Entitats esportives a Calella…
Una ciutat -o un poble-, és un conjunt de persones que hi viuen, que hi treballen, que hi celebren festes i tradicions, que tenen patrimoni i identitat. Una ciutat -o vila-, és quelcom complex, que difícilment es pot explicar només atenent a algun aspecte que la pot definir. Com m’agrada dir, “una ciutat és la composició complexa d’un munt de circumstàncies que per sí soles la poden explicar, però difícilment la poden ajudar a entendre per sí soles”. Per separat és difícil, globalment és possible.
I en aquest escrit, voldria fer una reflexió sobre la importància d’un dels aspectes que ajuden a entendre com és Calella.
Parlo de les entitats esportives. He fet una certa recerca històrica sobre l’esport local. I he quedat sorprès, perquè el segle XX no es podria explicar del tot sense tenir en compte la gran quantitat d’actes esportius que s’hi van celebrar. Des de principis de 1900, a Calella apareixen entitats esportives, més o menys estructurades i organitzades, però que ja començaven a oferir la possibilitat de practicar esport. I ho feien a partir de l’escola. Per posar un exemple: el bàsquet va arribar a Calella -per la informació que tinc i disposo-, a partir del què es feia a l’Escola Pia de Mataró. El futbol va arribar per aficionats que ja l’anaven descobrint a partir dels equips, segurament, que començaven a ser populars a Catalunya, com el Barça, l’Espanyol i altres. A poc a poc, s’anaren creant entitats esportives. Durant la 2a República ja hi havia entitats esportives. I durant la dictadura, sota l’aixopluc del “Frente de Juventudes” es van anar mantenint.
Però és a partir de l’adveniment de la democràcia, a partir dels anys 80 del segle passat, quan els centres educatius i les entitats esportives locals prenen volada. Ara no faré una llista de totes les entitats esportives, però sí que voldria remarcar com l’esport va anar esdevenint un marc incomparable per tal que molts nois -majoritàriament- i noies trobessin un espai per a practicar l’esport que els agradava o els interessava.
I en arribar a l’actualitat, Calella es pot definir com una ciutat on l’esport és un dels eixos fonamentals per entendre com la joventut -i a poc a poc, les persones de totes les edats-, troben en la pràctica esportiva un espai per a socialitzar amb altres persones, per formar-se en els valors que l’esport aporta, per competir amb altres clubs, per gaudir del lleure dins el marc d’una entitat o per simple interès d’estar bé. Calella, fins i tot, ha estat pionera en organitzar unes Olimpíades per a la gent gran!!!
I juntament amb els clubs i entitats, cal parlar de les instal·lacions. Òbviament, n’hi ha d’instal·lacions…, per bé que si parlem amb les entitats esportives ens diran que en fan falta més o que cal millorar-les, o reparar-les o, directament, mantenir-les sempre en les millors condicions possibles. Les instal·lacions són municipals (tret d’alguna privada) i, per tant, és a l’ajuntament a qui correspon cuidar-les, construir-les o millorar-les. Això ningú ho discuteix. Però s’ha de fer.
El que crec que ens fa falta, ara per ara, a Calella, és desenvolupar el pla d’equipaments esportius per tal de fer realitat que tots els esports que es practiquen ho puguin fer en les millors condicions possibles. Això costa diners? Sí, es clar. Però és una inversió de present i de futur molt important. Per a tota la població, i no només per als joves.
I un apunt força interessant. La millora en la qualitat de vida ha portat que hi hagi moltes persones que en els seus 50, 60 o 70 anys (o amb 80 i alguns amb 90) gaudeixen d’una bona forma física. I això comporta la voluntat i les ganes de practicar esport. Aquest perfil d’esportistes abans era esporàdic i cridava l’atenció. Avui en dia ja no sorprèn ningú veure persones de 60 i 70 anys (que n’hi ha molts) practicant esport: caminar per la muntanya, córrer, jugar a tennis taula, fent atletisme, bitlles, petanca, bàsquet o futbol, entre altres. Cada any són més les persones que des del moment en què deixen de treballar o la vida activa, es plantegen practicar un esport, tant per omplir les hores lliures de les que gaudeixen com per desig de dur una vida activa físicament.
Calella, com ja he dit més amunt, fins i tot i gràcies a la iniciativa de la pròpia gent gran, han organitzat unes olimpíades. I això és la demostració de com l’esport ara també és un espai on els nostres grans s’hi volen desenvolupar.
I això provocarà que calgui adaptar instal·lacions per tal que siguin aptes per a tothom. Que siguin inclusives, si em permeteu l’expressió. I que els clubs entenguin que tenir equips de “grans” no és una excepció, sinó la normalitat. Com hi ha lligues de veterans en alguns esports (el tennis taula n’és un exemple on, a més a més, hi tenim algun campió d’Espanya en individual i en equips).
L’esport ajuda a definir una ciutat…, i també ajuda a entendre que les ciutats no són espais excloents, sinó totalment inclusius. Però per això, cal que entitats i administracions també ho entenguin. I que ho cuidin molt i s’adaptin als nous temps i a les noves circumstàncies.
