Somnis

M’explicava un amic que va trobar-se una veïna de quan eren petits (de fet, ella li porta uns 12 o 13 anys d’avantatge) i li comentava que, precisament aquella nit, havia somniat amb ell… I em continuava explicant que li va preguntar si havia sigut un somni agradable… Ella li va contestar “tot el contrari”… Havia somniat un record de quan el meu amic era un nen petit i li va tirar del balcó al carrer una nina de porcellana que tenia en gran estima i que va quedar amb el cap trencat… Llavors per tenir-ne una de nova va haver d’esperar que passessin els “reis” de l’any següent… Un fet que li va quedar gravat i que sempre recorda… Bé, segons explica el meu amic, a part d’aquest somni trencador, va ser una trobada prou interessant… Recordaven junts els temps antics, quan amb qualsevol cosa érem més feliços que els nens d’ara amb totes les joguines del món… 

Li comentava que és la mateixa sensació que et trobes quan visites altres països més endarrerits econòmicament, on hi veus la felicitat traspuant pels ulls dels més petits… Felicitat que amb l’edat, quan comencen a pensar, es transforma en pregunta: per què els altres sí i nosaltres, no?… L’eterna pregunta que (de moment) no té resposta…

A la foto, una nina del Museu del Joguet de Figueres… 

Colo, dimarts 28-febrer-2023