Quin cinema volem

Estem acostumats a veure sèries i pel·lícules des del sofà i creiem que ja no existeix res més… El cinema, per molts aficionats, directors, actors/actrius i membres de l’equip realitzador, pot esdevenir un ART… No pas sempre, però val la pena buscar-hi tot allò d’interessant que el director hi pugui innovar… Repetir el que ja sabem o que ja hem vist és adulterar aquest mitjà d’informació i comunicació… La forma d’explicar les històries ha de ser personal i assumir la responsabilitat de no agradar al públic consumidor… El cinema no ha de ser rutinari, la repetició de les fórmules fa que un mitjà innovador com el cinema sigui avorrit… Quan l’espectador s’anticipa al que li oferirà el director, aquella pel·lícula ja no té sentit… Fa pocs dies vaig veure La Vampira de Barcelona, un film amb una gran dosi d’imaginació, jocs d’ombres, parets transparents, carrerons fets de sacs, ombres xineses… La vaig gaudir plenament… A la sortida, algú comentava tot el contrari… Aquesta disparitat de criteris és la manera de veure i entendre el cinema, o bé com a producte de consum o com un mitjà de comunicació… A través del seu treball, el director obre les portes de la seva imaginació al públic que està pendent de consumir allò que ell els vol explicar…  És molt difícil traslladar a la pantalla tot allò que bull dins el cap de l’autor/director… I encara ho és més saber captar l’interès dels espectadors…

Colo, divendres 11-juny-2021