Ja ha començat la campanya electoral?

Des de fa unes setmanes, sobretot després de les festes de Nadal, he anat observant com des dels principals partits polítics que es presenten a les properes eleccions municipals a Calella van presentant de manera particular a diferents membres de les seves llistes. Ho fan individualment, posant de relleu els mèrits personals i professionals de la persona. Ho fan seguint un calendari establert de degoteig -i així es parla del partit o de la llista-, i ho fan per tal d’anar generant expectatives als possibles i potencials votants. Recordo encara quan, no fa gaire anys, es feia una sola presentació de tota la llista conjunta, en un acte més o menys multitudinari -segons la capacitat de cada partit d’atraure persones-, i com això es duia a terme poques setmanes abans del dia de les votacions. Ara tot sembla una llarg campanya de màrqueting polític, dissenyada per generar interès i, és clar, atraure els electors cap a les seves propostes. Perquè aquesta és l’altra: el programa ara es va desgranant a poc a poc. Res de fer una presentació on s’explicaven tots els punts principals a l’entorn de les accions que es volien fer. Ara es prefereix parlar d’un sol tema i, a ser possible, “penjant” fotos a les xarxes socials del lloc on es vol realitzar l’acció. Més campanya de màrqueting.

Ep! No vull dir que facin res de dolent. Ni de bon tros! El que fan entra dintre de la legalitat, ja que NO demanen el vot, cosa que no està permesa. Però si que demanen “fer-los confiança”, “donar-los suport”, “que els acompanyin”…, i altres lemes semblants. No és campanya electoral…, però en fa l’efecte i ho sembla.

Amb tot això voldria remarcar com de fictícies són les anomenades “campanyes electorals” que, fa una bona colla d’anys segurament tenien sentit, ja que la ciutadania no tenia gaire mitjans per assabentar-se del que feien, pensaven fer i proposaven els partits polítics fins dues setmanes abans de les eleccions. Ara, amb les tecnologies de les quals disposen, es pot fer màrqueting electoral tot el temps: avui us ensenyo un lloc, demà us penjo una presentació personal, un altre dia faig una denúncia d’un servei que no funciona, el quart dia us ensenyo una fotografia…, i així fins el dia abans de les votacions. D’una certa manera, la campanya ara es contínua. Ho és des del dia mateix de les eleccions i fins a les properes. Hi ha experts en comunicació que ja han dit que el model de procés electoral està obsolet. Amb tots els mitjans que tenen els polítics i les seves organitzacions, pràcticament es pot estar en contacte amb els seguidors, amb els votants, amb els adversaris, amb tothom de manera contínua, sense parar. Per tant, no té sentit fer les campanyes electorals 15 dies abans de les eleccions, com tampoc fer un dia de “reflexió”, quan la majoria de votants ja tenen clar a qui volen votar i, a més a més, en el dia de reflexió hi ha maneres d’influir en el vot, sense semblar que es demani el vot!

I és clar, això dibuixa un escenari de “campanya permanent”. No tinc dades suficients per valorar si això, en el temps, provocarà que la ciutadania tingui una millor informació i que tot plegat sigui més transparent…, o provocarà cansament i rebuig perquè es veurà com un intent permanent d’infoxicar-nos amb temes polítics. I encara pitjor si s’utilitzen les xarxes socials per atacar i desacreditar als adversaris polítics.

Per tant, caldrà estar fent seguiment d’aquesta nova manera de fer campanya política i anar veient com es va desenvolupant i quin tarannà segueix. Un des problemes que hi veig -i no és menor-, és el perill de banalitzar la política i convertir-la en una producció superficial de la societat, fent creure a les persones amb poca o nul·la informació (que n’hi ha a cabeços) que tot és una ficció o, encara pitjor, una gran mentida, perquè sovint les imatges idíl·liques i meravelloses que es poden veure per les xarxes socials, contrasten de manera contundent amb la realitat…, no sempre ajustada a les promeses de que tot està fet i tot es pot resoldre…, però que ningú veu que sigui així. Per tant, els partits hauran de mesurar molt bé com actuen i de quina manera utilitzen els mitjans socials de comunicació per no caure ni en la banalització, ni en la sensació que ens volen “vendre una moto” que realment no tenen al seu abast.

Personalment, em declaro un seguidor interessat de com està canviant la manera de fer campanyes per part dels partits, ja que es demostra que les tecnologies són una eina molt potent que tenen per generar interès, crear expectatives o compartir informació…, com també permeten poder fer-ne seguiment crític de tot el què fan. L’ús i la intencionalitat de les tecnologies ha arribat i ho ha fet per quedar-se però, alhora, cal estar molt atents en com es fan servir.

Acabo amb la pregunta d’aquest article: Ja ha començat la campanya electoral?