Gravacions pesades

Els qui ja fa temps practiquem l’escriptura a través de les imatges, notem ben aviat quan la durada d’un treball és superior a les necessitats del resultat final… Aquesta facultat ens ha vingut donada per l’experiència de les nostres pròpies produccions… Hem sentit damunt la nostra moral, el pes d’unes paraules com ara “encara falta molt?”… o bé …”no ho havíem vist abans això?”… Són comentaris que trenquen l’encant de la projecció que havíem preparat tant acuradament per ensenyar als companys i amics una petita (per nosaltres) visió de les vacances, festes familiars o intents de seriosos reportatges… El sol fet de disposar d’un mitjà de filmació i un programa d’edició no ens converteix pas en directors o realitzadors professionals… Es necessita molta força de voluntat per TALLAR aquella escena TAN MACA però TANT LLARGA que solament serveix per indicar-nos que hem vist sortir el sol (per exemple)… Cal ser molt valent per RETALLAR el primer pla d’aquell nen o nena tan macos i que han quedat TANT BÉ… Tot en aquesta vida s’ha de saber PODAR perquè rebroti i doni quelcom més d’interessant i important…

Per fer una bona escriptura en imatges (i en qualsevol altra aspecte de la vida), cal ser VALENT i ATREVIT… Hem d’aprendre a PODAR les nostres obres… A entendre i saber què cal suprimir per anar millorant… I això és molt difícil d’aconseguir…

Colo, dimecres 17-març-2021