Del debat sobre la pancarta a la façana de l’Ajuntament al de les banderes

• Si en l’últim ple es va portar a consideració i es va aprovar la restitució de la pancarta amb el lema de “Llibertat presos polítics”, ara és el motiu de la instal·lació de la bandera espanyola o no el que es portarà a debat al pròxim ple de l’Ajuntament.

Els dies de Festa Major, el balcó de l’Ajuntament va ser motiu de conversa per veure quin símbol i pancarta hi regnava. Els veïns de la Plaça de l’Ajuntament cada dia tenien la sorpresa de veure quin faldó penjava -o no- del balcó del consistori i especulaven com s’havia tret el que hi havia el dia anterior, si des de dins o des de fora.

La pancarta que el ple va aprovar posar va ser motiu de robatori la vigília de la festa nacional de Catalunya. Finalment, l’alcaldessa, Montserrat Candini, va fer col·locar la pancarta al segon pis. Però el dia 1 d’octubre, data assenyalada per la significació independentista amb l’aniversari del referèndum d’autodeterminació, la pancarta ja no hi era.

En aquest cas, és una proposta del Ciutadans la que se sotmetrà a consideració dels grups polítics municipals, tot i que es preveu que no prosperi per l’aritmètica del ple. El regidor de Ciutadans, Guillermo Gomis, demana que al màstil que queda lliure a la façana de l’edifici del consistori hi onegi la bandera espanyola i a l’altre, com ja està ara, la senyera, tal com especifica la llei de banderes vigent des de l’any 1981.

La instal·lació de la bandera espanyola a la façana de l’Ajuntament no és un tema nou

El tema del compliment de la llei de banderes porta cua a la nostra ciutat. En aquest sentit, ens hem de remuntar a principis de l’any 2013 quan, els dos regidors del Partit Popular a l’Ajuntament de Calella, Miquel Campoy i Josep Maria Pérez Basart van denunciar davant la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya que la Llei 39/1981 -la llei de banderes- no es complia a l’edifici consistorial de la ciutat. En aquell moment la Delegada del Govern a Catalunya era María Llanos de Luna, del Partit Popular. L’Ajuntament de Calella, ja presidit per l’alcaldessa Montserrat Candini, va rebre dos requeriments per la instal·lació de la bandera espanyola al balcó de l’Ajuntament.

Al veure que no hi havia cap resposta afirmativa del consistori, la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya va interposar una demanda contenciosa administrativa contra l’Ajuntament a principis de 2014. La pugna judicial va durar 2 anys i mig i, finalment, la sentència va donar la raó a la Delegació del Govern Espanyol i va obligar a l’alcaldessa a complir amb la llei de banderes.

I així va ser, l’abril de 2017, l’alcaldessa es va veure obligada a col·locar la bandera espanyola en un balcó lateral amb un rètol que hi deia “La bandera estatal penja d’aquest Ajuntament per IMPOSICIÓ del govern central i en compliment d’una sentència judicial”. Candini s’enfrontava a una inhabilitació si no acatava la sentència.

De fet la bandera espanyola regnava la façana de l’Ajuntament de Calella tal com diu la normativa al mig de la bandera catalana i europea. Però els màstils, en comptes d’estar paral·lels a la façana, es van posar de forma perpendicular a la façana. Per tant, la bandera espanyola gairebé no es veia.

Però no va durar gaire, ja que amb la instal·lació dels guarniments del moments de flors a finals de maig al balcó consistorial les tres banderes van ser retirades. Els balcons de l’Ajuntament formaven part de la ruta de l’exposició floral en espais públics i privats i la decoració ocupava tots els balcons.

Un nou procediment judicial acceleraria les conseqüències

Amb la pugna judicial que va tenir l’Ajuntament de Calella arran de la petició a la Delegació del Govern Espanyol a Catalunya, que va obligar a l’Alcaldessa de la ciutat a posar la bandera espanyola al balcó consistorial, ara es torna a obrir una altra etapa.

Si bé el regidor de Ciutadans és conscient que la moció pot no ser aprovada en el ple, ja ha confirmat a CALELLA COMUNICACIÓ que posarà en coneixement de la Delegació del Govern a Catalunya que a l’edifici de l’Ajuntament no s’hi respecta la llei de banderes. Això podria portar a una altra reclamació del Govern espanyol que, si no és atesa, podria portar a obrir un altre cop un procediment judicial. Tenint en compte la situació política actual i amb els antecedents que hi ha, es podrien accelerar els processos i es podria imputar a l’alcaldessa un delicte de desobediència que és castigat amb una multa de 3 a 12 mesos i també la inhabilitació com a càrrec públic de 6 mesos a 2 anys.