Meritxell Basart, de Calella a Noruega per trobar millors condicions laborals

Dues enginyeries alhora… No sembla fàcil.

Sí, és un enfoc que té un nexe comú i alhora em va permetre adquirir les especialitats de cada enginyeria. Això em va crear un perfil de coneixement ampli. Necessites molta constància, organització i moltes hores d’estudi i feina. Les vaig fer en cinc anys i els dos últims vaig fer pràctiques i recerca a la Universitat, al Departament d’Enginyeria telemàtica, per desenvolupar una eina per poder obrir els cotxes amb el mòbil. Alhora vam crear un sistema eficient per poder prevenir atacs. És a dir que, a banda de connectar-se al bluetooth i obrir el cotxe, detectava també a quina distància estaves tu del vehicle amb molta precisió. Al final, el vaig enllaçar amb el treball de final de grau, perquè em van oferir continuar en el projecte.

D’aquí que escollís fer un màster en ciberseguretat?

El vaig fer quan vaig acabar les dues carreres. Vam ser la primera promoció de la UPC. Érem 30 en total, però només dues noies. Quan vaig estudiar enginyeria telemàtica, vam cursar una assignatura de seguretat en xarxes. Quan penses en ciberseguretat, penses en hackers només, però és molt més que això. També és la protecció de dades, anàlisi del tràfic de dades, lleis, regulacions… També està pensada perquè hi pot haver possibles errors dels treballadors perquè no hi ha prou informació. Un tema tan fàcil com que tens un dispositiu amb diferents ports i no estàs segur d’on connectar-lo, t’equivoques i cau tot el sistema. La idea de la ciberseguretat també és aquesta prevenció davant de possibles errors deguts a que potser la persona és nova fent la feina o no ha rebut prou formació. L’empresa ha de fer un anàlisi de l’incident i saber per què ha passat això per prevenir que torni a produir-se. La ciberseguretat és també prevenció. Aquest màster, em va permetre entrar formalment al món de la recerca, col·laborant amb un equip de la universitat, on vaig desenvolupar el meu projecte de final de màster i vam publicar un article.

Basart explica que al Màster de Ciberseguretat que va cursar només hi havia dues noies d’un total de trenta alumnes, una mostra de la diferència en l’elecció dels estudis en funció del gènere actualment. En canvi, tot i que les carreres d’enginyeria no són les que trien les dones habitualment, en la seva promoció hi havia força noies, un fet que va sorprendre als professors.

Com va acabar fent tot això?

Sóc una persona molt curiosa i molt creativa. Des de petita feia ballet, pintura, música, anava a piscina, excursions, viatges… El meu germà petit i jo jugàvem a tot tipus de jocs. Els estudis sempre m’han anat bé, tant en l’àmbit artístic com en el tecnològic. Va arribar un punt que vaig haver de decidir i no ho tenia clar; vaig voler obrir-me moltes portes al Batxillerat per decidir després.

Els hi passa a molts joves que no saben què triar?

Jo vaig rebre bon assessorament. Crec que és important saber en què consisteixen els estudis, però sobretot les sortides professionals. Durant el procés de decisió es troba a faltar aquesta orientació i a mi, gràcies a la meva mare, em va permetre tenir la informació per encaminar-me. A Batxillerat vaig fer empresa, matemàtiques, física i dibuix tècnic i em vaig adonar del que no m’agradava i del que sí. Tot i que sempre atrauen altres àmbits, per exemple, també m’agradava molt l’arquitectura, enginyeria naval, art i disseny o psicologia, però vaig haver de decidir-me per un.

I saber si et veus fent en uns anys aquella feina…

Si, és molt important quan has de triar una carrera que t’agradi la feina que faràs, a banda del que estudiaràs. Vaig tenir molt en compte les sortides professionals de cada grau. Hi ha moltes enginyeries i no ho tenia clar del tot. Finalment em vaig decidir per dues enginyeries, una en sistemes aeroespacials i l’altra en telecomunicacions, perquè m’agrada l’àmbit de les comunicacions i em permetien no focalitzar-me només en un camp.

Meritxell Basart recomana als joves que pensin en la feina que realment volen fer i no tant en si la carrera és fàcil o no, perquè això els ajudarà a superar els obstacles

Es coneix poc de l’enginyeria i sembla molt complicada.

Si, s’hauria d’explicar més i que els alumnes sàpiguen per a què serveix, que en vegi les aplicacions pràctiques. A l’ESO, per exemple, les assignatures de tecnologia haurien de ser més pràctiques i engrescar més. Quan vaig començar la carrera, havia de programar i no en sabia. Però es pot ensenyar a fer des de primària i fer activitats molt xules i fàcils, com aprendre a fer servir sensors. Hi ha eines perquè els nens i nenes ho puguin començar a fer molt aviat i els incentiva més. Si no ho proves, no saps si et pot agradar.

I com va acabar a Noruega?

Estava acabant el màster i el meu marit, que és enginyer, va trobar una feina a Noruega. Vaig començar a treballar a Barcelona, però al cap d’uns mesos vaig decidir anar cap allà sense feina. En dos mesos i mig vaig trobar feina, en la qual porto un any i tres mesos.

A què es dedica l’empresa?

És una empresa molt gran, té diverses divisions. És una de les més importants de Noruega. A la meva divisió, especialitzada en l’àmbit marítim, el que fem són sensors pels vaixells que es dediquen a detectar les vibracions de la maquinària. Depenent de la vibració, es pot detectar si la màquina té un bon estat o s’hauria de començar a plantejar canviar-la. La idea, però, és poder predir quan la màquina comença a funcionar malament i no esperar a que es trenqui per canviar-la. I més amb un altre objectiu, garantir la màxima longevitat de la màquina.

És allò que diuen “obsolescència programada”?

Si. Jo estic més a la part de desenvolupament de la recepció i el tractament de dades, al departament d’I+D, però tota la secció s’encarrega de crear els sensors. És a dir, que a l’empresa es fa tot el procés: la fabricació del sensor, el disseny de nous models, la recol·lecció de dades i el tractament de la informació. Nosaltres fem les eines perquè els analistes puguin tractar-les.

Meritxell Basart explica que se sent molt bé a Trondheim, que és la tercera ciutat de Noruega, tot i ser poc coneguda en general.

Hi està còmoda treballant allà? Com s’hi entén?

Estic molt contenta. Parlo anglès i una mica de noruec, tot i que no era un requeriment per la feina perquè ells tenen un nivell molt alt d’anglès. Igualment vull aprendre l’idioma, perquè visc allà i els companys el parlen. Hi ha un bon nivell i qualitat de vida estiguis al sector que estiguis.   

Fa vida social?

Sí, i a més les nostres amistats són de procedència molt diversa. Uns són companys de feina, altres ens hem conegut fent activitats ben diferents i així han anat creixent unes grans amistats amb les que ara mateix, per exemple, hem compartit les vacances… Vull donar èmfasi, perquè aquest aspecte crec que ens ha enriquit molt, que algunes de les nostres amistats són noruegues, fet que ens ha permès fer una immersió fantàstica de coneixement de cultura, costums, gastronomia, activitats, territori… i alhora, altres amistats que també són d’altres països, aquesta interacció ens ofereix  altres aprenentatges.

Com és la seva vida allà?

Al principi el que vaig notar és molt relax. Treballem de 8 a 16 hores. Vas fent amb calma, sense estrès. Es nota que la densitat de població és baixa. El que està molt bé és que tothom fa aquest horari i a l’hivern et queda temps per anar a esquiar, i a l’estiu anem amb caiac, a escalar, a caminar per la muntanya i a pescar. En general, tothom fa molt d’esport. Tens temps per fer moltes activitats. A més, és un lloc on la natura t’embolcalla; no cal dir-ho, els paisatges són espectaculars.

Vostè esquia força?

Molt. Moltes tardes després de la feina. Es practica molt l’esquí de fons a l’hivern, en qualsevol camí que a l’estiu faries servir per caminar. Fins i tot tenen les pistes il·luminades fins les nou de la nit per poder esquiar fins tard, ja que es fa fosc a les tres de la tarda. Si t’agrada practicar esports a l’aire lliure, és un molt bon lloc.

El clima de Noruega és radicalment diferent al nostre. La jove enginyera explica que, tot i que hi fa molt de fred a l’hivern i estan rodejats de neu, no en passa mai perquè la gent es prepara bé i s’abriga amb roba adequada.

La tasca que desenvolupa a Noruega també la podria fer a Catalunya?

La feina específicament que faig ara no, perquè estic en una empresa internacional, d’origen noruec, capdavantera en el sector marítim. A Barcelona, vaig treballar en el sector de la ciberseguretat. El més diferent són els horaris. Feia una jornada laboral molt més llarga. Entre l’horari i els desplaçaments, arribava a casa i no em quedava molt de temps. Allà, a més, el transport públic funciona molt bé.

Deu trobar a faltar a la família.

Sí, però la tecnologia ens ajuda molt. Permet connexió en qualsevol lloc i moment. Aquest fet fa que senti que estic a prop de la família i dels meus.

Com es veu en el futur? D’aquí a cinc anys, per exemple.

Sóc molt curiosa. No sé quin és el futur, però estic molt contenta amb la feina que tinc i on. La meva empresa em dóna moltes oportunitats. Vaig entrar com a desenvolupadora i ara estic començant ja en una posició més de coordinació d’equip i m’agrada poder reorientar la meva carrera. De moment, em veig allà.

I la seva vessant artística on ha quedat?

Ara mateix, la desenvolupo poc. He tingut la sort que, durant la meva formació fins a la universitat, vaig poder compatibilitzar els estudis de música i dansa, podent formar-me amb un bon nivell: alhora feia dibuix, pintura, història de l’art i moltes altres activitats com vela, natació, tennis taula… I durant la universitat vaig haver de prioritzar. Ara, ja ben instal·lada, estic tornant a fer moltes activitats artístiques, sobretot pintura, i també m’estic endinsant en altres àmbits artístics.

Es veu tornant a Calella en el futur?

No ho sé. De moment, aniré i vindré.