Pacte amb Ciutadans però sense signar
L’abstenció de Ciutadans a l’aprovació del pressupost municipal per l’any 2020 va ratificar el que molts es pensaven des de l’inici de la legislatura: un pacte implícit, no signat, entre el govern municipal -format per Junts per Calella i el PSC- i el partit taronja, en el qual Ciutadans facilita l’aprovació de les qüestions que el govern planteja i en les quals la resta de la oposició no hi està d’acord. De fet, diversos grups han fet notar la indefinició de Ciutadans en la primera ronda de parlaments de cada tema del ple, on diu que s’espera a conèixer la opinió de la resta de forces polítiques per fer pública la seva intenció de vot.
En trobem tres exemples: per tirar endavant la modificació urbanística que permetria l’Aldi, calia una majoria qualificada, que es va aconseguir amb el vot favorable i necessari de Ciutadans. Per aprovar les ordenances no calia el seu suport; les dues abstencions i els dos vots a favor d’ERC eren suficients i Ciutadans va votar-hi en contra. Arran d’una moció al ple, el govern no volia que Calella fos municipi “Pet Friendly” ni que la ciutat tingui cap espai a la platja destinat als gossos; calia, de nou una abstenció i Ciutadans va sacrificar -pel moment- un punt del seu programa electoral per donar un cop de mà al govern.
Els dos partits espanyols amb representació a l’Ajuntament ja formen un tàndem a una de les empreses municipals: Gestvia està presidida per Josep Torres (PSC) i Guillermo Gomis (Cs) n’és el vicepresident. La primera acció conjunta ha estat una rebaixa d’un euro setmanal en la tarifa de la zona blava que començarà a partir de l’1 de gener i una prova pilot de zona verda que s’iniciarà al mes de juny i es concentrarà a l’est de la ciutat. La zona d’aparcament per residents era un dels punts estrella del programa electoral de Ciutadans.
El pols de la ciutat especulava al mes de juny si el partit taronja donaria suport al govern o a l’oposició, però amb les darreres votacions, els que segueixen la política local ho tenen clar. El vot favorable de Cs a permetre l’Aldi ja en donava pistes. Als primers plens feia de frontissa, donant suport a uns i a altres per torns. Tot apunta a que la balança s’ha inclinat definitivament.
De les eleccions municipals va sortir un resultat obert: 8 regidors del govern, 9 a l’oposició. Per revalidar l’alcaldia, Montserrat Candini va necessitar l’ajuda comarcal de Junts per Catalunya i Ciutadans. Fins i tot va intervenir un diputat de Cs al Parlament per fer pressió a Gomis. En l’inici de les negociacions no hi havia contraoferta, però s’ha materialitzat en la vicepresidència de Gestvia i la implementació de la zona verda.
D’aquesta manera, Ciutadans ha aconseguit executar propostes que, sense el suport del govern, no hagués pogut realitzar, com la zona verda i la imminent instal·lació de càmeres de seguretat a la via pública a càrrec del pressupost 2020. A més, Gomis està ben cuidat, ja que té una carta sota la màniga: si obre la via judicial i denuncia a l’Ajuntament per no posar la bandera espanyola, podria comportar la inhabilitació de l’alcaldessa, que ja té un procediment judicial obert pel mateix tema arran d’una denúncia del PP. De fet, a la moció que va presentar Cs, Junts per Calella es va abstenir tenint present la causa ja oberta.
Ciutadans entrava al juny per primera vegada al consistori, situant-se a l’espai que deixava el PP. A nivell nacional va passar justament el contrari: una gran baixada de Cs a favor del PP i una gran pujada de Vox. Si a Andalusia governa el tripartit de dretes, a Calella també es podrien arribar a unir. El xiuxiueig del carrer parla d’una nova marca, que podria estar integrada per Cs, PP i Vox: Calella suma.
Amb el pacte no signat entre JxC, PSC i CS, l’oposició ha de resignar-se quatre anys més (i ja en van 8) i conformar-se amb dir la seva a través de mocions concretes durant els plenaris. Tampoc entre la oposició hi ha un front comú. ERC es va distanciar de la taula de confiança (ERC, Calella en Comú i la CUP) per tirar endavant l’augment dels impostos. El govern va veure en ERC un soci puntual. És més difícil que tingui el suport dels comuns, però la seva manca d’estratègia no beneficia a l’oposició. La CUP sempre ha estat en una posició més allunyada.
