• La sisena onada ha estat la més contagiosa

• S’han deixat de comptabilitzar les dades

Una tercera part de la població de Calella s’ha contagiat de COVID-19 des que va començar la pandèmia fins ara. Són més de sis mil els ciutadans que han patit la malaltia en un moment o altre en només dos anys, el que demostra la gran capacitat de contagi del virus.

L’última mutació, l’òmicron, majoritària durant la sisena onada, ha estat la que més gent ha afectat: en només un mes, el passat gener, es van arribar a comptabilitzar més de dos mil positius a Calella. És, sens dubte, el moment amb més contagis, tot i que també és quan més lleu s’ha passat el coronavirus.

Hores d’ara encara es van diagnosticant positius -38 en l’última setmana-, però les xifres registraran un descens dràstic, ja que s’han deixat de registrar un a un els casos. De fet, els tests d’antígens que fins ara compràvem a la farmàcia i ens fèiem a casa han deixat de ser vàlids i només es faran proves a grups de població concrets, com són les persones majors de 60 anys, les persones amb immunosupressió, les dones embarassades, el personal sanitari, les persones amb infecció respiratòria que requereixin d’ingrés a l’hospital i a aquells que provinguin de països on s’hagi detectat una variant perillosa o de risc.

Per tant, qui es contagi a dia d’avui pràcticament no ho sabrà. Si es fa un test a casa i descobreix que és positiu, tampoc està obligat a fer quarantena. Només s’han d’aïllar les persones vulnerables. Pel que fa a les baixes laborals, serà el metge qui decideixi si l’atorga.

Aquesta flexibilització dona la falsa sensació que la COVID-19 ha desaparegut, ja que les mesures si que ho han fet, malgrat encara es pot estar propagant entre la població sense que es tingui un control. El risc de rebrot continua molt alt, per sobre dels 460 punts, una dada que es resisteix.

A l’Hospital de Calella, els pacients ingressats per coronavirus s’han reduït dràsticament: són només 4 les persones hospitalitzades degut a complicacions derivades de la malaltia, lluny de les més de 50 de fa tres mesos.

Confinament i desconeixement

Observant el gràfic i tenint en compte les mesures que hem hagut de seguir, sobta que és en el moment de més contagis quan les restriccions han estat més flexibles, mentre que durant l’etapa més dura del confinament no es van registrar un nombre molt elevat de contagis. La diferència és el desconeixement: al març de 2020, les autoritats sanitàries pràcticament no sabien res del SARS-CoV-2. No hi havia cap tipus de medicament per les persones que ingressaven als hospitals i requerien de ventil·lació mecànica, es provaven tractaments que posteriorment es descartaven. En aquell moment, a més, la proporció d’ingressos per infectats era molt més alta.

Després de dos anys en els quals els científics han estudiat a contrarellotge el virus i les seves mutacions, s’ha aconseguit un coneixement molt necessari. També ha permès als laboratoris desenvolupar les vacunes i, fins i tot, algun fàrmac.