“L’equitat intergeneracional”… una trampa més del llenguatge
#lectoropinaCalellaCOM: Josep Boyer, Agrupació de Pensionistes i Gent Gran de l’Alt Maresme
El passat 15 de novembre es va anunciar un acord, un altre més, entre el govern de coalició PSOE – UP amb el ministre banquer Escrivá i els directius de la UGT i de CCOO per tal d’intentar posar cara i ulls a això que tan eufemísticament anomenen “equitat intergeneracional” en matèria de pensions.
Pretenen que aquesta frase, “l’equitat intergeneracional” estigui en substitució del “factor de sostenibilitat” que va ser el resultat final d’aquella retallada que va fer el “gobierno de M.Rajoy “ i que ara ens diuen que deroguen. Però estem convençuts i convençudes que, més enllà de la propaganda de les paraules, no tenim cap altre raó per aplaudir-ho.
Començarem per negar la primera. Tota aquesta operació es fa en el context d’un debat ple de falsedats: la principal, però no l’única, és que el Sistema Públic de Pensions és insostenible per atendre les pensions en un futur immediat.
Vegem-ho: a) En la mateixa “mesa del Pacto de Toledo” s’ha reconegut que cada any es carreguen indegudament 23.000 milions d’euros als comptes de la S.S. b) El mateix “Tribunal de Cuentas del Estado” va valorar un deute de l’Estado amb la Seguretat Social de 103.000 milions d’euros en només quatre anys revisats. c) En un estudi publicat d’“Economistes Ante la Crisis”, i que mai ha estat desmentit, l’expropiació acumulada a través de les despeses impròpies carregades a la Seguretat Social es valora en prop de 500.000 milions. d) Per acabar direm que, si es deixen de carregar les despeses impròpies i es retorna el que s’ha furtat, els fons acumulats de la Seguretat Social donen per pagar pensions públiques dignes per a tots i totes, incloent-hi totes les generacions “baby boomer”.
Referent a l’acordat fins ara, en principi sembla raonable que es decideixi per augmentar els ingressos de la S.S. en comptes de retallar les pensions. Però aquest increment de les cotitzacions socials (no oblidem que són salari indirecte de les persones treballadores) en 0,6 punts podria ser positiu, si no fos que l’acord no tingués una segona part anunciada però no concretada, que ens ve a dir que, si amb això no n’hi ha prou, si no es compleix l’exposat en el punt anterior, no hi haurà suficient i es negociarà per aplicar en un futur pròxim noves retallades de les pensions.
Aquest “paripé” de la part empresarial només ens anuncia que exerciran pressió perquè tot això es detregui del salari directe a través de la negociació col·lectiva (amb tan dòcils interlocutors “agents socials” com són UGT i CC.OO) i que, al final, el gruix de la factura la paguin els de sempre, és a dir, els treballadors i treballadores.
A la gent gran ja no ens aixequen la camisa fàcilment. Aquest mateixos “agents socials” no solament tenen manca de legitimitat per negociar en matèria de pensions (ningú els ha votat per això), sinó que en les últimes setmanes ens han fet l’enèsima trampa d’autèntics trilers davant del nostres nassos: anuncien a bombo i plateret “l’increment de les pensions segons l’IPC” i, a les primeres de canvi, la seva fórmula tramposa ens farà perdre aquest mateix any un 3% de la capacitat adquisitiva de les nostres pensions. Escrivà fa empal·lidir a Fátima Ibáñez, que no s’hagués atrevit a tant perquè no ho haguéssim consentit. No consentim tampoc la reforma d’Escrivá.
NO A LES TRAMPES DEL LLENGUATGE
NO A LES RETALLADES DE LES PENSIONS
