La pròrroga de la suspensió de desnonaments podria complicar el llançament de La Bruna

  • Sense un pronunciament públic del Jutjat d’Instrucció número 5 sobre la data del desnonament de l’edifici ocupat del carrer Diputació, el llançament es podria veure aturat, com a mínim, fins a l’agost.

2021-04-17T18:32:44+01:0017/04/2021|

Els veïns dels voltants de La Bruna esperen impacientment el desnonament de l’edifici ocupat per viure amb tranquil·litat. Però el darrer anunci del president espanyol podria complicar-lo. 

Pedro Sánchez va dir durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats que prorrogarà tres mesos més les mesures dels darrers reials decrets en matèria de desnonaments i lloguer. Una d’aquestes mesures és la suspensió dels llançaments a persones vulnerables sense alternativa habitacional. És a dir, persones sense un altre lloc on viure. Els actuals habitants de La Bruna compleixen aquests requisits.

Les mesures en matèria de desnonaments i lloguers havien de finalitzar el pròxim 9 de maig juntament amb l’Estat d’Alarma, però s’allargaran fins a l’agost.

També s’inclouen en la pròrroga les llars afectades per processos de desnonaments que no derivin de contractes de lloguer, sempre i quan hi hagi persones dependents, víctimes de violència masclista o menors d’edat a càrrec.

Amb tot, el 20% de desnonaments de famílies vulnerables no s’aturen, tot i la moratòria. Alguns alcaldes reclamen “una llei de dret a l’habitatge que reguli els lloguers i eviti desnonaments de famílies vulnerables amb antidisturbis”.

A Catalunya hi va haver 5.737 desnonaments durant el 2020, 15 de mitjana cada dia. Representen la meitat dels que hi va haver el 2019. En el conjunt d’Espanya, van ser 29.406. Quatre de cada cinc desnonaments van ser per impagament del lloguer, la resta, un de cada cinc, per no pagar la hipoteca.

La Bruna va tenir una primera data de desnonament, el 6 de novembre de 2020, però l’alcaldessa, Montserrat Candini, va demanar aturar-lo al·legant el context de pandèmia. En aquell moment, encara hi vivien famílies amb menors, que van ser reubicades. El jutjat va atendre la petició de Candini i va suspendre el desnonament.

Segons els veïns, la majoria de residents actuals són problemàtics, atemoreixen a les persones que viuen a prop i que circulen pel carrer. En veure que el perfil d’habitants de l’edifici ocupat havia canviat, l’alcaldessa va demanar el seu desnonament immediat, però dos mesos després de la seva petició, encara no hi ha hagut pronunciament públic del Jutjat d’Instrucció número 5 d’Arenys de Mar, que és qui porta el cas. 

Farts d’esperar i dels aldarulls diaris, els veïns s’estan organitzant. Han començat una campanya d’enviament d’instàncies al Síndic de Greuges i al Consell Comarcal del Maresme. Han rebut resposta del Síndic però no ha estat la que esperaven, ja que lamenta no poder actuar si no hi ha un problema amb l’Administració. El Síndic els aconsella adreçar la seva queixa a l’Ajuntament o a la Direcció General de la Policia i, si no obtenen resposta o no és prou clara, demanar de nou la seva intervenció. 

Algunes veus reclamen mesures més contundents, com fer patrulles veïnals o una manifestació. Hi ha qui tem que algú es prengui la justícia per la seva mà davant les baralles contínues i els intents d’atracament a plena llum del dia.

La mesura que ha pres l’Ajuntament és el reforç del patrullatge de la Policia Local per la zona de La Bruna. Quan els veïns els requereixen, també hi donen suport els Mossos d’Esquadra. D’aquesta manera, des de l’Ajuntament volen fer pressió per tal que constin totes les actuacions que han de fer els cossos de seguretat i el jutjat que porta el cas tingui coneixement de la problemàtica.

Comparteix el contingut!

Go to Top