Equip de sincronitzada del CNC: “Tenim dos minuts als campionats per demostrar la feina que hem fet durant mesos”

Esteu satisfetes? Una medalla d’or i dues de bronze…

Míriam Llovet, entrenadora: És un molt bon resultat. Estem molt contentes, en poques ocasions s’aconsegueixen medalles i aquest any n’hem aconseguit moltíssimes.

Francesca Castro: Estem molt contentes perquè és el resultat d’un gran esforç.

No és el primer cop aquest any, a l’hivern també vau aconseguir medalles…

ML: Sí, a l’hivern al Campionat de Catalunya vam quedar primeres en equip, vam guanyar una medalla d’or, i en la modalitat de figures vam quedar segones amb el club. També vam rebre força medalles quan vam anar al Campionat d’Andorra.

La natació artística implica tenir un domini important del propi cos…

Alèxia Saucedo: Si. Jo porto molts anys fent sincro i es necessita molta disciplina perquè és molt dur. És un esport molt sacrificat, però al final si t’agrada el gaudeixes molt. Et canses molt però t’ho passes bé. Has de tenir molta força i saber remar.

I això suposa moltes hores…

Emma Díaz: Molta dedicació, si. Dues hores i mitja, mínim tres cops per setmana. Normalment hem de deixar de fer altres coses. En temes d’estudis, has de fer un esforç i compaginar-ho molt bé per treure bones notes i venir al club. És qüestió teva d’organitzar-te bé per poder-ho fer tot.

Us compensa sempre?

ED: És molt esforç de vegades, però ens ho passem bé i com a equip és important que riem molt.

Què us va fer triar la natació sincronitzada?

Júlia Esteo: Jo vaig començar perquè feia cursets de natació, veia les noies de sincronitzada i pensava “jo també ho vull provar”, perquè feien moltes coses amb música. Era molt maco, em va cridar molt l’atenció. La veritat és que quan m’hi vaig posar vaig veure que era diferent, no sabia que era tan sacrificat i dur.

Míriam Llovet: No és només un esport, és un treball en equip, estem formant persones. Cal que entre elles es portin molt bé. Es guanyen molts valors i un d’ells és el companyerisme i el saber estar i treballar en equip.

L’esforç i el sacrifici són dues característiques que atribueixen a la natació sincronitzada, malgrat també afirmen que aporta valors com el treball en equip i el companyerisme.

Què és el que més us agrada?

JE: L’equip en si, perquè formes part de l’equip i fas amistat. A més, com a esport és molt complet perquè treballes tot el cos.

El treball en equip i la bona sintonia són molt importants, perquè esteu fent una coreografia en grup.

Míriam Llovet: Totalment. Té a veure amb els valors, a més a més. Quan elles treballen en equip funciona. Quan arriben al punt més àlgid és molt difícil. Passem moltes hores picant -nosaltres ho diem així perquè fem servir un pal-, fem molt treball de vídeo perquè elles es vegin i passant totes les coreografies en sec fora de l’aigua. Al final, quan millor es portin entre elles, quanta més concentració hi posin i sàpiguen comptar la música, tot el resultat és millor. Tenen caràcters molt diferents entre elles, però se saben portar molt bé, s’entenen i això les fa guanyar.

Les sirenes calellenques van obtenir tres medalles a l’últim Campionat de Copa Catalana de la temporada

Us deveu conèixer molt bé d’estar tantes hores juntes pendents les unes de les altres i de tant entrenar… 

Simona Martínez: Si. De vegades, acabem de fer una posició o una figura i mirant-nos sabem si ho hem fet bé o malament.

Com ho feu per anar a l’hora mentre controleu el cos i l’aigua? Sembla molt complicat…

SM: Ho és, però ens guiem per uns números. És qüestió de picar i escoltar la música i, al final, d’entrenar i entrenar sabem en quin moment hem de fer cada cosa. Suposa moltes hores.

Martina Gerosa: Jo crec que és molt dedicat i hem d’estar molts hores picant, molt pendents de memoritzar números, braços, figures… però, al final, tota aquesta feina dona resultats.

Compaginar la natació sincronitzada, un esport que requereix moltes hores d’esforç i disciplina, amb els estudis és un aspecte que els preocupa, cosa que fa que algunes d’elles es plantegin deixar-ho aviat per seguir estudiant batxillerat

La natació sincronitzada és un esport poc conegut, però molt espectacular.

Clara Nocete: Depèn molt d’on vius. A Catalunya és conegut i habitual, hi ha més equips. Si te’n vas a altres parts d’Espanya, en trobes menys i no tenen categories per competir, han d’anar a nivells més alts perquè no hi ha equips suficients.

Com us veieu en el futur? Voleu continuar?

Ainara González: M’agradaria estar una temporada més, ja que amb el batxillerat serà molt difícil, però si es pot ho intentaré.

Laia Jiménez: Jo només fa dos anys que vaig començar i crec que de moment si que m’ho puc compaginar amb els estudis, perquè vaig bé. M’agrada molt, i si t’agrada el que fas segueixes lluitant per poder aconseguir anar-ho fent. Si tot va be, m’hi vull dedicar.

Quines qualitats ha de tenir una persona que es dedica a aquest esport per arribar lluny?

Míriam Llovet: Per poder arribar lluny s’ha de tenir molta constància i tenir clar l’esport que estàs fent. Requereix molta disciplina i sacrifici, en molts moments de la teva vida has d’aprendre a triar entre sortir de festa amb els amics o anar als entrenaments si tens entre els teus objectius arribar a campionats d’Espanya o del món. Són factors que has de tenir clars.

En la natació artística, a mesura que vas pujant de nivell i categoria, augmenten les hores d’entrenament, però també els títols i mèrits, afirma l’entrenadora, Míriam Llovet.

Com s’aconsegueix arribar als campionats?

ML: Has de fer molt de treball mental. Has de tenir el cap molt ben moblat, saber on ets i tocar de peus a terra. Has de tenir clar que, igual que guanyes, has d’aprendre a saber perdre i com encaixar-ho. A banda de treballar per poder fer l’esport amb elasticitat i força.

Hi ha un moment en què has de triar si seguir i anar a per totes o deixar-ho perquè requereix molta dedicació?

ML: Tot i que les que estan a la selecció absoluta de natació artística estan fent carreres universitàries, les fan amb molts anys perquè tenen com a prioritat les Olimpíades. Potser una carrera de quatre anys la fan en deu. Se la treuen, perquè malauradament no es pot viure d’això, a diferència del futbol, i sempre necessites un recolzament.

Alèxia Saucedo: Jo dedicar-m’hi no, però és un esport que porto fent molts anys. És l’esport de la meva vida, m’agradaria seguir i potser ser entrenadora. I sobretot no perdre la sincro, tenir-la en una part de la meva vida.

Requereix alguna dieta especial?

ML: Com qualsevol esportista, dieta saludable i evitar menjar processat, sobretot abans dels entrenaments. Bàsicament, dieta mediterrània. Quan puges de nivell és cert que hi ha més exigència en aquest tema, com a qualsevol esport, però a dia d’avui no se’ls exigeix una dieta concreta ni un pes determinat, només que tinguin cura del que mengen i que sigui saludable. I abans de competir, que no mengin llaminadures o salses que els poden anar malament.

Amb què us quedeu d’aquest últim any?

AS: A mi el que m’agrada és que t’esforces molt en aquest esport, però després en la competició pots demostrar tot el treball que has fet. Quan acaba penses: “ja hem demostrat tot el que havíem de demostrar”. Es passen molts nervis, però també ajuden, cal controlar-los perquè no et juguin males passades.

Perquè us ho jugueu tot en una actuació…

ML: És la diferència de la natació artística i el patinatge amb altres esports com el futbol o el bàsquet que tenen lliga cada setmana. Si cometen algun error el poden arreglar la setmana següent; o si passa en el minut 10, al minut 40 ho poden rectificar. Nosaltres tenim dos o tres minuts en dos o tres campionats a l’any en els que hem de mostrar tota la feina que hem fet durant mesos. És una gran pressió de més que es té en aquest esport, el que passa és que durant els entrenaments ja treballen els nervis i la mateixa coreografia amb la diferència que no hi ha jutges mirant.