Marc Buch: “La política va un pas enrere del que necessita la societat”

Com valora el seu pas per l’alcaldia des de les municipals de 2023?

La veritat és que molt positiu, perquè tenim un bon equip, tenim un full de ruta clar i, sobretot, estem fent molta feina. Per exemple, a nivell d’obres, l’aparcament de l’hospital: som el primer govern que construeix un pàrquing, amb una obra de més de 9 milions d’euros. El centre cívic del Mercat que començarem ara; si no és al finals de gener, serà a principis de febrer. El dipòsit del Parc Dalmau i, en general, els 5 milions d’euros dels Next Generation…

Hi ha molta feina, projectes molt visibles, però també n’hi ha que no ho són tant, perquè hem fet estructura sota terra, com el clavegueram de Miquel Cuní i Sant Josep, el dipòsit del Parc Dalmau, més d’un milió d’euros aquest any passat en substituir la xarxa d’aigua…

I també hi ha una part molt intangible, que són aquests projectes que no són d’obres, que són serveis. Per exemple, amb la cultura. Però també hi ha una part molt important que vull posar en valor, perquè s’ha fet un esforç molt gran per organitzar l’Ajuntament com nosaltres crèiem que havia de ser l’any 2023, canviant el gestor d’expedients, per exemple, posant ordre. Portem fetes més de 140 licitacions, això es diu molt ràpid, són coses molt tècniques que la població no sap ni ha de saber, però també és una feina que cal valorar. I això per què ens serveix? Perquè en aquesta segona part del mandat, molts projectes comencen a veure la llum. I, sobretot, sabem que ho fem tot dins la legalitat, de forma ordenada, i que tenim el rumb marcat i que anem a tota màquina. El que passa és que el ritme de l’administració no és el que voldríem nosaltres, però bé, hi anem.

I de tots aquests projectes que enumerava o dels que vindran, quin és del que està més especialment orgullós i quina és l’espineta clavada que té?

L’espineta és no haver començat encara les obres del centre cívic, a causa de la burocràcia ha estat molt de temps encallat… Està previst acabar-ho aquesta legislatura, ja tenim el permís de Bombers, que és on estàvem encallats. I l’altra espineta són els jocs infantils del Parc Dalmau. Aquest any ja seran una realitat, però que hem trigat més del previst.

Estic orgullós de moltes coses, com l’aparcament de l’hospital, que realment és una obra de comarca, perquè va lligat a la construcció del nou hospital, i la licitació de redacció del projecte està molt avançada. Però també hi ha una altra obra, que és el dipòsit del Parc Dalmau, que els meus companys de govern em pregunten per què me’n sento tan orgullós. És d’aquelles accions d’infraestructures de pensar en el mitjà i el llarg termini. No són obres vistoses i la gent es pot preguntar per què s’ha gastat un milió d’euros l’Ajuntament aquí, però nosaltres creiem en la política de llarg recorregut. Quan torni una sequera o quan vingui una gran tempesta, pensaran ‘sort que aquell equip de govern i aquell alcalde van pensar que calia fer un dipòsit de 4 milions de litres al Parc Dalmau’. I també la naturalització de la platja. Fins d’aquí 10 o 15 anys no es començarà a veure el procés, però com a govern, estic satisfet d’haver pres aquesta decisió i d’atrevir-nos a ser valents.

Encara que això pugui suposar posar el focus de Costes a Calella i, per tant, que obliguin a treure els cotxes a la platja?

Tard o d’hora, els haurem de treure. Els primers que els hauríem de voler treure som la gent de Calella, perquè a tots ens agradaria sortir de la balustrada i estar a la platja. Nosaltres ja ens estem preparant, estem fent l’aparcament de l’hospital, però ja hi haurà l’avantprojecte, aquest 2026, de l’aparcament de la Muntanyeta.

Buch defensa un mandat reorganització interna i d’obres importants, tant visibles com sota terra, tot i admetre que la burocràcia i el ritme de l’administració és massa lent.

Parlem ara de comerç. Hi ha un sentiment força arrelat que cada vegada que s’obre un comerç últimament és de la mateixa tipologia, comerços d’ungles, aquests supermercats, amb un horari molt extens. Es plantegen aplicar una moratòria per evitar que proliferin encara més?

Jo no soc massa favorable a les moratòries, perquè impliquen a tothom. Ja ens pot venir el millor projecte del món, que també li haurem de dir que no. Per tant, hem de ser capaços de regular-ho d’una altra manera. Calella no viu aïllada del món, també està passant a molts altres llocs. Encara tenim el carrer Església, però si mirem altres entorns, el comerç va desapareixent. Perquè ara tots, i qui digui que no està mentint, compra, algun dia la seva vida, per internet. Quan van aparèixer els centres comercials, ja va ser un sotrac important. I ara, amb internet, qualsevol botiga de Calella no està competint només amb el seu entorn immediat, ho està fent amb el món.

Però hi ha situacions que costen d’entendre. On estan els inspectors de treball? No em val que vinguin a fer una volta pel carrer Església un dia, que hi passegin una setmana i s’adonaran que hi ha botigues on hi ha la mateixa persona de dilluns a diumenge, de les nou del matí a les onze de la nit. Jo mateix, que tinc una empresa petita, se el que ens costa arribar a final de mes, i que has de picar pedra i aconseguir crèdit per fer inversions, és molt difícil.

Potser des de l’Ajuntament es podria motivar que Inspecció de Treball vingués, més enllà d’esperar vingui per si sola.

Ja s’han fet inspeccions. A nivell de cossos policials també hi ha molta coordinació, amb tema armes i falsificacions s’hi està a sobre. El projecte del comerç des de Calella l’hem d’afrontar, però no ho podem fer sols, és un problema de país. Per canviar Calella, no ens hem de conformar només des d’aquí, sinó que hem de mirar més amunt i buscar la complicitat de tothom, perquè si no tenim lleis que ens ajudin des de dalt… També hauríem de començar a agilitzar la democràcia o fer-la desaparèixer una mica i fer incentius fiscals i altres tipus de polítiques perquè la gent d’aquí s’atreveixin a muntar un negoci.

Si alguna botiga no compleix, acaba tancant. Aquí hem tingut un cas: vam veure, al carrer Eslésia, aquella botiga que ens apareix un dia, que pintaven un cartell a la façana que deia Supermarket Calell, i no va durar ni 24 hores. Fins que no ho va pintar tot, no se li va donar permís per tornar a obrir, i ha acabat tancant, perquè fruit d’inspeccions, se li van detectar unes negligències i està tancada i està precintada. I com aquesta, hi ha altres casos. Si no fas bé les coses, has de tenir conseqüències, i si ho fas bé t’hem de felicitar i intentar posar-t’ho fàcil.

I amb La Gàbia, què hem de fer?

A La Gàbia no compleixen, per tant, ja hem iniciat l’expedient de rescissió. Això segueix els seus terminis legals; en el moment en què es troba ara, s’ha d’enviar a la Comissió Jurídica Assessora. Però els terminis són extremadament llargs, després hi haurà un període d’al·legacions.

I un cop acabi, es farà una nova licitació?

La licitació no és automàtica. Nosaltres rescindim el contracte, però hi ha l’opció que la persona adjudicatària actual no estigui d’acord i decideixi portar-nos al jutjat, que haurà de determinar si podem fer una licitació en paral·lel o si ho hem d’aturar tot fins que es resolgui. La nostra intenció és que funcioni, però això ja seria especular, perquè no sabem què pot passar. Per tant, quan tinguem el contracte rescindit i sapiguem que el jutjat no pren mesures cautelars, o que simplement no hem d’anar al jutjat, llavors ens asseurem i veurem què passa.

Potser cal fer una mica d’autocrítica, perquè hi havia un comerç que funcionava, es va fer una licitació, i el resultat és negatiu.

La llei de contractació és la que és. Si fos per mi, el senyor Estivill s’hi hagués estat tota la vida. El problema que tenim és la llei, perquè en les meses de contractació, hi ha un polític. La resta són els tècnics, que fan els plecs. Aquí es van fer unes directrius amb unes propostes, es van presentar només dues empreses, i la llei és la que aboca que els tècnics hagin de donar més importància als criteris objectius, que malauradament, són els econòmics. Quan tens criteris subjectius, i ho hem viscut amb el Parc Dalmau, el Tribunal Català de Contractes acaba dient que són masses. La llei de contractes està prevalent la quantitat i no la qualitat.

I què passarà amb El Paso, ara? Ho mantindrà la família?

Hem engegat un expedient de recuperació de la concessió del domini públic, ja que és municipal, igual que La Gàbia. No és una situació agradable, perquè aquesta família acaba de perdre el seu pare, el seu marit. Però sí que s’havia de regularitzar la situació, perquè era una cosa provisional i havia de ser passar a ser definitiva. La nostra decisió és fruit també de la pressió de l’oposició, perquè decideixen atacar com sigui. Jo ho trobo una falta d’humanitat gran, perquè ha passat molt poc temps de la malaurada mort del senyor Gil, que és una persona que va ajudar molt a Calella, i podíem haver esperat. S’ha iniciat l’expedient i segurament hi haurà al·legacions per part dels hereus. Però, al final, la voluntat de l’Ajuntament és recuperar aquell espai i, de moment, desmuntar la instal·lació, donar més amplada al passeig i fer un espai verd, entenent que el servei es podrà donar des de La llar dels pescadors, que és una concessió de Costes.

La Gàbia i El Paso són dues guinguetes situades al Passeig Manuel Puigvert que han tingut camins molt diferents, tot i que l’Ajuntament ha obert expedients, de diferents tipus, per recuperar-les de nou.

Parlava abans de la pressió de l’oposició. Precisament una de les seves crítiques principals és l’elevada despesa en festes del seu govern.

Ells diuen festes, però en molts casos és cultura. És la crítica que sentim a Calella i que sentirem a tot arreu: que es fan massa festes, que el poble està brut, que es gasta massa en comunicació, que hi ha inseguretat. És l’ABC de l’oposició. En tot cas, els demanaria que fossin més originals i que no diguin festes, que en diguin cultura. Si consideren que l’Escena Calella, amb obres de primera, no s’hauria de fer, és el seu projecte, no el nostre. Si els sembla que el NEC, amb més de 7.000 entrades venudes, tampoc s’hauria de fer… Si no els agrada la Festa Major tal com es fa, ni que hi hagi entrada reduïda a la fira, ni que s’hagin de celebrar les barraques de primer nivell, que no vam ser guanyadors, però vam estar nominats al Premis Arc a millor festa major… Per què en diuen festes? Això és cultura. Totes les activitats populars, ara ve Nadal. Si fem perquè fem i si no fem perquè no fem, a vegades tinc la sensació que es critica per criticar.

I, en canvi, li retreuen que no hi ha prou despesa en l’àmbit social. Tenint en compte que Calella és una de les ciutats amb la renda més baixa de la comarca, creu que calen més polítiques socials?

Això és el model polític o de ciutat que vol cadascú. Hi ha partits la seva aposta és fer un model d’economia social, és a dir, basat en els subsidis, les ajudes i en fer un model clientelar. Nosaltres no, creiem que el que hem de fer és que cadascú pugui ser independent i autònom econòmicament i que pugui desenvolupar la seva vida a Calella. Les polítiques socials les entenem com una ajuda temporal: quan et trenques una cama, vas amb crosses; al cap d’un temps, comences a posar el peu a terra, després deixes una crossa, deixes l’altra, vas coix uns dies i, al final, tornes a caminar bé. Les ajudes socials haurien de ser això. Ara implantarem les targetes moneder, un sistema que creiem que és millor per la dignitat de la persona, perquè ningú ha de saber qui va a la cua a buscar menjar, i també per garantir que tothom que rebi l’ajuda realment compleix els criteris.

Buch afirma que no vol una Calella basada en subsidis i que les ajudes han de ser temporals.

Encara estem acabant d’elaborar els pressupostos d’aquest any, però, en turisme hi haurà un increment en l’aportació de més de 50.000 euros; en promoció econòmica també, hi haurà una pujada important, perquè entenem que, si alguna cosa ha de funcionar, és l’economia. Perquè genera llocs de treball i les persones podran guanyar-se la vida. També, acompanyat, evidentment, que l’IRPF s’actualitzi.

Un altre tema de l’economia productiva… un d’aquests projectes que dèiem de llarg termini que estem treballant és al Sud-6 C, a l’autopista, a la zona del polígon, que també estem en contacte amb Pineda. Ja s’ha constituït una junta de propietaris i ja s’està desenvolupant el projecte.

Per tant, l’objectiu és tenir un polígon?

L’objectiu és que aquella zona sigui un polígon, un punt d’activitat econòmica. És una zona catalogada com a ús industrial i comercial, però ja avanço que no serà un espai comercial, perquè ja tenim aquest teixit a Calella. El que volem és diversificar; estem pensant en economies de valor afegit, amb naus industrials de tipus mitjanes o grans. Estem esperant la proposta que s’està desenvolupant ara, és una modificació del Pla General, intentant que ens porti un sector diferent que aporti valor afegit i que permeti a Calella tenir una altra font d’ingressos. El turisme seguirà sent la punta de llança, però cal pensar en global, que també ens serveixi per enllaçar amb Pineda.

De quin horitzó de dates estem parlant?

Mirarem de fer la modificació del pla en aquest mandat, però no sé si hi serem a temps. Sinó, a l’inici del següent mandat, hi hagi qui hi hagi, haurà de prendre la decisió.

Precisament, en els propers mesos, tots els partits començaran a presentar els seus candidats a l’alcaldia per les eleccions municipals de 2027. Tornarà a presentar-se?

Quan vaig ser escollit alcalde pel ple l’any 2022, van estar molt de temps preguntant-me si em presentaria i sempre deia el mateix: ara estic centrat en Calella. Falta molt per les eleccions. Encara no és una decisió que hagi pres.

Dins del seu partit, ha estat una de les veus més crítiques amb els delinqüents multireincidents i va ajudar a impulsar la llei per reformar el Codi Penal, que sembla que ara es desbloqueja. Les altes esferes polítiques estan massa allunyades del que passa a peu de carrer?

Depèn. El meu partit si que surt al carrer i ens escolten molt. Però quan vas al Parlament o al Congrés dels Diputats, tens la sensació que a vegades s’hauria de trepitjar més carrer, i que no tot el que s’explica allà dins és el que acaba passant al carrer. A vegades, la política va un pas enrere del que necessita o del que està vivint la societat.

Amb aquesta veu tan crítica amb la multireincidència, el van seguir altres alcaldes de Junts, però en un primer moment se’l va veure molt extremista. Tem que aquest discurs s’acosti massa a Aliança Catalana?

No, perquè tenen el seu discurs, que és excloent, amb un recorregut molt curt. Sembla que busquen la puresa, i no té res a veure. El que vaig exposar i que segueixo denunciant i demanant és un tema de sentit comú. Aquelles persones que delinqueixen, o que fan alguna cosa mal feta, han de tenir alguna conseqüència. Si tu vas en cotxe i vas més de pressa del que toca, la policia et posarà una multa. Doncs si tu fas un delicte, o 50, o les animalades que estem veient de multireincidents, al final, has de tenir una pena de presó. Si ets una persona estrangera, s’ha d’aplicar el Codi Penal, i, per tant, s’haurà d’expulsar del país. És de sentit comú. Al principi, a mi em van dir de tot, però després s’hi ha anat sumant la gent… Potser teníem raó en algunes coses. Vam fer una roda de premsa amb tots els alcaldes de Junts de la comarca, però també altres alcaldes, altres caps de llista, i també altres dirigents del partit, com el mateix secretari general, des del primer moment, va tancar files i va dir que estava d’acord amb la nostra postura.

De fet, això li va donar visibilitat dintre del seu partit, el van seguir, va ser l’impulsor d’aquest moviment. Li agradaria escalar en el món polític i anar a instàncies superiors? Diputació, Parlament?

Jo estic molt bé a Calella. Hi ha tanta feina a fer… A més a més, jo tinc una empresa de jardineria, tinc l’alcaldia, i realment no tindria més temps ni més disponibilitat. Estic molt centrat en Calella, realment no m’imagino, de moment, anar més amunt.

L’alcalde descarta, per ara, fer camí polític més enllà de Calella.

Vistes les enquestes del CEO al Parlament. Tem que es presenti Aliança Catalana a Calella?

Cadascú és lliure de fer el que vulgui. Jo el que temo és com pot ser que aquests partits extremistes surtin i que la gent els voti, perquè vol dir que els partits més centrats estem fent coses malament. Vam viure un moment d’extremisme amb la CUP, ara el viurem amb Aliança i veurem què acaba passant. La millor enquesta és el dia de les urnes, però hem d’estar preocupats, perquè es deu a la poca capacitat dels partits tradicionals de donar respostes al que demana la societat. El fet migratori, que és de l’únic que parla Aliança, cal afrontar-lo. L’any 2024, Catalunya va créixer en més de 100.000 persones, quan el creixement natural era de menys 15.000. En un país de 8 milions d’habitants, aquestes xifres no poden ser assumibles. I l’any passat vam construir 14.000 habitatges a tot Catalunya. Si tens un got d’aigua i el vas omplint, arriba un moment que comença a vessar. Potser ha arribat el moment que estem a vessar. A Alemanya, en un país de més de 80 milions d’habitants, l’any 2024 hi van entrar 100.000 persones.

Jo porto molt de temps avisant d’aquests desequilibris. Els treballadors del Camp Nou, els hotels que allotgen persones refugiades, tot això va generant un caldo de cultiu i, sobretot, va tensionant els serveis públics. La immigració s’ha de regular? Sí. Com s’ha de fer? En base a indicadors. Per exemple, la necessitat del mercat laboral i de l’economia, la capacitat dels serveis públics i de les infraestructures, la capacitat de creixement que té i que pugui assolir un país.

I per altra banda, cal fer reformes profundes. El padró s’ha pervertit totalment. Necessitem saber quanta gent hi ha al nostre municipi, però no pot ser la porta d’entrada a tots els drets del món. Quan empadronem a aquestes persones amb visat de turista, li estem dient que haurà d’estar 3, 4, 5 o 6 anys sense poder treballar, li estem dient que no trobarà habitatge, per tant, haurà de compartir habitació, haurà de malviure amb uns serveis públics que cada cop funcionen pitjor. El que estem fent és abocar a molta gent a la pobresa i no ho podem tolerar; primer, perquè ens ha costat molts anys construir aquest estat del benestar, però, segon, també per la dignitat d’aquestes persones, que moltes vegades han gastat molts diners i han posat moltes il·lusions per arribar aquí. Tothom té dret a buscar-se una oportunitat, una vida millor. Però si li donem aquest dret i aquesta oportunitat que sigui amb garanties.

Buch considera que el padró s’ha pervertit i que cal regular el flux migratori amb criteris de país i de sostenibilitat en el creixement.

I per on pot créixer Calella si ara mateix no hi ha tampoc més terreny per fer més habitatge?

A nivell d’habitatge, només podem créixer Riera amunt, no queda més espai.

I el dret a vol de l’Aldi?

Està a punt de ser nostre, ja.

Construiran els pisos des de l’Ajuntament o buscaran ajuda amb la Diputació?

Buscarem ajuda. Amb la Diputació o ja ens hem mogut, també, i hi ha empreses i fundacions que ens han vingut a explicar el seu projecte.

Estem parlant d’aquesta legislatura?

Bé, per la construcció, potser no hi serem a temps, però l’inici jo crec que sí. No depèn només de nosaltres, depèn d’Aldi, que ha de fer el projecte de reparcel·lació i l’ha d’inscriure en el registre.

Si fos el cas, pactaria amb Aliança Catalana o li aplicaria un cordó sanitari?

A Calella parlo amb tothom. Ara estem negociant els pressupostos i incorporem propostes de tots els partits si considerem que estan bé, encara que ens votin en contra. Parlem amb la CUP, per què no podem fer-ho amb Aliança? La política és l’art de parlar, d’escoltar els altres, de negociar. Si aquelles persones són allà és perquè algú els ha votat, no hi són per generació espontània. Si algun dia es proposa alguna cosa que és bona per Calella o per Catalunya, perquè no s’hi hauria de donar suport. Però una cosa és parlar-hi, l’altra és arribar a acords, que és molt diferent.