La CUP aposta per mobilitzar pisos buits i els Comuns reclamen més habitatge protegit en una ciutat on trobar un lloguer estable s’ha convertit en una cursa d’obstacles
Viure a Calella, cada cop més difícil: l’habitatge pressiona famílies i intensifica el debat polític
Tot i la moderació dels preus, la manca d’habitatge protegit i l'augment de pisos turístics tensionen el mercat a Calella.
Accedir a un habitatge a Calella és cada vegada més complicat per a moltes famílies. En una ciutat declarada àrea de mercat d’habitatge tensionat, el problema ja no és només el preu, sinó també la manca d’oferta estable per viure-hi tot l’any. A aquesta pressió s’hi afegeix una altra realitat: des de l’aplicació del topall als preus dels lloguers, l’oferta residencial s’ha anat reduint i part dels pisos que abans es destinaven a viure-hi durant tot l’any han passat al lloguer de temporada, deixant encara menys opcions per a les persones que busquen un habitatge permanent.
Les dades i la situació del mercat apunten en aquesta direcció. Un any després de l’entrada en vigor del topall, el preu del lloguer s’ha moderat, però l’oferta continua sent molt escassa i cada cop costa més trobar pisos de llarga durada. De fet, bona part dels anuncis es concentren en lloguers disponibles només fins a la primavera, coincidint amb l’inici de la temporada alta, cosa que dificulta encara més l’accés a un habitatge per a famílies, joves o persones que necessiten arrelar-se a la ciutat durant tot l’any.
Recompte de pisos buits
En aquest context, la CUP i els Comuns han situat l’habitatge al centre del debat polític municipal, tot i que amb mesures diferents. La CUP posa el focus en la necessitat d’actuar sobre els pisos buits. En la moció presentada al ple, recorda que a Calella hi ha centenars d’habitatges amb indicis de desocupació i defensa que cal completar-ne la verificació per poder activar eines municipals que ajudin a mobilitzar-los cap al lloguer assequible. Segons la CUP, que “en un municipi amb el mercat residencial tensionat, amb el lloguer en màxims històrics, amb una pressió significativa sobre el parc residencial i amb una despesa municipal en habitatge inferior a la mitjana catalana, completar aquest recompte no és una opció accessòria sinó una condició imprescindible per poder desenvolupar una política municipal d’habitatge efectiva”.
La formació reclama reprendre les inspeccions, completar el cens d’habitatges buits i disposar d’un registre municipal que permeti passar de la diagnosi a les mesures concretes. Entre els objectius hi ha ampliar el parc d’habitatge assequible i reforçar l’accés a l’habitatge per als col·lectius amb més dificultats, especialment joves, gent gran i llars vulnerables. La CUP també assenyala la pressió que exerceixen els habitatges d’ús turístic sobre el parc residencial, ja que els pisos destinats a aquest ús han crescut de forma notable en els últims anys. Tot i així, no tots ho fan de la forma legal: el lloguer turístic és una activitat i, per tant, cal donar-la d’alta com a tal, a més de tenir inclòs el pis en el registre estatal i identificar-lo amb un número personal.
Impulsar l’habitatge protegit
Els Comuns, per la seva banda, centren la seva proposta en la necessitat de construir més habitatge protegit. En la resolució presentada, sostenen que l’oferta actual de lloguer assequible és insuficient i que la ciutat arrossega una manca històrica de promocions protegides. Per això, plantegen modificar el POUM perquè el planejament derivat incorpori una reserva del 30% per a habitatges de promoció oficial. Els Comuns lamenten que “l’única oferta d’habitatge de lloguer assequible que hi ha a la nostra ciutat son els 170 pisos que, aproximadament, gestiona la Fundació Hàbitat Solidari”, una quantitat que consideren clarament insuficient, i reiteren que “moltes famílies no poden accedir a un habitatge digne i a l’abast de la seva capacitat econòmica”.
Les dues formacions presentaran les seves propostes al ple municipal de la setmana vinent per pal·liar la crisi de l’habitatge. Per a moltes persones, el problema no és només pagar un lloguer alt, sinó trobar un pis disponible per viure-hi amb continuïtat. Amb menys oferta residencial, més temporalitat i més competència per cada habitatge que surt al mercat, quedar-se a viure a Calella cada vegada és més fràgil.
