Mar Arenaza, l’exemple d’unir la passió pels llibres amb l’ofici

• Arenaza treballa en el sector del llibre des de fa 20 anys, molts d’ells a la llibreria calellenca La Llopa

• Afirma que s’ha d’impulsar la literatura des de l’educació, fomentant el gust per la lectura des de petits

• Mar Arenaza Espinet és llibretera des de fa 20 anys. És el sector on s’ha desenvolupat després d’haver estudiat Història i s’especialitza en les recomanacions de títols sobre, precisament, història i també narrativa. Admet que potser ha llegit masses llibres, assimilant-se al mític Don Quixot, devorant tot tipus de gèneres als quals associa amb un moment vital concret. Considera que hi ha un llibre per cada persona, tot i que cal aplicar la psicologia i conèixer bé el públic per tal de trobar l’adequat.

Quan va començar a treballar al sector del llibre?

Ja farà uns 20 anys, va ser en una llibreria de Barcelona, a Laie. Allà ho vaig aprendre tot. Després em van trucar per venir a La Llopa i, com jo vaig néixer aquí, vaig tornar.

Laie és una llibreria ben particular perquè també té un restaurant, molt diferent al concepte tradicional. Sempre ha estat vinculada al sector del llibre?

No, vaig tenir altres feines menors anteriorment, de sectors diferents, però aquesta ha estat la meva feina principal i és on m’he desenvolupat com a ofici i com a persona. He fet totes les tasques, des del més humil, al magatzem; a temes d’exportació, gestió i venda.

En aquests 20 anys han canviat els hàbits de lectura de la gent?

No se si els hàbits, però si que ha canviat el món dels llibres. Ha evolucionat molt: d’unes poques editorials, molt concretes, ara n’hi ha moltíssimes. També la gran explosió del català; abans no es trobava tant, en canvi ara hi ha moltes més opcions, molt bones traduccions de llibres estrangers i també d’edició pròpia d’aquí. Abans hi havia la precaució de ‘millor un llibre traduït en castellà’, perquè semblava que estava millor traduït, en canvi ara és d’igual a igual.

També ha canviat la quantitat de títols que hi ha, abans eren unes tirades molt concretes i ara cada setmana tens novetats editorials. Sobretot es deu a que abans era més car publicar, ara amb tots els mitjans mecànics i informàtics ha millorat.

El nombre i tipologia d’editorials, les temporades de publicació i l’impuls del català són els tres elements que més han canviat en el sector del llibre, explica la Mar Arenaza.

Les temporades de publicació concretes han donat pas al llançament constant de nous títols. Les petites editorials tenen cabuda o les grans acaparen tot el terreny?

Depèn molt de les llibreries. La feina del llibreter és anar posant a lloc des dels més grans, que són els que donen de menjar la majoria de vegades, fins els més petits, que solen ser els més interessants. Llibres més minoritaris però que val la pena tenir i que és el que enriqueix la llibreria. Sinó, tan seria vendre llibres com sabates o jerseis. Aquest és el nostre treball.

Les llibreries fan apostes per uns determinats títols, els compra i després els ofereix als seus clients. Com els selecciona?

Hi ha dues línies. D’una banda, les apostes editorials, s’han de fer cas perquè són els llibres que més es venen, estan dissenyats pel gran públic. Les proposen les editorials i ja es basen en el seguiment de determinats autors o gèneres.

Però també hi ha el coneixement del llibreter, que inclou des de la intuïció fins a llegir molt. També ens passen proves i triem el que més encaixa amb els lectors, perquè son la nostra base. Jo puc llegir molt i em poden agradar molts títols, però em dec a la gent que ve aquí a buscar els seus llibres, no els meus.

És a dir, cal fer psicologia amb els clients per saber què és el que voldrà i li encaixarà més en cada moment. Com és el públic de Calella?

És molt variat, hi ha molts nivells. Hi ha gent que busca llibres d’entreteniment, perquè, la veritat, la vida ja està prou dura per capficar-s’hi massa. Per exemple, novel·la negra o romàntica, que omplin i distreguin. També hi ha un públic important de coneixement: tenim fans de filosofia, d’història, de matemàtiques… també els has d’anar cuidant i buscant llibres que els puguin interessar. En general, tenim un públic molt global, no ens podem queixar que només és d’un gènere.

I pel que fa al llibre infantil?

És justament on hi ha hagut un boom més important. Hi ha llibres meravellosos que, quan jo era petita, no hi eren. Molt treballats i interessants, de tot tipus. S’ha obert un mercat brutal.

Segons la llibretera, el públic calellenc té uns gustos molt variats que van des de novel·la negra o romàntica fins a llibres especialitzats en branques de coneixement com la filosofia, la història o les matemàtiques. També triomfa el llibre infantil.

Després de 20 anys envoltada de llibres i amb aquesta passió per la literatura ha d’haver llegit molt. Sabria dir quants llibres ha llegit?

No ho se, però molts. Potser masses. A vegades sóc com en Don Quixot. No m’atreviria a posar un número.

Quins llibres l’han marcat i recorda especialment?

Molts dels que vaig llegir a la carrera, especialitzats en història. Però també grans novel·les, com “Trampa 22”, un llibre antibel·licista americà molt bo. “El cor és un caçador solitari” també m’ha agradat molt. I d’autors russos recordo també molts noms, n’he llegit moltíssims. Sempre he procurat llegir una mica de tot, perquè tot m’ha interessat. I hi ha molts relats que són per tothom; la literatura universal és com la música, tan és qui ho hagi escrit mentre t’arribi al cor i et millori com a persona.

De fet, hi ha alguns clàssics que tothom anomena com a llibres de capçalera. Estan massa sobrevalorats o realment el boca-orella fa que tothom els llegeixi?

Tothom els va repetint, però no se quanta gent se’ls ha llegit de veritat. També hi ha llibres que surten en un moment determinat i després deixen de tenir una mica de sentit, perquè perden el context. N’hi ha d’altres que no, “L’Odissea” per mi és igual quan el llegeixis, perquè hi ha aventura, hi ha drama, és un llibre universal que tan fa que s’hagi escrit fa més de 2.000 anys.

I a l’inrevés, algun llibre que sigui una joia que no conegui gaire gent?

N’hi ha tants. Per mi un de molt especial és d’un autor polonès, Piasecki, té un llibre anomenat “El enamorado de la osa mayor” que és una passada i no és gaire conegut, però ara mateix està en reimpressió i costa de trobar.

Hi ha algun gènere clau que li agradi més que els altres?

He llegit de tot en funció del moment. He tingut els meus moments d’evasió i he optat per la novel·la negra a tope, d’altres que necessito entendre el món i he anat per l’assaig. Cada gènere ha tingut el seu moment a la meva vida.

Hi ha un llibre per cada persona, afirma la llibretera. També tots els gèneres literaris tenen cabuda en diferents moments vitals. 

Parlàvem dels clàssics més coneguts, però també els llibres que guanyen premis literaris són molt anomenats i tenen una gran demanda. Realment valen la pena? És un llibre excepcional per haver estat reconegut o és el prestigi del premi el que genera expectació?

Depèn del premi, n’hi ha que són campanyes publicitàries a tope per vendre aquell llibre o sobretot per vendre un autor. No es que sigui tongo, però esta molt encaminat cap al mercat. Hi ha un tipus d’autors concrets i determinades quantitats de diners en el premi, i passa tant en català com castellà. També hi ha altres premis que són molt més prestigiosos i demanen un nivell molt alt, el jurat és d’un altre tipus i no busquen tant la venda. Aquesta és la clau. També estan dirigits a públics diferents. El llibre guardonat al Goncourt, per exemple, que és el millor premi francès, és un dels que més es venen, tot i que aquí es publica gairebé un any mes tard d’haver rebut el reconeixement.

I els premis del territori, com el Planeta o el Ramon Llull?

Estan més enfocats a campanyes editorials. També surten en moments molt estratègics: just abans de Nadal, de Sant Jordi… hi ha temporades de llibres.

Sant Jordi n’és una, pràcticament sembla que només es llegeixi per aquesta diada perquè és el moment en el que els llibres tenen el protagonisme.

És quan reben l’atenció més especial, perquè fas del llibre un objecte de regal. No és tant la lectura en si com l’acte de regalar un llibre, per això tot es dispara molt en aquest dia.

Arenaza considera que hi ha premis literaris on es premia la qualitat, però que d’altres són campanyes publicitàries per vendre un títol o un autor concret i que ja es donen a conèixer en dates molt assenyalades a nivell comercial.

Una de les grans polèmiques del sector és si és millor el llibre o la pel·lícula. Normalment per quin es decanta?

Això depèn. Normalment, el llibre és una relació directa que tens amb l’escriptura i l’autor. És molt diferent a la pel·lícula, que ja et dona molta informació i ho vas captant, ets un objecte més passiu. En el llibre t’impliques més; el teu coneixement, la teva ànima, la teva emoció. Però hi ha pel·lícules boníssimes de llibres també molt bons on un no desmereix a l’altre. Sempre hi haurà matisos que els diferencien.

A més, llegint un llibre cadascú s’imagina els personatges i la història d’una manera i no es pot satisfer a tots els espectadors. Un altre enemic dels llibres és internet: la gent continua informant-se a través dels manuals físics o busca al Google?

Hi ha gèneres que estan molt tocats, tot el que siguin idiomes i guies de viatge, per exemple, perquè el món digital els ha transformat i s’accedeix a la informació d’una altra manera. Però hi ha altres camps que no. A més, crec que la relació amb el contingut és diferent amb el paper, física, que amb una tauleta o un llibre electrònic.

Es parla del fet de fullejar i l’olor dels llibre com un petit plaer.

Crec que és molt orgànic i per això encara funciona, malgrat tot. Però el món digital el veig més de feina, de recerca, no tant per relaxar-te o per estar en un moment amb tu mateix i estar llegint.

Els llibres tenen edat? N’hi ha que són només per adolescents o per adults?

Hi ha molt de llibre juvenil que ara mateix té molt d’èxit i és del que més es ven. Reflecteixen molt el moment que estan vivint els joves: la incertesa, les emocions, el descobriment, el patiment. Com que ho retraten molt, és el moment de llegir-lo. N’hi ha que en un moment determinat de la vida els entens perfectament, però que en una altra època no transmet el mateix. Penso en “El vigilant en el camp de sègol”, que està bé, però no em va omplir. En canvi, amb “L’Odissea” em va passar al contrari, me’l vaig llegir de petita i vaig entendre una part, les següent vegades que el vaig tornar a llegir l’he anat entenent millor i descobrint coses que m’havien passat desapercebudes. També passa amb “El petit príncep”, són llibres atemporals.

Creu que se li dona prou importància a la literatura a nivell institucional?

Des del punt de vista institucional crec que si que es potencia la literatura, però on s’ha de fomentar realment és des de l’educació. Que a l’escola sigui normal llegir i arribar a uns certs continguts que puguin ser mes complexos, entendre que hi ha una forma per aprendre i conèixer-te a tu mateix i el món on vius. S’hi poden posar molts diners, però si la gent no està acostumada a llegir i no li importa el llegat del passat, no servirà de res, seran només modes del moment que s’agafen i es cremen.

“S’ha de fomentar la literatura des de l’educació”, afirma Arenaza.

A l’escola tenen lectures obligatòries a cada edat, però només un o dos llibres per curs. Com es pot potenciar el valor de la lectura en els nens perquè la gaudeixin?

Han de veure en la lectura un lloc on poden treure coneixement, goig, alegria, aventures. No ho han de veure com un problema perquè els obliguen a llegir un llibre per després fer un examen.

Habitualment les obligacions no agraden, pel que els llibres imposats probablement no seran ben acollits…

Clar, han d’entendre que pot ser interessant, que els pot aportar alguna cosa. Sinó, llegiríem les etiquetes del xampú. La relació amb el contingut és important; un llibre t’ha d’aportar, t’hi pots sentir identificat, fins i tot et pot ajudar a superar coses, com és el cas dels llibres d’autoajuda. Ara funcionen moltíssim tots els que tenen a veure amb trobar-se a un mateix i amb reflexionar.

És a dir, que els llibres que actualment més es venen són els infantils i els d’autoajuda.

També el juvenil i la novel·la negra. En aquest últim hi ha diferents graus: sagnant, mig sagnant, al punt, cru… com la carn. A vegades, estem tan atrapats en el nostre dia a dia que el que ens interessa és distreure’ns.