• Una associació d’infermeria denuncia la falta de personal que els suposa una sobrecàrrega assistencial i els impedeix demanar dies d’assumptes propis

• Es queixen també que l’Hospital no els paga els incentius establerts per conveni des de fa sis anys

El sector sanitari va a la vaga aquest dimecres i dijous, una aturada que també tindrà repercussions tant a l’Hospital com al CAP de Calella. “Els professionals sanitaris hem estat al límit de les nostres possibilitats. Però vam veure que, un cop acabada la pandèmia, la nostra vida professional seguia igual. Molts aplaudiments a fora, però no havia canviat res ni a nivell professional de les condicions que ens mereixem”, explica la presidenta de l’Associació Professional d’Infermeres de Catalunya (APIC) Maresme La Selva, Antonia Martín, entitat que agrupa les infermeres dels centres sanitaris de la ciutat.

Es tracta d’una vaga convocada per diversos sindicats amb algunes reclamacions conjuntes, però la presidenta d’APIC assegura que especialment a l’Hospital de Calella “vivim unes condicions deplorables, els professionals no podem agafar-nos dies lliures d’assumptes propis que tenim per conveni per la falta de personal. A més, hi ha una falta d’organització a nivell d’infermeria increïble”. Exposa que a vegades també tenen problemes a l’hora de sol·licitar les vacances, en general per tot el que repercuteix a cobrir els professionals. “El més trist és que vivim diàriament amb serveis mínims a l’Hospital. Les plantes estan a mínims, Urgències també. Hi haurà molt poc marge de maniobra” a l’hora de programar els torns i permetre que els sanitaris exerceixin el seu dret a la vaga. A l’espera dels serveis mínims que es marquin, els usuaris probablement ho viuran com un dia festiu, sense consultes ni operacions no essencials, però es mantindrà tota l’activitat urgent.

Les condicions dels treballadors han anat empitjorant amb el temps. “Jo porto a l’Hospital des de l’any 1988, he viscut tots els processos de canvi. Als anys 90, érem el comarcal amb més prestigi. Però per les diferents gestions, no només a nivell local sinó també de la Generalitat, ens han desmantellat”, una situació que pateixen els professionals degut a “la sobrecàrrega assistencial, la gent que no pots atendre i que està als passadissos, fa que hi hagi una síndrome de ‘burnout’ impressionant”. Aquesta síndrome, coneguda com la del “treballador cremat”, fa referència a la cronificació de l’estrès laboral, que es manifesta amb un esgotament físic i mental que s’allarga en el temps i que arriba a alterar la personalitat i l’estima de la persona.

Metges de Catalunya va ser el primer sindicat que va convocar vaga pels dies 25 i 26 de gener i se li han anat sumant altres sindicats i associacions professionals de l’àmbit sanitari. Els motius que han portat a l’APIC a adherir-s’hi són diversos, entre ells la “jubilació a una edat digna, als 60 anys”, ja que les infermeres fan “un esforç físic impressionant”, afirma Martín. També demanen un augment de sou “tal com marca l’IPC, que ha pujat un 8,5%”, tot i que la infermera lamenta que els sindicats majoritaris van signar el conveni amb Salut el dia 30 de desembre, per començar a ser efectiu l’1 de gener, sense comentar-lo amb altres sindicats, en el que “han firmat només un 2,5%”.

A nivell retributiu “encara ens deuen una paga del 2013”, però on més han perdut és amb les DPO (Direcció per Objectius), que són els incentius variables en funció dels objectius que marca cada centre. El problema és que “des de fa uns sis o set anys no ens paguen DPO perquè no tenia diners l’Hospital per pagar-nos-les. Hem perdut 2.800 euros anuals les infermeres de l’Hospital de Calella perquè estava en dèficit”. No només les infermeres, sinó tot el professional sanitari ha deixat d’ingressar la retribució que es vincula amb aquests objectius degut a que el conveni estipula que si l’Hospital tanca el balanç en negatiu, no ha de pagar.

Vaga d’educació que se suma a la sanitària

La vaga sanitària coincideix amb la d’educació: els sindicats han una aturada pels mateixos dies, 25 i 26 de gener, i s’hi sumen també els estudiants. Reclamen que es retiri l’avançament del calendari escolar; un pacte d’estabilitat del personal interí i que es faci un concurs restringit per a aquest col·lectiu, al mateix temps que es redueixi el percentatg; augmentar la inversió en educació fins al 6 % del PIB català, una equiparació salarial dels professors de formació professional i la reducció de dues hores lectives per als majors de 50 anys.

El sector del taxi també s’hi suma, especialment a Barcelona, per denunciar que les administracions no actuen contra les empreses VTC que incompleixen la normativa.