11S2020

Aquest 11 de setembre no podem començar cap reflexió si no és amb el reconeixement i el respecte a tots els col·lectius que han estat a primera línia en el combat contra la COVID. Cal agrair-los la dedicació al límit i mostrar-los que la nostra societat és responsable i solidària. I, a més, hem de tenir un record emocionat per les persones que ens han deixat, i una abraçada d’acompanyament per als seus familiars i amics.

En aquests moments en que ja ha començat una greu crisi econòmica i social ens refermem que la independència no és només necessària, sinó més urgent que mai, per garantir els drets socials dels catalans i les catalanes.

Quan l’estat ocupant ens ha condemnat a la desaparició com a nació, només guanyarem drets si els exercim nosaltres mateixos, amb esforç, perseverança i sacrificis, tornant a prendre embranzida per guanyar-nos definitivament la llibertat. Com el Primer d’Octubre quan vam aprendre que junts podem triomfar. Fem de cada dia un u d’octubre!

Cada dia, en cada lluita quotidiana, en cada acte personal de dignitat, afirmem els nostres drets com a catalans. Sabem que no és fàcil! L’Estat està disposat a fer-nos pagar un preu altíssim per ser lliures.

Tenim part dels nostres representants civils i polítics a la presó i a l’exili. Seguim veient a diari imputacions contra homes i dones per haver defensat els nostres drets.

Quants dels nostres joves poden aspirar a un desenvolupament personal i professional plens, sense la precarietat que s’ha convertit en norma a l’Estat espanyol? Quin país els estem deixant?

No hi ha homes i dones dignes i lliures en països sotmesos i humiliats. Tot té un límit, i nosaltres com a país ja l’hem superat. Sabem que tard o d’hora arribarà la confrontació final. Per això, cal afeblir el poder de l’Estat espanyol a Catalunya. Ho podem fer dia a dia, amb èxits com les cambres de comerç, la patronal Anem x Feina, sindicats com la Intersindical-CSC i iniciatives com les de Consum Estratègic.

Però per assolir la llibertat no en tenim prou amb la societat civil. Ens calen tres potes:

– Primer, una societat civil, activa, mobilitzada i empoderada, com ja tenim.

– Segon, unes institucions al seu servei.

– I tercer, una àmplia acció exterior i diplomàtica que prepari els reconeixements a la nostra independència.

Per això, cal canviar el comportament de les nostres institucions i partits. Cal passar de la competició a la cooperació. Així podem bastir unes institucions dedicades no a desmobilitzar-nos, sinó a alliberar-nos. Els nostres partits han d’escollir: si només aspiren a fer de gestors espanyols per delegació, ja no són útils; si volen sumar-se a la coalició d’alliberament, hi seran benvinguts!

Ja hem consentit prou renúncies, distraccions i paraules retòriques. Si persisteixen les lluites estèrils i els nostres representants no respecten el sentit del vot que els ha posat al capdavant de les institucions, el moviment del carrer els acabarà passant per sobre.

Des de l’Assemblea no prometem dreceres ni jugades mestres, ni les exigim als altres. Però sí que oferim compromís i cooperació. I perquè l’oferim, ens sentim autoritzats a exigir-los. Sabem que davant d’aquest estat l’única via realista cap a la independència és la unilateral.

Per això hem de continuar alçats, perquè no hi ha més camí que la lluita per la nostra llibertat nacional i la justícia social. Perquè tenim el deure de construir un futur millor i el dret a ser Independents.

Ofrena floral de l’ANC avui a la Plaça Catalunya. Foto: Tino Valduvieco