L’amenaça d’un govern espanyol amb VOX a la vicepresidència ha mobilitzat el vot cap al principal rival, el PSC, relegant les forces independentistes
El PSC s’imposa a les eleccions a Calella a costa de les forces independentistes
Més calellencs han optat per anar a votar a les eleccions generals que a les municipals
Pujada imparable del PSC a Calella. Ha estat el partit guanyador de les eleccions a la nostra ciutat, aconseguint més d’un miler de vots més que als passats comicis generals i aconseguint el 31,75% dels suports. Els pactes entre el PP i VOX a diferents ciutats i comunitats autònomes, amb l’amenaça que l’extrema dreta assumeixi el control de l’Estat, ha mobilitzat el vot cap al principal rival dels populars, el PSC.
El resultat relega a les forces independentistes, que a les anteriors eleccions estatals van ser les opcions preferides pels calellencs. En aquesta ocasió, ERC i Junts han aconseguit pràcticament els mateixos vots, 1.311 els republicans i 1.272 els juntaires, perdent electors. ERC ha estat especialment perjudicada: ha perdut un miler de vots respecte l’any 2019. També la CUP ha vist reduït el suport a una tercera part, baixant de 663 a 238. Espai CiU-PDeCAT ha tingut un resultat residual, sense arribar a l’1% dels vots.
El PP, en canvi, ha vist augmentar els seus suports amb més de 400 vots més, situant-se com la quarta força més votada a Calella. VOX ha pujat lleugerament, tot i que pràcticament es manté igual que l’any 2019.
Sumar, que substitueix l’espai d’En Comú Podem, no ha assolit el miler de vots que si va obtenir la formació lila l’any 2019 i es queda com a cinquena força.
Predilecció per votar pel govern espanyol que pel municipal
L’altre gran titular que deixa la jornada és la diferència de participació amb les municipals. Mentre el 28-M es va registrar la segona xifra de participació més baixa de la democràcia en uns comicis locals, on gairebé la meitat dels calellencs amb dret a vot va decidir no votar (52,79%), per les generals s’ha mobilitzat el 62,83%, una diferència notable de 10 punts.
Entre línies es pot llegir la desafecció política de la ciutadania, amb una distància important cap a l’Ajuntament, però que si que ha optat per participar en l’elecció del futur polític de l’Estat.
En comparació amb les eleccions generals del 2019, la participació ha baixat un 6,18%, pujant imperceptiblement els vots en blanc i els nuls.
