La família de la poetessa calellenca Maria Cardona es bolca en el seu homenatge

• Maria Rosa Cardona i Xavier Garcia Cardona participen en tots els actes d'aquest any d'homenatge a la poetessa calellenca, ja sigui llegint els seus versos o musicant-li els poemes.

Enguany fa 100 anys que va néixer la poetessa calellenca Maria Cardona, però també es compleixen 50 anys de la seva mort. Dues efemèrides que els Amics de la Poesia han volgut aprofitar per dedicar-li un any d’homenatge. I la família de la poetessa s’ha bolcat en tots i cadascun dels actes que s’han organitzat. Maria Rosa Cardona, la seva neboda, i Xavier Garcia Cardona, renebot de la poetessa i fill de la Maria Rosa, són els que més s’hi han involucrat.

La sensibilitat cultural és un tret distintiu de la família. Xavier Garcia Cardona és músic i director del Cor Tessàlia de Barcelona, amb el que ha musicat poemes de la referent calellenca. Un d’ells el va estrenar a la gala dels Jocs Florals, “El teu llac”, com a encàrrec dels Amics de la Poesia. Però també va dirigir el concert “La Música dels poetes”, a càrrec del cor que dirigeix i amb el que porta els versos de la poetessa calellenca arreu de Catalunya.

Xavier Garcia Cardona dirigint el concert “La Música dels poetes”

Garcia Cardona ja té experiència sonoritzant els escrits de la seva bes-tia: “fa uns anys vaig musicar quatre poemes seus, dedicats a cada estació de l’any, vaig fer un cicle de cançons per soprano i piano, que es va anomenar ‘Les quatre estacions’. També es va estrenar en el marc dels Jocs Florals, l’any 2013, com a record a la Maria Cardona”. També ha composat la música d’un altre poema, “El sonet de les figures”. El seu objectiu és “fer l’homenatge a Calella i que la seva figura es conegui més, però penso que els seus poemes tenen molt de valor i que val la pena que es conegui més enllà de Calella. Jo que em moc fora de Calella, he intentat portar-la a altres punts de Catalunya”, cantant els seus poemes musicats en els concerts que fan arreu.

El pròxim cap de setmana, en el marc de l’Aplec de la Sardana, s’estrenarà una sardana composada pel músic calellenc Jordi Feliu en homenatge a la poetessa, titulada “Pluja fina del Raval”, el mateix nom que porta el llibre que s’editarà a finals d’any amb poemes inèdits i d’altres ja coneguts de Maria Cardona i que està seleccionant Josep Miracle, president dels Amics de la Poesia i impulsor d’aquest any commemoratiu. El Raval és la referència al carrer de Calella on va néixer i viure la poetessa.

Maria Rosa Cardona recorda a la seva tia com una dona “molt senzilla, conservadora, disciplinada amb el parlar, amb fer les coses. I, sobretot, molt religiosa. Estava molt posada en la catequesi i l’església, resava el rosari totes les tardes. Ella es volia fer monja, però com tenia el seu pare malalt, es va quedar per cuidar-lo”. De fet, la malaltia del seu pare la va portar també a escriure un poema prenent com a referent un element molt quotidià, la cadira que li va regalar. Aquesta cadira la volen portar també al recital poètic basat en l’obra de la poetessa que farà Joventut Artística a principis de novembre. Maria Rosa explica que precisament “el meu avi, que era el seu pare, també havia fet poemes. Jo me’n vaig assabentar fa poc”. Jaume Cardona, a més d’escriure poesia, també estava molt vinculat al teatre i a la cooperativa.

Maria Rosa Cardona recitant un poema de la seva tia en el Dia de la Poesia

La qualitat dels poemes de Maria Cardona la van fer “guanyar molts certàmens i Jocs Florals. També alguns del català a l’exili i un de Ràdio Barcelona. És curiós que guanyés tants premis com a dona i escriptora en català durant el franquisme. Jo estava molt encuriosit de com va aprendre aquest català tant correcte”, exposa el seu renebot, al que Maria Rosa afegeix que “jo sempre la recordo a la màquina d’escriure amb un diccionari al costat. Era autodidacta, però deduïm que podria haver estudiat en català a l’escola durant la República”. Molts dels premis que va guanyar la poetessa, però, estan desapareguts. La família els va donar al Museu-Arxiu per tal que s’exposessin, però els responsables del museu no troben els trofeus, un fet que ja ha fet resignar als seus parents que han desistit de tornar-los a veure.

Xavier Garcia Cardona afirma que “els seus poemes tenen una part molt humanista, també paisatgística, molt local, el que denota l’estima cap a la seva ciutat. També té una altra vessant amb temes molt religiosos, que mostren la seva fe profunda”. La seva mare considera, a més, que “són molt actuals”, com alguns que parlen de la guerra i segueixen vigents a dia d’avui. Tots dos coincideixen que “El teu llac” és el que més els emociona.

Maria Cardona no va veure publicat cap llibre, ja que tots s’han editat a títol pòstum: “Una veu calellenca”, l’any 1975, “Recull de poemes”, al 1982, i “Maria Cardona i Codina (1922-1972). Obra poètica (1991)”. Aquest any finalitzarà amb el quart llibre.