Es pot fer una “no” campanya electoral?
Una pregunta ben estranya, oi? Doncs és justament la que fa uns dies em van fer. Una persona cansada d’escoltar promeses que després no es compleixen, de generar expectatives que després esdevenen frustració i un gran desencant amb els polítics, van portar a que una persona em fes aquesta pregunta. Feta així, de sobte, no vaig acabar de donar el meu punt de vista com a mi m’hauria agradat. Ho provo ara, amb una certa distància i perspectiva…
En un altre escrit, ja he comentat i reflexionat sobre com estan canviant les campanyes electorals: utilització de les xarxes socials, presentar els candidats a formar part de les llistes a poc a poc (enlloc de fer un acte multitudinari on es presentava tota la llista al complet), utilització d’elements de màrqueting (com si ens venguessin un producte, enlloc d’un projecte per a millorar el benestar social dels veïns i veïnes)… Les ments pensants de cada partit estan més preocupades per vendre el missatger que no pas el missatge. Músiques i cançons, paisatges coneguts, postes de sol, somriures a dojo, etc…, fan que tot plegat sembli que ens vulguin fer passar per pobres ciutadans que es conformen amb un embalatge bonic, amagant la realitat…, i després passades les eleccions, ja es veurà.
A partir d’aquests canvis, la “no” campanya electoral, sota el meu parer, podria consistir en -justament-, no fer campanya per “comprar” vots, sinó fer una campanya per convèncer als electors que la candidatura pensa en ells. En les persones. La “no” campanya consistiria en no prometre, sinó en demostrar que la política és un servei a la comunitat. Per tant, no cal prometre res, sinó simplement presentar a les persones i els seus valors. Explicar el per què es presenten. Mostrar els mèrits que els fa ser competents per encapçalar o formar part d’una llista. Explicar en concret què esperen del seu pas per l’ajuntament. El meu concepte de “no” campanya passa per posar l’èmfasi en les persones i els seus interessos per presentar-se.
I això voldria dir foragitar els “escaladors” de partit. Evitar els que volen fer de la política la seva feina…, per no haver de buscar-se feina. Evitar els “col·locats” dels partits per tal que puguin tenir un sou i així poder seguir treballant pel partit.
La “no” campanya passaria, necessàriament, perquè aquests candidats i candidates signessin un document explicitant que només hi estaran un màxim de 8 anys (2 mandats) i que després ho deixaran per tal que altres els rellevin.
La “no” campanya passaria, al meu entendre, per saber escoltar la gent del poble i escoltar quins són els seus neguits i preocupacions, què els agrada i què no cal tocar, quins aspectes són millorables i quins projectes caldria treballar. I per fer tot això només cal sortir al carrer i parlar amb la gent. Parlar amb els botiguers, amb els paletes i els lampistes, amb els fusters i els advocats, amb els metges i els docents, amb els pagesos i els pescadors (pocs a Calella), amb les mestresses de casa i amb els aturats, amb els joves i amb els grans, amb els homes i les dones, amb els esportistes i amb els que els agrada la cultura, amb els transportistes i amb els “riders”, amb els artistes i amb els qui estan a les residències, amb els poetes i amb els caçadors, amb els que tenen animals de companyia i amb els que no en tenen o no en volen…, fins i tot, amb els turistes i els que tenen una segona residència, amb els calellencs de “sempre” i amb els que han vingut fa més o menys anys a viure a la ciutat….
La “no” campanya consisteix en posar al centre de tot plegat a les persones del poble, fent sentir-se els veritables protagonistes de la -ara sí- campanya electoral.
I menys tuits, links, tik toks, WhatsApps i Instragrams…, que, al final, només arriben a una part de la població. Menys tecnologia i més humanitat.
En fi, no sé si m’he sabut explicar prou bé. En tot cas, admeto que -una vegada més-, aquesta campanya electoral tant llarga la guanyarà qui sàpiga presentar uns valors propers a les persones, abans que els que prometin “l’oro i el moro” i que ells sí que tenen la solució per a tots els mals que ens apresten.
Va, que ja només queden 3 mesos per a les eleccions. Ànims i paciència (que ens farà bona falta).
