La fotografia, patrimoni familiar i històric

Al segle XIX i a principis del XX, anar al “retratista” era tota una cerimònia… La majoria de persones aprofitaven l’oportunitat que els oferia aquesta nova tècnica per tenir a casa grans retrats familiars i, d’aquesta manera, les seves imatges passaven a la història… No era un retrat d’artista pintor més o menys reconegut, com en tenien la gent burgesa, però el “retratista” (fotògraf mig artista i mig químic) podria fins i tot fer que les fesomies fossin no tan sols molt semblants, sinó idèntiques, amb tot el que aquest avantatge tenia de bo i de dolent, si no eres gaire agraciat físicament…

Tots hem vist o tenim a casa fotografies familiars amb un suport (cartró) publicitari del “mestre” fotògraf… Algunes de les imatges químiques foren pintades a mà i d’altres molt ben retocades pictòricament… A part de reconèixer familiars i amics en retrats de grups, de comunió, de casament, de militar, etc…, són molt descriptius i marquen època els noms, adreces i frases (ara en diríem eslògans o tècniques de venda), impreses al darrere d’aquests retrats d’estudi, per despertar l’interès a continuar visitant el taller i ser protagonistes de noves fotografies…

Aquestes imatges de persones de la pròpia nissaga (moltes vegades desconegudes) i les adjuntes descripcions publicitàries, alhora que formen part del patrimoni fotogràfic familiar, són testimonis gràfics d’èpoques històriques molt concretes… Cal “llegir-les” i conservar-les…

Aquí en tenim una de finals del segle XIX del fotògraf, amb estudi a Barcelona, G.Armengol, ex-operador de la casa AUDOUARD, com ho diu el mateix anunci…

Colo, dimecres 08-maig-2024