Els tràmits per convertir el Mercat Municipal en un centre cívic han començat amb la redacció del pla funcional. Les paradistes, però, demanen que es mantingui la seva activitat comercial amb la social que suposaria el centre cívic, convivint en el mateix espai. De fet, podria ser la solució per dinamitzar-lo, amb els usuaris del centre com a potencials clients de les parades.

Amb aquesta via es podrien aplicar múltiples possibilitats, com que el mercat i el centre cívic funcionin de manera independent amb horaris i normes de convivència pactades prèviament, fins a una col·laboració més estreta entre comerciants i entitats; participant en projectes conjunts relacionats amb la gastronomia i els productes de proximitat o organitzant noves activitats.

Cal Xoi i Va de Peix – Cal Federal són les dues parades que queden actualment al mercat. Les dues aposten per continuar treballant juntament amb el centre cívic; des d’aquesta última afirmen que “sempre que hi hagi un respecte mutu per part de tots, podem conviure perfectament. Tenim el públic que vol el producte de proximitat. Es poden fer tallers cuina i moltes activitats que ja es fan a altres mercats del Maresme”. El mercat de la Plaça Cuba, a Mataró, és un exemple d’aquesta unió, on s’organitzen fires, jornades gastronòmiques, showcookings i altres activitats pedagògiques per totes les edats.

El futur del Mercat Municipal va ser un dels punts que van centrar l’anterior campanya electoral. Junts, el partit majoritari del govern, proposava eliminar l’ús comercial i destinar-lo únicament a espai social i cultural per la ciutadania, amb zones d’oci i espais amb bucs d’assaig pels grups musicals locals. Això implica deixar fora de joc les paradistes, rescindint el contracte i indemnitzar-les. L’alcalde al·legava que el mercat s’ha traslladat al carrer Sant Joan, però les paradistes estan totalment en desacord. “Si per ell un mercat és un carrer amb botigues, és com si a Barcelona treus tots els mercats perquè ja tenim botigues al carrer. No tenen res a veure i, a més, el mercat sempre ha conviscut amb les botigues”, diuen des de Va de Peix, mentre que Montserrat Gelmà, de Cal Xoi, defensa que hi ha demanda de clients i que el mercat és la seva principal font d’ingressos. “L’alcalde ens va dir que ens indemnitzarien, però a nosaltres no ens interessa, perquè és el nostre negoci i ens guanyem la vida amb això”.

L’altre partit al govern, el PSC, si que plantejava mantenir algunes parades juntament amb el centre cívic, igual que ERC i Estimem Calella, però de formes diferents. El PP i la CUP volien mantenir el mercat sense crear el centre cívic i els Comuns proposaven obrir un procés participatiu per preguntar a la ciutadania sobre el futur de l’espai.

Qui entri al mercat veurà només dues parades obertes

Crítiques al silenci del govern i la falta d’informació

Un dels factors que més nervis provoca a les paradistes és la manca d’informació per part de l’Ajuntament. Lamenten assabentar-se de les novetats a través dels mitjans de comunicació o de terceres persones i ara aquest silenci encara els preocupa més, ja que està en joc el seu futur. “No sabem ni quan ens pagaran, ni quina quantitat, ni quant de temps podrem estar aquí. No hi ha res escrit. No sabem res de res”, lamenta Gelmà, opinió compartida amb la parada de peix: “informació directa zero. S’assebenta tothom abans que nosaltres”.

De moment, les paradistes podran continuar treballant al mercat durant aquest any, però només els hi han dit de paraula i, per tant, no hi ha una data oficial per abandonar el mercat. Això posa les coses difícils per poder organitzar-se i els hi provoca un neguit constant.

Augmentar el nombre de paradistes

Des del mercat encara defensen que es pot tornar a atraure gent interessada a muntar una parada, però calen millores. El principal problema que es troben és que les condicions de la licitació, de l’any 2015, impedeixen recuperar la fiança en cas de tancar la parada abans de superar els anys de contractació. Per exemple, a Cal Xoi porten en funcionament des del primer minut i la licitació finalitza el 2030, això suposen 15 anys de fiança, que sumen més de 2.000 euros. “Un negoci que no sap si li aniran bé les coses no es pot arriscar a perdre aquesta fiança, i més després de la inversió inicial que ha fet” manifesta la seva propietària. Les paradistes creuen que falta voluntat per part de l’Ajuntament i que s’han d’oferir facilitats perquè nous paradistes s’arrisquin i muntin el seu negoci.

Les condicions de la fiança de la licitació tiren enrere als comerciants interessats

A més, el lloguer només inclou l’espai i pot arribar a ser de 300 euros al mes en les parades més grans, motiu pel qual apunten que “el preu del lloguer és massa per un servei tan limitat. La parada te la donen buida i has de fer la instal·lació de l’electricitat, la instal·lació de l’aigua i muntar el taulell del teu negoci. A més, hi ha altres mercats que tenen disponible magatzem i cambres frigorífiques; i això aquí no ho tenim”. Consideren que cal millorar i augmentar els serveis per tal d’atraure nous comerciants.

L’any 2015, l’Ajuntament va invertir 400.000 euros en una reforma que va suposar una rentada de cara del mercat, però mai ha estat a ple rendiment. El Mercat Municipal té capacitat per onze parades, però només n’hi ha dues en funcionament.

En la reforma de 2015 es van incloure noves parades i un bar, però estan buides