixa i el maduixot de Calella són reconeguts. Ve més gent quan és el temps?

Si, la gent espera les nostres maduixes. D’aquí poc tindrem carxofes, pèsols i faves, encara que la carxofa aquest any se’ns ha retardat una mica perquè el temps tampoc hi ha ajudat gaire.

Què es considera més, paradista o pagesa?

Pagesa més aviat poc, però si s’ha d’anar a donar un cop de mà al camp s’hi va sense problema, no tinc manies. Com a paradista porto molts anys. Tractar amb el client costa molt, però és gratificant, perquè t’emportes alegries. Igual que estar de cara al públic.