Transports

Mentre estic esbrinant el parentiu més proper o més llunyà que m’uneix al darrer petit personatge nouvingut a la família, he recordat les cerimònies de batejar els nadons del meu temps…

L’entrada a l’església de la mare en un reclinatori, fent diverses parades, la llevadora portant el petit, el sacerdot amb l’alba o roquet i estola oficiant la litúrgia, els padrins ben engalanats amb el ciri a la mà, el nadó plorant al refrescar-li el cap, l’oli, la sal… tot un ritual vaja… després la passejada en tartana (de ca l’Esteve Morè o Plademunt, em sembla), el cavall que aixecava la cua, sota la mirada i la cridòria de tota la quitxalla, i apa… fems per les clavellines… les pluges de confits de Can Funtané, el berenar de xocolata desfeta amb melindros (potser de ca l’Itchart)… Per la mainada convidada era tot molt divertit… Hi havia els carros per traginar sorra de la platja i materials de construcció i enderrocs… Les tartanes i la berlina per esdeveniments més festius (bateigs, comunions, casaments) i d’altres de luctuosos (enterraments) els cavalls amb plomalls negres, el carro també negre i endomassat igualment de negre… Temps de joia per a la mainada, i de penitència i de tristor per a la majoria…

Llàstima que no he trobat cap fotografia de tartanes al meu arxiu… Però aquesta del Passeig de les Roques (1967) i el dibuix per la pel·lícula d’un bateig familiar (1969) també poden servir de referència…