Es redueix de 10 a 5 el nombre de pisos per tenir la consideració de gran tenidor
La Generalitat limitarà el preu del lloguer a Calella després de declarar-la àrea tensionada
Els alts preus del lloguer que oferten les immobiliàries dificulten l'emancipació dels joves
Calella ja ha estat declarada àrea de mercat d’habitatge tens, una catalogació que permet limitar el preu del lloguer. La Generalitat ha resolt la cinquantena d’al·legacions després que iniciés els tràmits per incloure 140 municipis catalans com a zones tensionades en l’accés a una llar, el que implica que Territori ha detectat “una oferta insuficient d’habitatge assequible”. De fet, la cerca de pis és una odissea a Calella degut als preus elevats i les condicions impossibles de solvència que imposen immobiliàries i particulars per accedir al mercat.
Aquesta declaració permet limitar el preu del lloguer per fer-lo més accessible. El límit que s’aplicarà és que el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu de l’últim contracte vigent els cinc últims anys. La Generalitat demana que a Catalunya s’apliqui l’índex de preus que ha de servir de base per limitar els lloguers que va definir a la seva pròpia llei, però que el Tribunal Constitucional va tombar, pel que aplicarà les mesures que recull la llei estatal.
A més, la consideració de gran tenidor es redueix de tenir en possessió 10 pisos a 5 o més. És a dir, qualsevol persona o empresa que tingui 5 pisos o més en propietat o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial es considerarà gran tenidor i, en aquest cas, el lloguer dels pisos no podrà ser superior a l’índex de referència que estableix l’Agència de l’Habitatge de Catalunya en funció de les característiques de l’immoble. En canvi, els promotors socials no seran considerats gran tenidors.
La majoria de municipis del Maresme estan declarats àrees de mercat d’habitatge tens, pel que a pràcticament tota la comarca els preus dels pisos de lloguer quedaran limitats. Per ser declarat com a zona d’habitatge tens, la Generalitat ha tingut en compte dues circumstàncies: d’una banda, que la mitjana del lloguer o hipoteca, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans d’una llar; i de l’altra, que el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi augmentat més de tres punts percentuals per sobre del creixement de l’IPC -l’índex de preus de referència- en els últims cinc anys.
