Retorneu-nos el mar!

#lectoropinaCalellaCOM: James Manresa Paddon

En referència a la prohibició de nedar a les platges i les raons adduïdes per l’alcaldessa, crec que és important rebatre-les, per absurdes i gratuïtes. Se’ns diu que és per no disposar de servei de socorrisme. Segons aquest argument doncs, estaria prohibit el bany o la natació en qualsevol moment en què no hi hagués servei de socorrisme i limitat també a espais on se’n disposa, és a dir: només estaria permès banyar-se entre l’hora d’inici i de final del servei (10 a 19h, no ho sé exactament) i, per posar un exemple, no ens podríem banyar entre el far i la Roca Grossa mai de la vida.

Naturalment això no és així. La responsabilitat del bany en zones o hores sense servei recau exclusivament sobre qui es banya, i així ho indiquen alguns cartells. En el meu cas concret, per posar un exemple, nedo tot l’any sense neoprè en sessions d’una hora o més, en gairebé qualsevol condició de mar, amb o sense meduses i fins i tot de nit, i accepto la responsabilitat i el risc (mínim) que pugui suposar i no espero, ni vull, que em rescati ningú. Els escaladors, ciclistes, corredors i moltíssims altres esportistes de diverses modalitats molt més perilloses no depenen d’algú que els vigili a la muntanya o a on sigui que practiquin el seu esport. Llavors, a què ve aquest sobre proteccionisme?

Mesures com aquestes menyspreen la nostra autonomia i capacitat de prendre decisions, són absurdes i aleatòries i no responen a cap criteri raonable. De fet, personalment fins i tot estic en contra de les banderes vermelles: quan farien surf els surfistes? Un alpinista és feliç amb l’adrenalina corrent-li pel cos penjant d’una paret impossible, i se li dóna llibertat de fer-ho. A un nedador d’aigües obertes com jo, purista en el meu cas, em fa feliç l’adrenalina que em recorre en bracejar entre onades marrons i crestes blanques salvatges. Jo exigeixo la mateixa llibertat que l’escalador o el ciclista de muntanya.

He vist en platges atlàntiques gent banyant-se en condicions que aquí ens esfereirien i que fins i tot m’intimiden a mi que estic força tronat, però no està prohibit, perquè es tracta a la gent com adults que són.

Com diuen a França, rendez-nous la mer, retorneu-nos el mar!