Quin projecte econòmic té Calella?

En més d’una ocasió he escoltat que l’economia de Calella passa pels sectors del turisme i del comerç. Fins i tot, hi ha qui gossa dir que sense el turisme, l’economia de Calella s’enfonsaria. Com si el turisme fos la solució de tots els mals econòmics de la ciutat: atur a prop del 16%, molts joves que han de marxar de la ciutat per trobar una feina digna, joves que no volen treballar en el sector turístic per l’estacionalitat que presenta, que no volen treballar-hi pels salaris tant baixos o precaris, o bé, les dificultats per posar en marxa nous projectes empresarials a la ciutat.

No voldria posar en dubte els esforços que es fan des de l’Ajuntament per ajudar a diferents persones a trobar feina, per fer formació o per assessorar. Això s’ha fet i es fa…, però no és suficient, entre altres coses perquè l’ajuntament no contracta, no té empreses privades ni té el poder econòmic per posar en marxa projectes empresarials d’una certa envergadura.  L’economia és una tasca dels sectors privats i el sector públic ha de ser un actor important, però amb unes directrius molt clares, com ara, facilitar que les empreses s’instal·lin al territori, oferint oportunitats fiscals (poques, però en té alguna), assessorant o formant a persones. Però qui té els recursos per posar en marxa empreses, són els empresaris privats. Aquesta és la realitat.

I a Calella tenim dos sectors econòmics molt importants…, però molt madurs: el turístic i el comercial.

Pel que fa al sector turístic, amb més de 66 anys de presència a la nostra vila, podem afirmar que segueix fent el mateix que feia des del principi: oferir allotjament estacional (estiu, bàsicament), per tal que els visitants gaudeixin de la platja i dels locals d’oci que hi ha al poble. Aquest model, anomenat de “sol i platja” és el que és. Però si mirem com ha anat evolucionant, veurem com progressivament ha anat perdent força: s’han tancat molts establiments hotelers, moltes discoteques, bars i pubs han desaparegut. El nombre de restaurants ha disminuït (en detriment d’establiments de fast-food que res tenen a veure amb els que hi havia fa anys). Certament, des de fa uns temps s’ha optat per portar a la ciutat grans esdeveniments esportius i culturals…, però que per sí sols, no garanteixen la pervivència del model turístic. Ara per ara, són complements que ajuden a omplir hotels, però no garanteixen la pervivència d’un model turístic que té molts competidors (entre ells, Santa Susanna, que segueix creixent i que és una amenaça real). I l’estacionalitat segueix sent una realitat que no ajuda. Per sort, alguns empresaris locals han entès molt bé que cal canviar i han incrementat la qualitat dels seus serveis, passant de les 3 a les 4 estrelles i fins i tot, ja tenim un establiment amb 5 estrelles i amb una oferta gastronòmica de molta qualitat que l’ajuda a singularitzar-se. Però tot plegat queda sotmès a la realitat general: una oferta de sol i platja. Cal, doncs, repensar molt bé cap a on ha d’anar el sector turístic. Altrament, no crec que li quedi massa anys.

I si mirem al sector comercial, està clar que Calella és un nucli important dintre de la comarca. Genera llocs de treball i fa que persones dels pobles veïns vinguin a la ciutat. És un sector que ha aguantat molt bé els canvis de model comercial…, tot i que en els darrers anys ha de competir amb grans superfícies i amb ofertes comercials que es troben en un radi de menys de 50 quilòmetres molt potents (la Roca Village, per exemple). Últimament, però, es pot observar com el nombre de botigues de qualitat ha disminuït. O podem veure locals al carrer Església tancats. Això ha de constituir una senyal d’alerta. Els responsables del sector em consta que estan preocupats i que volen revertir la situació…, però com en altres sectors, en bona part depèn de la iniciativa privada, amb suport de l’ajuntament (que ho fa, és clar). El comerç local representa un sector potent, però també té competidors cada vegada més atractius. Caldrà pensar com ha d’evolucionar la nostra oferta.

Per tant, crec fermament que cal fer un treball important i urgent, per pensar quin ha de ser el futur econòmic de la ciutat. Cap a on ha d’anar l’economia de la ciutat? Hem de continuar apostant pels sectors de sempre? S’han de promoure accions –públiques i privades–, per atraure nous sectors econòmics (de l’àmbit de la tecnologia, de la salut, de l’educació…) que aportin diversificació i noves oportunitats? Aquest és, al meu parer, el repte dels propers anys a la ciutat. I és un gran repte…, si no volem perdre llocs de treball i que la ciutat s’acabi convertint en un gran record del què va ser, però un malson del que no serà. Queda dit.