Maria Cardona i Codina: la poetessa prolífica guanyadora dels Jocs Florals
La poesia de la nostra ciutat no s’entendria sense la figura de Maria Cardona i Codina. Aclamada per publicar milers de poesies i sonets i haver guanyat diverses edicions dels Jocs Florals, Cardona va ser una de les calellenques més compromeses amb el llegat cultural de la ciutat.
Tal és així que l’Ajuntament i els Amics de la Poesia van celebrar en el 2022 “l’Any Maria Cardona” amb motiu del centenari del naixement i el cinquantenari de la mort de la poetessa.
El reconeixement no acaba aquí, ja que la poetessa compte amb un monòlit al Parc Dalmau i un carrer amb el seu nom.
Un carrer de Calella porta el nom de Maria Cardona. (Foto: CalellaCOM)
Una passió precoç per la poesia
Maria Cardona i Codina va néixer el 23 d’abril de 1922 al carrer Raval, en el si d’una família obrera tèxtil i molt cristiana. Es va criar amb els seus pares i els seus dos germans. Des de ben petita, Cardona va mostrar una passió molt gran per la literatura i la poesia. De fet, se sap que el seu pare, Jaume Cardona, era un home que també va escriure poesia i estava vinculat al món del teatre.
Tal i com s’indica en el llibre “Personatges calellencs”, del Grup Pa, Vi i Moltó, la poetessa va compaginar la feina en el món tèxtil amb la poesia, publicant els seus primers treballs en la revista parroquial “Estela”.
La seva obra es caracteritza per una gran varietat de temes, especialment per la seva devoció a la Mare de Déu, el seu amor per la Pau i el seu compromís amb Calella. Tal i com va explica la seva neboda, Maria Rosa Cardona, la seva tia era una dona molt senzilla i religiosa. De fet, en un homenatge que es va fer a la poetessa, Maria Rosa Cardona va explicar que la seva tia volia ser monja, però es va quedar cuidant al seu pare quan es va posar malalt.
Un monòlit situat al Parc Dalmau commemora la poetessa
Guanyadora de molts Jocs Florals
Maria Cardona es va guanyar un lloc a les competicions literàries de la seva època. El 1967, va guanyar el Premi Viola en els Jocs Florals de la Plaça de la Llana de Barcelona amb el seu poema “El cim més alt”. Aquest reconeixement va ser seguit per altres premis en anys posteriors, com el Premi Viola per “La dansa de la Pau” en els Jocs Florals d’Olot de 1969 i “Catifes de Corpus” en els Jocs Florals de Barcelona de 1970.
La poetessa va aconseguir també premis extraordinaris en els Jocs Florals de Calella i Palafrugell de 1965, on va ser reconeguda per les seves obres “El meu temple parroquial”, “La cadira del pare” i “Marinada”.
Un llegat pòstum
Maria Cardona era una dona baixa, de cabell negre i ulleres. No s’enfadava gairebé mai i tenia un caràcter molt amable. Va morir un 8 d’octubre de 1972. Malgrat la seva importància en la poesia catalana, no va arribar a publicar cap llibre en vida.
Tanmateix, l’Ajuntament va publicar en el 1975 el primer llibre recopilatori de les seves millors poesies: “Una veu calellenca”. Al 1982 es va publicar “Recull de poemes” i en 1991 el consistori va publicar un nou llibre d’ella titulat “Maria Cardona i Codina. Obra poètica”. Pel 25è aniversari de la seva mort, al 1997, els Amics de la Poesia van publicar el quart llibre recopilatori de la poetessa: “Miscel·lània d’homenatge i record”. En el 2023, en el centenari de la seva mort es va presentar “Pluja fina del Raval”, la darrera obra a títol pòstum.
A més des del 1989, els Jocs Florals de Calella inclouen anualment un premi commemoratiu amb el seu nom.