El restaurant La Gàbia -el bar rodó com el coneixem tots-, situat al bell mig del Passeig Manuel Puigvert, estava regentat en règim de concessió administrativa per una empresa calellenca fins que, l’any 2023, una empresa ubicada a Torredembarra va guanyar el concurs per la seva explotació.

Que sigui una concessió administrativa de l’Ajuntament de Calella significa que l’edifici és públic i el consistori n’és realment el propietari. L’any 2022, va iniciar els tràmits per la seva explotació a través d’un concurs públic al qual s’hi van presentar dues empreses: l’actual concessionari, una empresa tarragonina que va guanyar la licitació, i els antics gestors de l’espai, la família Estivill de Calella, que abans portaven la fonda Trèvol.

Al guanyar una altra empresa, Estivill va muntar un altre restaurant al carrer Riera 48, Can Tivill. Al cap i a la fi, tenia un equip muntat que es dedicava a la restauració i molts calellencs valoraven el seu servei i el tipus de menús que s’hi oferien. Prova d’això va ser el comiat multitudinari just abans del tancament de l’antiga etapa de La Gàbia al febrer de 2023. Qui no recorda les sessions de jazz, les sardinades musicals, les havaneres i els concerts i espectacles de petit format?

El concurs públic per l’explotació de La Gabia primava el preu per sobre del servei

Situem-nos, però, en el moment de fer el concurs públic per la seva explotació i veiem com es va puntuar: el que més li va importar a l’Ajuntament en aquell instant va ser l’oferta econòmica que oferien les empreses que s’hi presentaven, les inversions no previstes en el plec i, en última instància, -i a una distància considerable- la proposta gastrònomica, que només suposava el 10% dels punts i les activitats complementàries que només suposaven el 5% dels punts. És a dir, el que es considerava el major valor afegit que aportava La Gàbia per la ciutat puntuava un simple 10% i allò que tots els polítics calellencs pronuncien a tot arreu, “el turisme familiar”, només va importar el 5% en el còmput total.

El resultat d’aquell concurs el coneixem tots: l’empresa Xenulua S.L., de Torredembarra (província de Tarragona), va guanyar el concurs. D’acord amb el resultat, va proposar el pagament d’un cànon anual de 33 mil euros. L’empresa calellenca va proposar 30 mil euros de cànon anual -el mateix preu mínim que oferia l’Ajuntament.

La Gàbia pretenia potenciar el turisme familiar

I el més curiós: una oferta d’activitats que suposadament havia d’implicar “un creixement i millora com a servei públic i potenciar la destinació de turisme familiar”, d’acord amb la puntuació, que l’empresa que portava el restaurant La Gàbia fins el moment. Es consideren els llits elàstics una forma de potenciar el turisme familiar tal com ens han venut els polítics calellencs?

Els llits elàstics estan actualment muntats. (Foto: CalellaCOM)

Els que tenen una concessió administrativa és com una delegació temporal d’un servei de la mateixa administració pública amb un contracte on s’especifiquen les condicions d’execució. Algú ha vist alguna activitat organitzada per La Gàbia aquests últims dos anys? El que més impacta és que les activitats de música realitzades per Xenulua S.L. ja havien estat objecte de sanció a Vilanova i la Geltrú tres anys abans d’iniciar activitast a Calella pel bar “Tsunami Beach” per “superar l’horari màxim de tancament i exercir una activitat de música en viu sense la corresponent autorització administrativa”.

L’oferta culinària com a model de puntuació

I aquí ve la segona part de l’assumpte: l’oferta gastronòmica, ja que tot i tenir la meitat de la puntuació pel que fa al menú, no va ser suficient per contrarestar la diferència econòmica. En aquest cas, l’empresa adjudicatària oferia un menú molt menys atractiu pel tipus de concurs que el que plantejaven els anteriors concessionaris. La proposta culinària no afecta directament al model de bar-restaurant?

En les bases del concurs, l’Ajuntament especificava que per La Gàbia hi passaven anualment 75 mil persones i considerava que s’aconseguiria una facturació anual de 150 mil euros. Fins i tot el mateix consistori va fer una estimació d’ingressos i costos directes i indirectes amb uns beneficis anuals de 34.500 euros. Això no depèn del model de bar, que al seu temps depèn de l’oferta gastronòmica i d’activitats?

La xifra que Xenulua va proposar com a cànon, 33 mil euros anuals, mermava aquests suposats 34.500 euros de benefici. Si s’hagués passat del benefici esperat, es podria considerar temerari i s’hagués exclòs del concurs. Però la llei és la llei i això si que està per damunt de la voluntat municipal.

Expedient per revocar la concessió

Ara bé, després del moviment que ha fet l’alcalde obrint un expedient amb l’objectiu de revocar la concessió d’explotació a Xenulua S.L. s’obre un nou front, ja que l’empresa també és especialista en presentar recursos i en fer-los arribar a instàncies superiors. L’Ajuntament, en el seu escrit, esmenta que l’empresa reiteradament incompleix “els compromisos detallats en la concessió del servei” i que ha efectuat quatre inspeccions.

Es compleixen els criteris expressats en  els plecs que hi passen 75 mil persones anuals? I la facturació estimada anual és ajustada? Potser s’hauria d’haver replantejat l’estimació d’ingressos i despeses en funció de la proposta gastronòmica i d’activitats i contemplar així una possible baixa temerària?

L’escrit fet públic per l’Ajuntament també fa referència a “les constants queixes per part de la ciutadania del servei que es dona al bar”; aquest últim, un criteri no està contemplat en les bases, per tant, poc recorregut jurídic té. Potser estaria be contemplar en futurs plecs una enquesta anual d’avaluació del servei com a base per conèixer la qualitat percebuda del servei i actuar en conseqüència?

Per últim, en els punts per adjudicar a Xenulua també es contemplaven les millores en les reformes més enllà de les persianes, com l’adequació d’instal·lacions del restaurant en maquinària, mobiliari, disseny i ambientació. I les inversions en eficiència energètica i la gestió dels residus. Novament, hi va haver una diferència notable en les propostes de millores en inversions. Què es buscava? Una empresa que explotés el bar-restaurant més emblemàtic del front marítim o una multinacional que ho fes tot claus en mà?

L’Ajuntament s’haurà de fer càrrec de bona part de les inversions realitzades si es revoca la concessió

I deien els plecs: “per tal de redactar la nova licitació, s’han tingut en compte els aspectes relatius al funcionament que ja es mantenen de l’anterior contracte i la implementació de noves condicions”, que feien referència a “centrar la nova adjudicació exclusivament en la concessió de l’explotació del restaurant-bar”, “mantenir el servei complet de restaurant-bar durant el període de més afluència de visitants” i “limitar el termini de duració inicial del nou contracte a 10 anys”, així es podria fer una nova licitació assegurant la inversió realitzada.

En efecte, però l’equació estava mal realitzada: no es primava el servei ni la seva qualitat, sinó el retorn econòmic i les inversions.

I tot això qui ho va decidir així? Doncs la mesa de contractació del concurs públic, formada per l’alcalde, l’arquitecte municipal, l’enginyer municipal, la secretària i l’interventor de l’Ajuntament i un representant de cada partit polític present al ple el desembre de 2022.

Calella porta 3 anys amb un servei deficitari a La Gàbia, un concurs amb molts punts revisables i un escenari incert fins que s’aconsegueixi revertir una situació que va començar fa tres anys i que, pel bé del front marítim calellenc, ara encara costarà més diners a l’Ajuntament, doncs haurà de fer front a part de la inversió inicial realitzada pels actuals adjudicataris. Si han passat dos anys i mig dels 10 previstos; això és només un 25% amortitzat, la resta, el 75% se n’hauria de responsabilitzar el consistori que només recuperarà l’import d’un canon anual.