Per aquestes eleccions municipals, els 8 partits que es presenten al nostre municipi demanen el teu vot, és a dir, que dipositis a l’urna un sobre amb una papereta amb la seva llista electoral a dins. Però, què passa si no et fa el pes cap partit dels que es presenta, no tens clar a qui dipositar la teva confiança o, fins i tot, no creus en la política institucional?

Doncs, en aquest cas, tens tres opcions: votar en blanc, votar nul o abstenir-te. Però has de saber que són tres opcions diferents i que tenen implicacions diverses. Te les expliquem:

Abstenció

L’abstenció en unes eleccions és, simplement, la no acció: no anar a votar tot i tenir el dret a fer-ho. És a dir, un menor d’edat no es pot abstenir perquè no té dret a votar.

L’abstencionisme és una (no)pràctica que té una relació directa amb la participació, ja que com més abstenció, menys participació, i generalment els possibles votants s’abstenen per dos motius: per insatisfacció o per desafecció política, que no són el mateix.

Quan un votant està insatisfet, té l’opció d’abstenir-se perquè no està d’acord en les opcions polítiques que hi ha en les eleccions, però certament li importa la política i la seva resposta és el rebuig en forma de no votar.

La desafecció política és diferent, aquesta apareix quan hi ha ciutadans que no senten cap tipus de vincle amb la classe política i, per tant, no voten i no els demanen comptes de l’acció política. Per combatre aquest fenomen que pot comportar mancances democràtiques en els nostres sistemes polítics, hi ha països democràtics com Bèlgica, Itàlia, Xipre o Grècia on anar a votar és obligatori i l’abstenció pot estar penada amb multes econòmiques. Però hi ha molts experts que apunten que aquest fet limita els drets polítics dels ciutadans, ja que hi ha gent que escull abstenir-se com una opció política més, i aquesta obligació els impedeix exercir aquesta llibertat personal de l’abstenció per conviccions polítiques.

L’abstenció beneficia als partits que es presenten? La resposta és que sí, perquè, com més baixa és la participació, més fàcil tenen tots els partits, per igual, d’aconseguir més representació: menys vots representen un percentatge més alt.

I a la pregunta de si l’abstenció beneficia a uns partits més que d’altres, sobre la teoria la resposta és que no, però a la pràctica la resposta és que sí, ja que el perfil de votant abstencionista compleix unes característiques concretes. Per exemple, durant l’auge del procés independentista, el gruix d’abstencionistes unionistes era molt més gran que els que es consideraven independentistes. Per tant, els partits unionistes tenien menys probabilitats d’aconseguir vots que els independentistes.

Vot nul

El vot nul comporta anar a votar, no com en l’abstenció, però les conseqüències del vot nul són les mateixes que en l’abstenció, ja que encara que es dipositi un sobre a l’urna, i per tant, el president de la mesa marqui el teu nom en el cens electoral, el vot no es comptabilitzarà en la participació. Per tant, no l’augmentarà i, en conseqüència, no poses més difícil als partits d’aconseguir un nou regidor, en el cas de les eleccions municipals.

Generalment, i a diferència de l’abstenció, el perfil dels votants que opten pel vot nul són votants insatisfets, ja que els importa el sistema polític institucional (si no, no es prendrien la molèstia d’anar a votar), però rebutgen les opcions polítiques proposades.

I com es vota nul? Doncs la Junta Electoral té la potestat última de determinar la nul·litat dels vots, però normalment un vot nul és aquell que conté dins el sobre quelcom que no sigui una de les paperetes electorals, o si aquestes estan guixades o contenen missatges. Sovint s’ha fet servir com a vot nul de protesta incloure un tall de xoriç dins la papereta, per representar que la classe política roba al poble.

Vot en blanc

Si consideres que no et fa el pes cap opció política de les presentades, però vols que el teu vot tingui una influència que representi el teu rebuig -ja que realment creus en la política institucional-, la teva opció és el vot en blanc. Perquè té el mateix cost personal que el vot nul, és a dir, cal que et desplacis a votar, però a diferència del vot nul, el vot en blanc té una incidència en la participació, ja que es comptabilitza com a vot emès.

I què passa amb la llegenda urbana que diu que votar en blanc beneficia al partit majoritari? Doncs que no deixa de ser una llegenda: és mentida. El que sí que beneficia el partit majoritari en les eleccions és la llei electoral espanyola, la Llei d’Hondt, ja que, tot i ser una llei de caràcter proporcional, és a dir, que intenta repartir els regidors entre totes les candidatures, no permet una proporcionalitat exacta perquè no és possible assignar un nombre decimal de regidors, així que acaba afavorint als partits amb major nombre de vots.

El que realment fa el vot en blanc és engreixar el percentatge de la participació i, per tant, qui vota en blanc posa més difícil a tots els partits per igual obtenir representació plenària. Fins i tot a accedir a tenir-la, perquè es necessitaran més vots per assolir el percentatge de llindar electoral, és a dir, el percentatge mínim de vots que necessita un partit per accedir al repartiment de regidors, que actualment en les eleccions municipals és del 5%. Això passa perquè cada regidor comporta un nombre de vots proporcional: si hi ha més participació, i això és més vots emesos, cada regidor necessitarà un nombre de vots major.

I com es vota en blanc? Doncs introduint el sobre dins l’urna buit, sense cap papereta.

Les eleccions municipals a Calella estan previstes pel proper diumenge 28 de maig i els col·legis electorals estaran oberts des de les 9 del matí fins les 8 del vespre. Es presenten vuit candidatures, però també hi ha aquestes opcions si cap dels partits et convenç.