La Pastisseria Gallart tanca després de set dècades d’història

Com va néixer la Pastisseria Gallart? Quan vau començar a treballar aquí?

Pilar Gallart: La Pastisseria Gallart la va muntar el meu pare el 21 de desembre de 1951. El meu pare es deia Manel Gallart i per això, des de llavors i fins ara, aquí ens coneixen com “Can Manolo”. Jo vaig començar a ajudar al meu pare des de ben petita i sempre em va agradar la feina de pastissera.

Salvador Comas: Jo soc aquí des dels dotze anys. Vaig començar a treballar quan encara anava a l’escola i venia els diumenges a repartir dolços per les cases amb bicicleta, tal com es feia abans. Quan va arribar l’estiu, el meu sogre em va proposar treballar al local i vaig començar fent tasques de neteja. A partir d’aquí, ja em vaig anar quedant més estona a les tardes quan plegava de l’escola i amb el temps em vaig enamorar de la meva dona i ens vam casar. L’any 1989, es va jubilar el meu sogre i nosaltres dos vam continuar amb el local.

I com va sorgir aquesta història d’amor?

P.G: És allò que diuen que el contacte porta a l’afecte. Primer vam començar a sortir amb la colla d’amics, després anàvem junts a la discoteca i, de mica en mica, ens vam fer grans i ens vam adonar que estàvem enamorats.
S.C: Ens vam casar el maig de 1984 i podem dir que és amor del bo. Un d’aquells llargs i que encara dura. De fet, recordo que li vaig demanar la mà a la meva dona just quan vaig tornar de la mili i amb el vistiplau dels meus sogres.

Abans dels seus inicis a la Pastisseria Gallart, Salvador Comas va començar a treballar als 9 anys a la bodega de vi de Can Lloveras.

Un negoci familiar: a dalt a la dreta, Manel Gallart, a baix a l’esquerra, Pilar Gallart. (Foto: CalellaCOM)

I com ha anat evolucionant la pastisseria amb tantes dècades d’història?

S.C: No et pensis que ha canviat tant. A dins, a l’obrador, hem canviat alguna maquinària, però el 90% de la que hi ha s’ha mantingut així tota la vida, perquè hem tingut la santa sort que no s’ha espatllat mai.

P.G: El forn si que el vam haver de canviar i el vam substituir per uns més petits que aprofiten millor l’espai i dupliques la quantitat per la feina que fas.

Fent trajectòria d’aquestes dècades, recordeu algun moment especial que hagueu viscut en aquesta pastisseria?

S.C: Jo recordo quan era jove i el meu sogre repartia els xuixos a tots els xiringuitos de la platja. Fèiem de 600 a 800 xuixos diaris. Recordo que anàvem amb un 4×4 i els repartia. Eren moments de molta feina, i gairebé no dormíem a les nits, però ens ho passàvem molt bé.

La pastisseria i la casa familiar sempre han compartit espai. De fet, per arribar a l’obrador, cal travessar el menjador de casa. Què fareu amb tot l’espai que deixa la pastisseria?

S.C: Ja està adjudicat als nostres néts. Ens han demanat que ho convertim en una sala de jocs. Són molt aficionats als ninots dels gegants de goma i en tenen 200. Ara mateix, els tenim col·locats a l’estanteria on deixàvem abans les mones. De fet, un d’ells té fins i tot un canal d’Instagram (@petitgeganter) on en parla.

La passió gegantera de la Pastisseria Gallart ve familia, ja que el besavi de Salvador Comas era Joan Roig Carbó, conegut com el Nan del Flabiol, qui compta amb un gegantó a la Colla de Geganters i Grallers de Calella.

Els pastissers tenen molt present a la seva família a l’obrador. (Foto: CalellaCOM)

No heu pensat en traspassar el negoci a les futures generacions?

S.C i P.G: Sí, ho vam intentar en el seu moment, però el nostre fill no està interessat. Ell és informàtic. Si no t’apassiona la pastisseria, és millor que no t’hi dediquis perquè és molt sacrificat. També és veritat que ens van oferir la possibilitat de traspassar el local, però ens vam negar a fer-ho perquè tindríem molt de soroll, a desconeguts voltant per casa i nosaltres volem gaudir de la jubilació.

I quins plans teniu ara que esteu jubilats?

S.C: Els meus germans estan tots apuntats a l’Imserso i jo potser també m’hi apuntaré, tot i que no m’agrada molt viatjar. Sobretot voldria gaudir del temps amb els néts. Perquè jo, com moltes persones, he treballat durant moltes hores al dia i no he pogut gaudir dels meus fills com m’hagués agradat. En canvi, amb els néts i ja jubilat els puc gaudir durant tot el dia. De fet, si m’agradaria fer un viatge a Màlaga i portar a tota la família, per conèixer els fills dels meus nebots.

P.G: A mi si que m’agrada molt més viatjar i també vull passar molt de temps amb els néts. Per això vull anar amb ells a Disneyland Paris.

Quina és la tasca més difícil d’haver portat una pastisseria?

S.C: El llevar-te d’hora cada dia. Potser també el que cansa és la constància d’haver de fer el mateix. Tot i que a mi em passa una cosa curiosa: aquest ofici és molt maco i a mi m’agrada innovar. Per això, quan un client em demanava un pastís, jo mai sabia com li faria o com ho decoraria i aquesta incertesa és precisament la part que m’agrada més. De fet, jo he gaudit sempre quan he fet les mones de Pasqua, perquè és una feina molt creativa i entretinguda i, a més, els nens ho gaudeixen molt.

P.G: Per mi, la pitjor part és la d’haver de treballar sempre els caps de setmana i els dies de festa. L’únic dia que normalment tancàvem i fèiem festa era el dilluns, però aquell dia havies de fer neteja a tot el local, per tant, mai acabaves de desconnectar.

Per la pastisseria Gallart, Sant Joan i Pasqua són les dates en les quals es concentra més feina.

Tenint en compte la vostra experiència, com valoreu la situació comercial a la ciutat i, en concret, en el vostre sector?

S.C: Difícil. Jo reconec que tanco el local en un moment que ens anava força bé, més que potser ara fa 5 anys. A Calella ho veig molt magre. La competència és molt ferotge i trobo que els negocis es repeteixen molt.

P.G: A més, s’ha de tenir en compte la ubicació i els impostos que es paguen. Tot i això, si de debò tens ganes de muntar el teu negoci i és el teu somni, jo recomano que ho intentin. De fet, si nosaltres fóssim més joves, muntaríem una pastisseria amb una terrassa amb taules.

Aquesta ha estat la darrera setmana que heu treballat, què us han dit els veïns i els clients de tota la vida?

S.C i P.G: Hi ha de tot. Molts clients veterans ens preguntaven: “I ara on anirem a comprar els pastissos?…” Però aquests mateixos també ens han felicitat i ens han desitjat una bona jubilació. De fet, el darrer dia de feina va ser la revetlla de Sant Joan i molts clients ens havien demanat les coques més grosses per poder congelar-ne una part. Aquest dissabte, també els hem convidat a celebrar el comiat a la botiga amb una copa de cava. Nosaltres agraïm a tota la gent que ha confiat tant en nosaltres i el nostre últim consell per ells és que si han de comprar un pastís, sempre procurin que sigui a una pastisseria.

Aquest dissabte, Pilar Gallart i Salvador Comas han tancat la pastisseria definitivament (Foto: CalellaCOM)