Jordi Estivill: “Teníem l’esperança d’acabar la nostra etapa laboral a La Gàbia”

• Aquest diumenge es tanca l’etapa del Bar Rodó amb una festa de comiat organitzada pels artistes locals que hi han tocat al llarg dels anys

• En Jordi Estivill ha de marxar de La Gàbia, però tornarà amb la mateixa oferta gastronòmica en un nou emplaçament a Calella

• En Jordi Estivill va començar a gestionar La Gàbia fa 13 anys, convertint-lo en un referent de la ciutat. Va iniciar l’aventura amb el seu germà, en Jaume, qui va morir fa dos anys, i amb un equip humà que el porta acompanyant pràcticament tota la vida. Aquest diumenge tancaran l’etapa després que una altra empresa hagi guanyat la licitació per portar el bar durant els pròxims 10 anys. Els grups de música calellencs que han passat pel Bar Rodó al llarg d’aquests anys han organitzat la festa de comiat, que serà de les 11h a les 14h.

Com has rebut la notícia de no poder continuar gestionant La Gàbia?

Ara ja estic una mica més tranquil que la setmana passada. Els primers dies han sigut un cúmul de moltes coses per mi, pel personal i per la gent del poble. Ha passat molta gent per aquí i tothom em diu la seva. És un concurs i sabia que es prioritzava la part econòmica, però no m’ho pensava i estava convençut que em quedaria, t’ho haig de dir. Em sap molt de greu anar-me’n, teníem l’esperança d’acabar la nostra etapa laboral aquí. Tinc 59 anys i tres persones del meu equip tenen la mateixa edat que jo. N’hi ha una que té un any més, una altra en té 62, la que porta la cuina en té 57. L’equip humà de més anys ens haguéssim jubilat al mateix temps.

Quantes persones formen part de l’equip?

Comptant els que venen a l’estiu, som setze. Vol dir setze famílies, incloent també la meva.

És un equip que està cohesionat i que fins i tot t’han dit que et seguiran allà on vagis…

Això és el que m’han transmès, si. I tots són bons, m’ho han demostrat.

Quants anys fa que vau començar?

Aquest seria el tretzè. Va haver un concurs obert també, però ho van oferir perquè no rutllava i feia temps que estava tancat. Es van presentar diferents candidats, però el vam guanyar nosaltres.

Ja teníeu experiència perquè veníeu de la restauració.

Nosaltres portem a la restauració des del 1956 amb la Fonda Trèvol, que era dels meus pares. Era molt més gros, tenia les habitacions i suposava molta feina. I durant el boom de la construcció, el vam vendre. Però és una llàstima, perquè ha quedat allà. Qui ho va comprar va desaparèixer. I hi ha treballadors que ja venen del Trèvol.

Portes tota la vida amb aquest equip?

Amb una bona part de l’equip, si. Molts d’ells han continuat i han vingut amb mi, d’altres només han estat a intervals, però tots han passat per aquí.

I una de les persones fonamentals i amb qui vas començar aquesta aventura era el teu germà…

L’equip era amb el meu germà, tots dos érem un. No només era el meu germà, era el meu soci, el meu pare, el meu amic… la meva meitat.

La figura del teu germà ha marcat la història de La Gàbia. Ell ha fet escola des de la cuina.

Si, la gent que esta a la cuina ha agafat la seva manera de treballar.

El canvi de les guinguetes us va afectar, quan van convertir-se en restaurant?

Tothom té el seu públic. Al principi ho temíem, però no hem tingut problemes. Al contrari, hi ha bastanta germanor amb els guinguetaires, inclús amb els restaurants del poble.

Tots formeu part d’un pastís i cadascú té el seu tros.

I cadascú se l’ha de guanyar a la seva manera.

Quin és el vostre tipus de públic?

El 90% és gent del poble. Des de canalla, jovent, nens de les escoles, pares amb criatures… fins a gent més gran, molts jubilats. També famílies que venen a celebrar esdeveniments i entitats com Foto-Film, Calella Marxa, l’Esplai, Càritas, l’Ajuntament, fires…

El nom de La Gàbia d’on surt?

Es deia Gàbia molt antigament, però no per la gàbia dels ocells, sinó la dels pescadors, la que es posava per la pesca d’arrossegament.

Tot i així, molta gent li diu Bar Rodó…

De fet, per mi és el Bar Rodó. Per la gent de la meva edat és el Bar Rodó.

La pregunta que t’hauran fet els clients que han vingut aquesta setmana: i ara què?

Se’ns estan obrint molts ventalls que no els havíem ni contemplat. Des de divendres fins avui, hem vist moltes oportunitats que estem valorant tranquil·lament. Però tampoc volem trigar gaire a decidir.

No marxaràs de Calella, no?

No puc marxar. Sóc de Calella i em sento d’aquí. No se si és bo o es dolent [riu], però no me’n puc anar.

Als que vinguin què els hi diries?

Que tinguin molta sort. Que si necessiten un cop de mà, el tenen. No ha sigut el cas, de moment. Si em demanen l’opinió, jo crec que un lloc així necessita tirar endavant, em sabria molt de greu que un espai així es perdés.

A més, des de La Gàbia has fomentat la cultura local, molts grups de música de Calella han vingut a tocar aquí.

Molts, tots els grups locals que han volgut tocar han tingut les portes obertes. Aquest diumenge estaran aquí, ells organitzen el comiat de La Gàbia. Hi haurà des d’havaneres fins a jazz, de tot.

Serà la gran festa de comiat del Bar Rodó.

Si, de la família Estivill amb el Bar Rodó. Tancarem una etapa molt maca, molt enriquidora. I li dedicarem al meu germà, d’alguna forma ho acabarem junts. Amb molts de records, molts espais i tonteries a les quals no hi prestaries atenció, però que ho identifiquen.

En el nou restaurant continuareu amb el mateix tipus de cuina mediterrània?

Seguirem fent el mateix, és la cuina que ens ha funcionat, que a la gent li agrada. Serà la nostra identitat. Al Trèvol fèiem més carn que peix, perquè eren unes altres circumstàncies. Aquí es presta molt més el peix, les sardines. Són coses normals i corrents que pots fer a casa, però no les fas per la pudor. Aquí ho pots menjar a gust.