Susana Rizzla, administradora del grup local de Facebook: “Sóc de Calella ‘a muerte’”

• Susana Rizzla és l’administradora del grup “Calella” a Facebook i es declara una apassionada de la ciutat

• Afirma que hi ha mala maror en temes polítics a les xarxes i que manca molta crítica constructiva, però que també hi ha coses positives que no es reconeixen

• Susana Rizzla té 50 anys i des del mes de setembre de 2017 és l’administradora del grup “Calella” a Facebook, que compta ja amb més de 13.000 agregats. És integradora social i auxiliar d’infermeria. Rizzla no és el seu cognom real, és el que va triar per utilitzar a les xarxes quan fa uns anys es va decidir a formar part del mon virtual. Li va agradar com sonava, diu, i considera que és una manera d’aportar continguts i alhora mantenir la seva vida privada. Creu que les xarxes socials són molt útils per trobar informació i connectar persones, però alerta que cal saber fer-les servir amb cura. Li agrada aprendre coses noves constantment i és una enamorada incondicional de Calella.

Com va convertir-se en l’administradora del grup de Facebook sobre Calella més nombrós?

El Josep Barri era qui el portava. Un dia va contactar amb mi i, com que jo era una persona força activa en el grup, em va preguntar si volia administrar-lo perquè ell estava pensant deixar-ho. M’ho vaig pensar una mica i vaig dir que si, en aquell moment vaig descobrir la diferència de ser a l’altra banda i el que comporta administrar un grup.

Com és l’experiència d’administrar el grup?

Haig de ser sincera: m’agrada molt, però al principi se’m va fer molt dur. El grup aleshores no tenia normes. En Josep Barri em va dir que si volia les posés a la llarga, però jo al principi em negava a posar-les. El que passava és que quan sorgia un petit problema i el moderava la gent es queixava perquè no hi havia normes i ningú estava content. Em trobava gent que a través de Messenger criticava molt el grup per aquesta raó o publicaven posts en contra de l’administrador, és a dir, jo.

Quin és l’objectiu del grup?

Intento continuar amb la tasca de l’anterior administrador, que era parlar de Calella. M’he trobat amb situacions complicades. Una molt típica és, per exemple, la gent que busca feina. Entenc que ho vulguin explicar, però és que si tothom ho fa es convertiria en una mena de cartellera de feina o negocis i es perdria l’essència del que és el grup. Hi ha persones que es molesten perquè hi ha gent de fora de la ciutat al grup, sigui Blanes, Argentina o Sevilla, i creuen que no se’ls hauria d’acceptar. A mi no em sembla just, perquè tu pots treballar a Calella o tenir-hi vincles i voler-ne estar informat. Conec una senyora argentina que va estar uns anys vivint aquí i ha tornat al seu país i està molt contenta d’estar al grup i mantenir el contacte per saber el que passa aquí.

Segons Rizzla, adminstrar el grup de Calella és complicat perquè les xarxes socials són el món en petit, amb el millor i el pitjor de cada casa.

A més, a les xarxes moltes persones s’atreveixen a dir coses amagant-se en l’anonimat.

Passa molt, malauradament. Hi ha molts perfils fake. Costa molt trobar-los. He posat dues preguntes de filtre per les persones que es volen adherir al grup. Una és per què vols entrar al grup i l’altra si acceptes les normes. I tot i això, hi ha persones que em pregunten per què no els accepto al grup quan no han respost les preguntes. Molta gent no les contesta. Ha arribat un punt que, amb tant volum de gent, si no responen les preguntes no entren al grup.

A més, ara la política de Facebook ha canviat una mica i quan es publica per primer cop en un grup ho ha d’acceptar l’administrador o moderador i hi ha una nova manera de publicar que és anònima. No m’agrada gaire perquè qui modera o administra, que en aquest cas són la mateixa persona, és a dir, jo, ho ha d’acceptar. En aquest cas si que veig qui és.

Què ha après en general de tot aquest temps amb aquesta tasca?

Que som molt diversos. Més del que em pensava. I a les xarxes socials surt el millor de les persones però també el pitjor del pitjor. M’han arribat a amenaçar per Messenger i m’han vinculat a totes les formacions polítiques possibles.

Al món del periodisme es diu que quan t’ataquen des de tots els fronts és que ho estàs fent bé perquè no et cases amb ningú, no sé si li serveix…

(Somriu) Intento ser neutral. Tinc evidentment les meves pròpies idees com tothom, però si una persona publica un article d’una formació política i és una informació amb cara i ulls, sense insultar, l’accepto. Hi ha gent a qui això no li agrada i m’ho han dit. Hi ha gent que ha marxat del grup perquè no li interessen aquests temes. Jo sempre els dic que passin de llarg i vagin a altres coses, perquè hi ha moltes coses interessants al grup.

És fàcil passar de llarg i no llegir el que no t’interessa a les xarxes…

Totalment. Jo intento afegir molta informació. Si vaig pel carrer i veig cartells, els afegeixo. Ara poso coses que poden interessar de Pineda i Sant Pol. Abans no ho feia. Hi ha gent que ho va criticar al principi. És curiós com sempre hi ha gent que es queixa. Jo ho vaig fer pensant que al Maresme som molt apinyats els pobles i ens coneixem molt tots. Penso que a la llarga ho han acceptat.

S’associa a Rizzla amb les xarxes socials però ella afirma que no és “tant de xarxes” com sembla perquè intenta passar desapercebuda. És sobretot de Facebook i té Instragram. Explica que va estar a Twitter un temps però ho va deixar perquè no li agradava, tampoc acaba de convèncer-la Tik Tok.

Hi ha gent que s’ofèn per tot?

Si, sempre. Conec una persona que sempre criticava que a la gent de fora se l’acceptés al grup, ara se n’ha anat a viure a fora, continua formant part del grup i no li sembla malament quedar-s’hi. I li vaig recordar en el seu dia i aleshores ho va entendre.

Sent l’administradora del grup ho sap gairebé tot de Calella?

No. Tant de bo. És una cosa que de vegades em costa. Estic molt atenta a tot per afegir-ho, però em falta temps. Se m’escapen algunes coses i em sap greu. Fa poc van fer una conferència molt interessant i se’m va passar, em vaig frustrar i tot.

És una ciutat interessant Calella? Vostè que la veu de manera global…

Ui, per mi si, jo sóc de Calella “a muerte” (riu). Sóc una calellenca de soca-rel i reconec que per a mi Calella és molt Calella. Hi ha coses que no m’agraden, però passa a totes les ciutats i pobles. No podem agradar a tothom ni que tothom ens agradi. De fet, a les xarxes em costa molt de portar perquè de vegades contestaria a alguna persona que critica. Calella m’encanta, tenim de tot i no tothom ho pot dir.

És una ciutat amb un important teixit associatiu que es mou molt…

Si. Molt més que a altres pobles. Hi ha moltes entitats de tot tipus relacionades amb les persones i també amb el món de l’esport. Què més volem? Per això em molesta tant quan critiquen Calella davant meu.

Quina és la crítica més constant que es fa de la ciutat?

A nivell polític. La gent es queixa molt, ja fa temps que hi ha molta mala maror. No hi ha crítica constructiva de res, tot és cridar-se, no debatre, rivalitat personal… Això a les xarxes em molesta molt. Les xarxes emmascaren i et fan sentir poderós per dir qualsevol cosa. Les xarxes permeten no anar de cara i, de vegades, la gent d’aquí parlem molt i fem poc. 

En quin sentit?

En general, tot i que hi ha un tema del qual es parla molt, les caques dels gossos, per exemple. Està bé parlar-ne però sembla que només hi hagi aquest tema. No n’hi ha més? Hi ha coses molt maques i positives a comentar. Si volem criticar, que està bé, fem-ho constructivament perquè hi ha moltes persones que fan coses per la ciutat que cal destacar. Hi ha moltes coses de Calella que valen molt la pena. És molt frívol, de vegades, el debat que hi ha a les xarxes i als mitjans. Els temes importants es deixen de banda. Hi ha persones que mai estan d’acord amb res, diguis el que diguis ho troben malament. Tot és negatiu es faci el que es faci. Per mi és frustrant. I es parla de temes que, al final, no aporten. Com estar tot el dia pendents de Piqué i Shakira. Les xarxes són una eina important d’informació i d’entreteniment, però de vegades banalitzen molt. Es podrien utilitzar millor.

Rizzla és una incondicional de Calella i quan parla de la ciutat es mostra molt orgullosa. Diu que hi ha de tot: mar i muntanya, un hospital, moltes entitats que treballen per les persones i es mouen.

Vostè és coneguda a Calella per ser administradora del grup, però alhora és molt anònima, li agrada mantenir molt la seva intimitat.

Si, molt. Intento ser discreta. No m’agrada parlar de la meva vida ni del que faig i les xarxes ho exploten molt. De vegades, el que es publica a les xarxes pot fer mal. I algunes persones no es prenen bé les coses. Fa un parell d’anys, vaig esborrar un post que havia publicat algú al grup quan el moderava i la persona que el va penjar em va amenaçar amb enfonsar el grup. Tot i que també he connectat amb persones molt agradables i tinc anècdotes molt maques. Persones que demanen feina, que necessiten ajuda perquè estan soles i jo sempre responc. Si són insults o amenaces, no.

Rizzla explica que va posar normes al grup el 2019 per evitar problemes i que el grup mantingués la seva identitat i propòsit, que és difondre informació sobre Calella.

S’ha trobat amb moltes situacions incòmodes?

Si i també moltes agradables. Persones que em demanen ajuda per alguns temes i jo he fet el que he pogut. Les xarxes es fan servir cada vegada per més coses. Instagram molt per fer negocis, ara. Està molt bé. Jo hi penjo quatre fotos i algunes reflexions. I hi ha gent que entra perquè vol lligar. Hi ha aquest doble ús que a mi no m’agrada personalment. Al Facebook també m’ha passat, persones que em volen conèixer. Hem d’intentar fer servir les xarxes com una eina d’aprenentatge.

Les xarxes són immediatesa…

Si però no tot és fàcil. Les coses a la vida tenen un aprenentatge. Quan camines no ho fas als dos o tres dies i quan comences a llegir, tampoc. Hi ha un procés educacional. Amb les xarxes no sé fins a quin punt es pot controlar, perquè molts cops els pares ho intenten però és impossible. Tenen accés des d’on els hi doni la gana. Hem d’educar els nostres joves (i també grans) perquè entenguin que les xarxes són una bona eina si la saben utilitzar i que tenen moltes possibilitats.

Fixa’t amb els tiktokers o Influencers, molts tenen depressió. No sé fins a quin punt és degut a l’estrès per haver de triomfar, a més és gent bastant jove. Potser la gent gran ho tenim una mica millor perquè som més conscients de la situació i ho hem anat aprenent a poc a poc i som més prudents.

I els pares?

Treballen molt i els han deixat. De vegades, veus que estan dinant en un restaurant amb el mòbil i la tablet. Si dinem, hem de deixar el mòbil i parlar entre nosaltres. Cal fer molta pedagogia. Hi ha molts joves que juguen online tot el dia i em costa d’entendre, cal educar en això.