El president de la Penya Solera Barcelonista de Calella considera que les penyes futbolístiques tenen una mitjana d’edat molt elevada i no aconsegueixen atraure als joves
Isidre Argelés: “M’estimo molt el món penyístic i no m’agradaria que desaparegués, però ho veig molt negre”
Isidre Argelés valora molt positivament els equips blaugrana masculí i femení i el desenvolupament de les obres del futur Camp Nou
Isidre Argelés té 71 anys i va néixer a Sant Vicenç de Montalt, però en porta 43 vivint a Calella. La seva vida professional la va dedicar al món textil, també ha dedicat gran part del seu temps al món penyístic. El 2025 complirà 12 anys com a president de la Penya Solera Barcelonista de Calella. Una feina complicada, però que a la vegada li agrada molt: tornarà a presentar-se a les eleccions d’aquí a 8 mesos.
Des de quan és soci del Barça?
Extraoficialment, ho sóc des que tenia 25 anys. La família em va comprar un carnet i un abonament, com es feia abans. Quan Joan Gaspart era president, l’any 2001, va dir que tothom que tingués un carnet, un abonament i no estigués registrat amb el seu nom, ho podia fer gratuïtament. Llavors vam aprofitar per posar els nostres noms i cognoms. Per tant, oficialment sóc soci des del 2001.
I des de quan és president de la Penya Solera?
Des del 2013. D’aquí a 8 mesos, farem l’assemblea de socis i allà es faran eleccions. Jo ja compliré 12 anys com a president i em tornaré a presentar.
Com valora el rendiment del Barça d’aquests últims partits?
Si parlem dels últims partits, doncs el nivell ha baixat una mica, per descomptat. Hem començat la temporada molt bé i jo espero que ens recuperem i tornem a jugar tal i com es va fer en els primers partits. Va ser un futbol bonic i de molta intensitat. Els jugadors anaven a per totes i jo espero tornar-ho a recuperar.
Creu que la plantilla jove del Barça i la manca de recanvis de qualitat per substituir els titulars estan començant a perjudicar a l’equip?
La situació econòmica que passa el Futbol Club Barcelona no ha permès fitxar el que volíem. Però això ha tingut un avantatge: està competint una plantilla d’entre 16 i 18 anys amb molta classe, que d’una altra manera no estarien jugant. Tothom pensa en Lamine Yamal, que és extraordinari. Però també tenim altres jugadors com Pau Cubarsí, de 17 anys, que ha sigut un descobriment fabulós. Tenim un planter a la Masia del Barça on els professionals que treballen amb els nens des dels 5 anys ho fan molt bé. Aquests joves aprenen des de la base i, quan juguen en el primer equip, ho fan com si hi haguessin estat sempre.
La Penya Solera Barcelonista de Calella porta 66 anys en funcionament i és una de les més veteranes i reconegudes del món esportiu.
I quina opinió li mereix l’entrenador, Hansi Flick, com a entrenador del Barça? Creu que està a l’altura?
Jo no el coneixia, la veritat. Sí sabia que havia sigut entrenador del Bayern de Múnich i que havia estat també entrenador de la selecció alemanya. Però m’ha sorprès positivament perquè està fent jugar al Barça d’una manera que no es veia en molts anys.
Està d’acord amb l’aposta de Hansi Flick per jugadors com l’holandès Frenkie de Jong, Gavi o Dani Olmo, quan algunes opinions crítiques consideren que no estan donant el 100%?
L’única decepció que tinc en els canvis és en Frenkie De Jong, perquè no està a l’altura que jo li pressuposava. En aquest sentit, no tenim una plantilla gran, és curta. Jo considero que l’equip titular és molt bo i ara no podem canviar les peces, perquè si les canviem i posem les que hi ha a la banqueta, es nota una gran diferència. No hi ha experiència tampoc.
Tal com està ara el Barça, el veu capaç d’aconseguir algun títol?
Sent soci, culer i alhora president de la penya, et diria que sí. Ara bé, hem de ser realistes. No sé si arribarem al final de la temporada com desitjaria, perquè estem curts de plantilla, i aguantar tota una temporada amb 11 jugadors és impossible. No hi ha hagut cap equip a la història que només amb 11 jugadors arribi al final de temporada i guanyi títols. Has d’anar fent canvis, però que no es notin i que s’adaptin bé al joc. I nosaltres tenim un planter fantàstic. En el Barça, aquests joves són molt bons tècnicament i l’entrega és fabulosa, perquè senten els colors del club com no ho fa cap professional que vingui de fora, per molts milions que cobri.
Quina és la seva opinió sobre la reforma del Camp Nou, tenint en compte els endarreriments en les obres, la manca d’un videomarcador de 360 graus i l’absència d’un sostre retràctil?
Crec que quedarà un Camp Nou fabulós i serà l’enveja de tot el món. Tot això que li falta a l’estadi és molt bonic, però car, i el Barça no pot arribar-hi econòmicament. Jo em conformo amb els quatre marcadors i amb un sostre cobert i no retràctil.
Pel que fa a l’endarreriment de les obres, els directius del club volien que, a partir de gener, ja es pogués anar a jugar, però això és impossible. Aquest any l’acabarem a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Pel començament de la temporada 2025-2026, l’estadi estarà fet al voltant del 60%, és a dir, la primera i segona graderia. Llavors s’anirà acabant la tercera graderia i, el nou Camp Nou el tindrem llest a partir de la temporada 2026-2027.
Les obres del Camp Nou han estat envoltades de polèmica pràcticament des de l’inici per les condicions laborals a les quals les empreses constructores sotmetien als treballadors. També per la batalla campal que una vintena dels operaris van protagonitzar, colpejant-se amb pals al cap. Alguns dels treballadors de les obres s’allotgen a Calella.
Creu que el futbol blaugrana femení encara té feina a fer per augmentar el nombre d’aficionats? Què ha de canviar per despertar més interès en l’afició?
Per descomptat. Sempre hi ha un punt de millora, sempre. Però el Barça femení ho està portant molt bé i els altres clubs d’Europa ja han millorat molt. Almenys hi ha sis equips que ja poden competir per la Champions femenina: el Barça, l’Olimpíc de Lleó, el Wolfsburg, el Bayern de Múnich, el Chelsea i el Manchester City. En canvi, a Espanya encara s’ha de millorar moltíssim, ja que no s’aposta pel futbol femení.
Li agrada el futbol femení?
És el meu punt feble. Porto 11 anys, des del 2013, seguint el Barça femení, que va ser quan van començar a guanyar les primeres copes, la Copa de la Reina, la Lliga… Soc un gran seguidor del Barça femení, m’encanta. Des que es va construir l’estadi Johan Cruyff en el 2019, he anat gairebé a cada partit amb el meu fill David. He anat a les finals, com la Copa de la Reina a Saragossa, la final de la UEFA Women’s Champions League de Bilbao, les Supercopes a Madrid… M’encanta com juguen i com s’entreguen al 100%.
I sap si els socis de la Penya Solera veuen el futbol femení com vostè?
No. Tant de bo tots els socis de la nostra penya fossin més com jo. I diré una cosa, actualment sóc més del futbol femení que del masculí. M’he enamorat de l’ambient que hi ha en el Johan Cruyff, i això que només hi caben 6.000 persones.
I perquè creu que a aquests socis no els agrada?
No ho sé, però costa molt que s’aficionin al futbol femení. A Espanya, gairebé no hi creuen; en canvi, a Catalunya hi ha molts clubs que treballen molt bé, però no hi ha calers ni interès.
Isidre Argelés es declara fan incondicional del futbol femení, actualment en auge però que encara troba reticència entre el gran públic.
Darrerament, s’han vist faltes de respecte de caràcter racista a jugadors per part d’alguns aficionats. Creu que els crits i els insults formen ja part de la idiosincràsia d’aquest esport? Es pot canviar aquesta situació?
Això és una cosa que costarà molt eradicar-ho. Des dels 15 anys, porto sentint molts insults als jugadors negres i no sóc partidari d’això. A mi no em veuran mai insultar els jugadors. No podem tapar la boca a ningú, però se’ls pot ensenyar a animar a l’equip sense insultar i, com a mínim, rebaixar el to dels insults que es fan.
Encara es manté a Calella el costum d’anar a veure els partits als bars o creu que aquesta tradició s’està perdent?
Mira aquí a Can Xena, això és un plaer. Quan fan un partit del Barça, el bar està ple. Has de reservar una taula, cosa que normalment no pots perquè es tracta d’un local públic. En els altres bars, actualment és més complicat veure els partits de futbol, perquè ha pujat molt la quota de Movistar i ara els locals no ho paguen perquè no poden assumir el cost.
Quin és el perfil de la gent que ve a veure els partits?
Variat i de diferents edats, també gent jove. De fet, al jovent el que li agrada és l’ambient. El problema que tenim amb l’edat és amb les penyes en general, perquè tant els socis del Barça com les penyes tenen una mitjana d’edat de 60 en amunt.
I per què és així?
El jovent que es fa soci del Barça encara necessita temps fins que ens puguin substituir en número a nosaltres. Pel que fa a les penyes, la gent jove no vol apuntar-se perquè no volen embolicar-se amb organitzacions. Actualment, el pensament del jovent no és el d’entrar en associacions. No volen maldecaps.
I la penya no ha intentat apropar els mateixos fills dels socis perquè agafin el relleu?
Sí que s’ha intentat, però no volen. Ara mateix som 10. El més gran té 87 anys; el següent és un de 78; després vaig jo i una dona també amb 71; després n’hi ha de 64, 60 i tres que tenen al voltant dels 40. És a dir, d’aquí uns anys, tots nosaltres ja no hi serem. Tant de bo m’equivoqui, però el futur de la penya el veig molt malament. I en els aniversaris de penyes, la mitjana d’edat sempre és aquesta. Jo m’estimo molt el món penyístic i no m’agradaria que desaparegués, però ho veig molt negre. D’aquí uns anys, hi haurà una altra manera de viure el futbol, que també serà igual de vàlid.
L’edat també es nota amb la digitalització. El club ens està insistint molt que tots els socis estiguin inscrits en una base de dades, amb un correu electrònic perquè també puguin entrar a la web del Barça. Però no hi ha manera, quan parles amb els socis et diuen “jo no tinc mail” o “a mí no m’atabalis”. Jo ja m’he discutit personalment amb altres penyes precisament per aquest tema. I la finalitat que persegueix el club és tenir-ho tot més fàcil i dirigir-se directament als socis sense passar per les penyes.
Can Xena és com un museu per als aficionats del Barça i del futbol, amb fotos i elements decoratius de valor sentimental que repassen la història del club.