Dr. Carles Salicrú Puigvert: el controvertit mestre i teòleg que va influir per convertir Calella en ciutat

Tothom recorda el nom de Carles Salicrú per l’escola d’infantil i primària del mateix nom inaugurada fa 52 anys a la part alta de la Riera Capaspre. Però degut a les seves idees misògines, es va generar un debat a la ciutat que va finalitzar amb el canvi de nom.
Malgrat la polèmica que va sorgir, Salicrú va ser un dels calellencs més prolífics i influents del segle XX, confident del rei Alfons XIII, va ser nomenat fill predilecte de Calella i va fundar la “Beca Dr. Salicrú”.
Professor als 16 anys
Carles Salicrú Puigvert va néixer el 22 de febrer de 1884 al carrer Batlle i va passar la seva infància tranquil·la jugant pel carrer Jovara, el Passeig de Mar i la platja. Quan va estudiar als Escolapis, ben aviat va destacar per la seva intel·ligència. Va anar al seminari de Girona i es va graduar en Teologia, Filosofia i Dret a la Universitat Pontifícia de Tarragona.

La casa on va néixer conserva una placa commemorativa. (Foto: CalellaCOM)
Segons s’explica en el llibre “Personatges calellencs” del Grup Pa, Vi i Moltó, als 16 anys ja era professor de matemàtiques i filosofia a Girona; poc temps després també ho va ser a l’Institut Jaume Balmes, a Figueres, i també a Igualada a l’Institut Milà i Fontanals.
Assessor del rei Alfons XIII
Salicrú era un orador nat i va predicar a moltes ciutats d’Espanya i a l’estranger. També va ser autor d’una desena d’obres sobre filosofia, temes socials i literatura clàssica. La seva habilitat comunicativa va cridar l’atenció del Rei Alfons XIII, que el va nomenar capellà d’honor a la Reial Capella de Palau i Predicador de la Capella Reial. Segons el llibreter Xavier Gamell, impulsor del canvi de nom de l’escola, Salicrú formava part dels 3.211 assessors que aconsellaven al rei sobre diferents qüestions econòmiques, polítiques i socials.
De fet, l’any 1925, Carles Salicrú va aconseguir, gràcies a la seva influència amb el rei, que elevés el poble de Calella a la categoria de ciutat. La proposta també va venir per la iniciativa de l’alcalde del moment, Narcís Baronet Coll.
D’altra banda, el sacerdot posseïa diferents títols i guardons com el de “Encomienda de Caballero y Gran Placa de Isabel II”, també el de “Capellan de Honor de S.M” o la “Cruz de Caballero de la Orden del Mérito Civil y del Santo Sepulcro”.
Home d’idees conservadores i misògines
Durant la Guerra Civil espanyola, Carles Salicrú es va establir a Pamplona i va seguir treballant com a professor. El seu paper durant el règim va ser controvertit. Per una banda, les idees conservadores i misògines encaixaven prou bé amb el nacionalcatolicisme propi del franquisme. En un dels seus llibres afirmava que “el mèrit de la dona consisteix a ordenar casa seva, en fer feliç al seu marit i educar als seus fills; és a dir, en fer homes”. “La educación” o “¿Es licito bailar?” són alguns dels seus llibres més polèmics per les seves opinions sobre les dones.

D’altra banda, el llibreter Xavier Gamell i la mateixa família del mestre han desmentit que Salicrú fos franquista. De fet, el 19 d’agost del 1944, Carles Salicrú va ser acusat de filocomunista pel governador civil Blas Pérez, degut a uns comentaris contraris a l’Alemanya nazi que Salicrú va fer durant un viatge en tren cap a Figueres. El sacerdot considerava que el nazisme anava en contra dels ideals catòlics, tanmateix, les acusacions que va rebre mai van arribar lluny i es van arxivar.
Durant els darrers anys de la seva vida, malgrat vivia a Barcelona, Carles Salicrú venia molt sovint a Calella. L’any 1958 el van nomenar fill predilecte de Calella i va fundar la “Beca Dr. Salicrú”. Salicrú era membre de la comunitat religiosa de la parròquia de la ciutat i se’l recorda com un home alt, corpulent, calb i que exhibia un to de superioritat cap als altres. Finalment, el 14 d’octubre de 1972 va morir amb 88 anys.
Escola Salicrú
En honor al teòleg, es va batejar l’escola situada a la part alta de la Riera Capaspre amb el seu nom, per commemorar la mort del sacerdot un any abans. Però la iniciativa impulsada per Gamell, que denunciava que la ideologia conservadora i misògina del sacerdot no encaixava amb els valors que té l’escola, va derivar en un debat de ciutat que va finalitzar amb el bateig de la nova escola per part de la comunicat educativa, que avui coneixem com El Far, aprofitant que es traslladava a la Fàbrica Llobet. Fa cinc anys es va enderrocar l’edifici per l’estat d’abandonament i en el febrer de 2021 ja no en quedava ni rastre.

L’escola Salicrú durant els seus anys de funcionament. (Foto: Mercè Ramionet)