• Les darreres dades del mercat de lloguer a Calella confirmen que cada vegada hi ha més dificultats per trobar pis, menys oferta i més pressió sobre els preus

• El topall ha evitat pujades desmesurades, però ha foragitat l'oferta de pisos de lloguer residencial cap al lloguer turístic

El preu del lloguer continua pujant a Calella. Les darreres dades de la Generalitat confirmen que, durant el segon trimestre de 2025, el preu mitjà dels nous contractes ha estat de 690,98 euros, per sobre dels 678,38 euros del primer trimestre. L’augment és d’un 1,86%, una pujada moderada però significativa a la nostra ciutat, declarada àrea d’habitatge tensionat.

El que més crida l’atenció, però, és la forta caiguda del nombre de contractes: dels 105 signats entre gener i març, s’ha passat als 72 entre abril i juny. Això suposa un descens notable de l’activitat al mercat de lloguer, que reforça una tendència que ja es venia detectant els darrers mesos: més dificultats per trobar pis, menys oferta i més pressió sobre els preus.

Topall de preus: efecte moderador, però foragitador

Calella està sota el règim de contenció de rendes des de 2024, cosa que limita el preu que els propietaris poden fixar en funció de l’índex de referència i de l’últim contracte vigent. Tot i això, els preus continuen creixent lleugerament, impulsats per la poca oferta disponible, incomplint l’objectiu d’estabilitzar el mercat de lloguer per fer-lo accessible.

La reducció del nombre de contractes apunta a un altre fenomen: part dels propietaris han retirat habitatges del lloguer tradicional derivant-los al lloguer turístic, una tendència que es porta detectant des de l’entrada en vigor del topall.

De fet, fent una cerca ràpida pels portals immobiliaris, resulta pràcticament impossible trobar ofertes de lloguer residencial, ja que tots es promocionen fins als mesos de maig i juny. És a partir d’aquest moment quan comença la temporada turística alta i molts propietaris decideixen fer calaix inflant els preus pels turistes.

Perjudici per la ciutadania

Per a moltes famílies i joves que volen emancipar-se, accedir a un pis de lloguer s’està convertint en una tasca titànica. El preu és un primer obstacle, però no l’únic: la disponibilitat d’habitatges és tan limitada que, sovint, la dificultat real no és tant pagar el lloguer com trobar un pis que estigui al mercat i que s’ajusti a les necessitats bàsiques. La reducció del nombre de contractes confirma que hi ha menys oferta i, per tant, més competència entre els possibles llogaters.

En aquest context, el topall del lloguer funciona com a mecanisme de contenció, evitant increments desmesurats, però no aconsegueix eliminar la pressió ja que no resol el desequilibri entre demanda i oferta, que és el que acaba determinant la duresa del mercat. De fet, tot apunta a que és el causant de la retirada de pisos del mercat de lloguer.

Aquesta situació també pot ampliar la bretxa entre qui pot accedir a un habitatge regulat i qui en queda fora. Si els pisos disponibles en règim de lloguer estable continuen reduint-se, només una part de la població podrà beneficiar-se dels preus limitats, mentre que la resta es veurà abocada a alternatives més cares o inestables, com els lloguers temporals o els habitatges turístics reconvertits. A llarg termini, aquest desequilibri pot accentuar desigualtats socioeconòmiques dins de la ciutat o el que sembla més probable: la marxa cap a altres municipis amb més oferta i menor preu.