L’Aplec Pairal de Catalunya

La història sempre és única, però la manera d’explicar-la són múltiples… El fet que l’organització dels aplecs de després de la guerra civil no fos a càrrec de l’Agrupació Sardanista (va néixer l’any 1950), no vol pas dir que no fossin entusiastes sardanistes, amb els mitjans d’aquella època, els que van saber mantenir l’Aplec de Calella… Jo no en diria anys de foscor sardanista… Foscor política?, Sí… i tant!… Crec que fins que l’Ajuntament no va acceptar les condicions de l’Agrupació per fer-se’n càrrec, coincidint amb l’any del 50è aniversari (1977), tots els anys anteriors havien estat positius per la sardana, tota vegada que el Pati de l’Ós de Calella, aplegava multitud de sardanistes i alhora manifestacions i reivindicacions polítiques i socials que anaven conjuntament amb les ballades de sardanes… Vull “trencar una llança” a favor de tots aquells que van fer possible que avui l’Aplec de Calella hagi arribat a ser l’Aplec Pairal de Catalunya, el més antic i celebrat del País… Crec doncs que van ser temps de paciència i no de foscor sardanista, els anys que a empentes i rodolons un grup d’aficionats a la sardana, amb les dificultats que això representava, van empènyer l’Aplec, sota diferents titulars, signes i banderes, cap on més tard, a l’època de la “transició democràtica”, l’Agrupació va iniciar una nova etapa recolzada per la continuada, diferent i canviant llibertat de la situació política general… Les converses que havien existit entre els organitzadors d’aquells anys i la junta de l’Agrupació, (algunes de les quals vaig viure personalment per haver estat membre de la junta de l’agrupació), em fan pensar en les picabaralles actuals entre partits independentistes, que abans d’intentar posar-se d’acord per fer un front comú, cerquen el lideratge particular, moltes vegades fent-se la traveta… O ens doneu tot el que demanem, o no juguem!…. La història no es pot valorar només sota la visió d’una època diferent a la seva… La veritat real només és patrimoni de la història…

Si la sardana, com diu Joan Maragall, és la dansa d’un poble que estima i avança donant-se les mans, em fa pensar que encara està molt lluny de ser la dansa representativa del poble català…

Colo, 03-Agost-2020