La nova campana de Calella ja és a la ciutat. La peça és la materialització de la commemoració dels 500 anys de la parròquia i s’ha batejat amb el nom de Santa Maria, a qui està dedicada l’esglèsia juntament amb Sant Nicolau.

Santa Maria està dibuixada a la campana. (Foto: CalellaCOM)

La campana ha estat fabricada als Països Baixos per una empresa especialitzada. Segons mossèn Cinto Busquet, l’elecció del taller respón a la manca de fabricants d’aquest tipus de campana a l’Estat. “Ens van parlar d’aquesta empresa holandesa, que és una de les millors d’Europa, i per això la vam encarregar allà” explica. 

La campana incorpora elements simbòlics vinculats a la història de la ciutat. Al bronze hi figuren tant el logotip dels 700 anys de la carta de poblament de Calella com el dels 500 anys de la parròquia. A més, també hi té gravada la següent frase en català, a diferència de la majoria d’inscripcions que són en llatí: “Quan sentiu el meu toc, alceu el cap amunt. Obriu el cor endins i tindreu el cel a prop”. 

Detall de la nova campana de Santa Maria. (Foto: CalellaCOM)

La nova peça està destinada a marcar les hores del campanar i formarà part d’un projecte més ampli de rehabilitació de la torre. L’objectiu de la parròquia, segons explica el mossèn, és poder condicionar el campanar perquè sigui visitable i permeti accedir a diferents nivells de l’espai, des d’on es pot observar una vista de 360 graus de la ciutat i part del litoral. 

Segons explica Busquet, el projecte encara s’ha de concretar, però el cost de la rehabilitació de l’espai podria situar-se entre els 200 mil i els 300 mil euros. La parroquia preveu impulsar una campanya de donacions i, alhora, sol·licitar ajudes públiques per poder tirar endavant l’actuació. 

Mig mil·lenni de parròquia al cor de Calella

Mossèn Cinto Busquet, nascut a Girona i cinquè d’una família de set fills i pares botiguers, és responsable des del 2016 de la Parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, adscrita al bisbat de Girona. Des de fa cosa d’un any, és també rector de la Parròquia de Sant Jaume de Sant Pol de Mar i de la Parròquia de Sant Cebrià de Vallalta, a més d’arxipreste del Maresme.

Per a Busquet, els cinc segles d’història de la parròquia de Santa Maria no es poden entendre sense la mateixa història de la ciutat. “La carta de poblament en té 700 i la parròquia en té 500; això vol dir que hem caminat junts amb el poble” explica. 

El rector defensa que la parròquia va més enllà de l’edifici religiós i que es construeix a través de totes les persones i famílies que en formen part. “La parròquia no és només un lloc de culte; són tots els calellencs que en formen part”, explica. En aquest sentit, destaca també la tasca social que es desenvolupa des de la comunitat amb iniciatives com Càritas parroquial o altres activitats que es duen a terme al centre parroquial. 

Busquet recorda que l’església ha estat escenari de molts moments significatius per als veïns de la ciutat: “Milers i milers i milers de calellencs han viscut els moments més importants de la seva vida, tan joiosos com tristos” afirma.  Per això considera que la commemoració dels 500 anys no és només una celebració institucional, sinó també una manera de reconèixer una història compartida amb el poble. 

El debat sobre el finançament

L’arribada de la nova campana i el projecte previst de la rehabilitació del campanar també han generat debat, als carrers de la nostra ciutat, sobre el finançament de la iniciativa. Hi ha veïns que qüestionen que l’Ajuntament aporti part dels diners públics per a una actuació vinculada a la parròquia. Mossèn Cinto Busquet defensa, però, que el projecte s’ha d’entendre com una iniciativa de poble i no només de la comunitat religiosa. Afirma que l’església de Santa Maria i Sant Nicolau és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat. 

En aquest sentit, el rector recorda que elements com el campanar o les campanes formen part del paisatge quotidià del municipi: “Si la campana de les hores no sona o els rellotges no funcionen, és tot el poble qui deixa de sentir-ho”, afirma. 

Busquet també subratlla que la parròquia desenvolupa diferents iniciatives de caràcter social obertes a tota la ciutadania, independentment de les creences religioses. Per això considera que la col·laboració entre institucions públiques i comunitat parroquial és una pràctica habitual en projectes patrimonials d’aquest tipus.

Pel que fa a les necessitats socials del municipi, Busquet assegura que “a Calella no hi ha ningú que passi gana” i defensa que invertir en patrimoni o en elements que formen part de la vida col·lectiva també contribueix a la qualitat de vida de la ciutat. 

Una societat cada vegada més “descristianizada”

Mossèn Cinto Busquet admet que Catalunya viu un procés de “descristianització cultural” especialment en les generacions més joves. Una percepció que coincideix amb les dades de l’estudi “La religiositat de la joventut catalana”, elaborat per investigadors de la UAB i la UOC, segons el qual només el 36,4% dels joves d’entre 16 i 24 anys es declaren catòlics.

L’informe també assenyala que el 55% dels joves considera que Déu té poca importància en la seva vida, un percentatge molt superior al de les persones grans (28,7%). Tot i això, Busquet assegura que encara hi ha joves que s’apropen a la parròquia buscant sentit o espiritualitat, “en una vida feta de treballar i de quatre plaers que duren res”. 

Tot i això, l’estudi també mostra una curiositat: els joves que si que es declaren creients solen practicar la religió amb més regularitat. El 13,7% assisteixen setmanalment a centres de culte, per sobre de la mitjana general, que és del 9,8%. 

Espiritualitat, cultura pop i noves formes de fe

Tot i la davallada de la religiositat institucional, alguns elements de la tradició cristiana continuen apareixent, i últimament amb més constància, en la cultura popular. Artistes com Rosalía han incorporat imatges i símbols religiosos en la seva música i estètica, mentre que produccions audiovisuals com “Los Domingos”, que recentment ha rebut cinc premis Goya, han tornat a posar el focus en la fe i la vida religiosa en el debat cultural.

Aquest retorn de la simbologia espiritual també s’ha interpretat com una nova manera de consumir l’espiritualitat, apartada de les institucions religioses. Busquet, però, ho interpreta com una expressió d’una recerca més profunda: “Com a éssers humans necessitem donar sentit a la nostra vida. I el sentit no ve només d’allò que ens fa sentir bé en un moment, sinó de l’amor. Quan descobrim que l’amor és la força que ho sosté tot, potser ens adonem que aquesta set de Déu que tots tenim s’apaga obrint-nos a Déu”, afirma.