“Diego Valor”… un mite del passat

Vaig coincidir l’altre dia amb un dels meus amics a la parada de “Tebeos” (Còmics) de les jornades de Sant Jordi (aquest comentari és de l’any 2019) de llibres de segona ma, i aquesta trobada ens va dur a parlar dels antics “patufets” d’aventures de quan érem petits… Capitán Trueno, El Jabato, El Guerrero del Antifaz, Roberto Alcázar y Pedrín, Hazañas Bélicas i un altre que particularment era el meu preferit: “DIEGO VALOR”… També era un serial radiofònic que escoltàvem plegant del “cole”… Si no vaig errat, l’actor Daniel Dicenta donava veu al protagonista, mentre que “JARBER” firmava les històries i Buylla Bayo, els dibuixos…

Aventures a Venus, on els habitants eren calbs i de color verd i es desplaçaven amb “Sillas Volantes” que pilotaven mentalment, amb el “Gran Mekong de los Wiganes” com a personatge dolent… Després a Mart a lluitar contra “El Príncipe Diabólico” que era el cap dels enemics, de pell groga! (¿¿??), i a Júpiter… Bé, tot un univers de lluites entre “bons” i “dolents” amb paisatges i ciutats imaginàries, naus i robots inventats, grans “Sideropuertos”… Els primers “còmics” eren rectangulars i costaven, primer 0,50 cèntims. i després 0,75 cèntims (de pesseta, és clar)…

El serial radiofònic tenia el seu himne que acabava així… “Diego Valor, el piloto del espacio, el guerrero sin temor, Diego Valor, de los cielos caballero, de malvados el terror”… Benvinguts al món “friki” de la “ciència ficció espanyola” dels anys 50!