El lloguer mitjà s’enfila fins als 692 euros mensuals el 2025 i encadena anys d’augments
El mercat del lloguer a Calella continua tensionat: els preus pugen mentre cauen els contractes
Els contractes cauen a 322, el nivell més baix des de la crisi immobiliària de 2007, i evidencien una menor oferta efectiva
El mercat del lloguer a Calella manté una dinàmica cada cop més desequilibrada: els preus continuen a l’alça mentre el nombre de contractes es redueix. Segons les dades anuals, el preu mitjà s’ha situat en 692,35 euros mensuals el 2025, per sobre dels 666,01 euros del 2024. L’increment, tot i no ser descabellat, consolida una tendència que s’arrossega des de fa diversos anys i que situa l’habitatge com una de les principals pressions sobre l’economia de les llars, evidenciant també que el topall al preu no ha aconseguit estabilitzar el mercat de lloguer.
En paral·lel, la caiguda dels contractes —fins als 322— no només reflecteix una menor activitat, sinó que apunta a un problema de fons: la reducció de l’oferta disponible. Amb menys habitatges entrant al mercat, la pressió sobre els preus es manté o fins i tot s’intensifica, dificultant l’accés, especialment per a joves i famílies amb rendes mitjanes o baixes. De fet, és el nombre de contractes formalitzats més baix des de 2007, moment en què va esclatar la bombolla immobiliària.
Evolució al llarg de l’any: la interferència del lloguer turístic
L’anàlisi trimestral mostra, a més, el problema de l’estacionalitat. Els preus han seguit una trajectòria ascendent durant tot el 2025, passant dels 678,38 euros del primer trimestre als 704,34 del quart. El pic durant els mesos d’estiu (701,64 euros) coincideix amb la temporada alta turística, a causa d’una major pressió vinculada a l’època d’alta afluència turística i a la competència amb usos turístics de l’habitatge. Això implica que les famílies tenen una gran dificultat per trobar un pis en els mesos d’estiu, a diferència de l’àmplia oferta que poden trobar els turistes a preus molt elevats.
Pel que fa als contractes, el comportament és irregular però amb xifres baixes en conjunt. El descens del segon i tercer trimestre (72 i 64 contractes, respectivament) torna a denotar la interferència del lloguer turístic. En canvi, a principis d’any (105) i en l’últim trimestre (81) hi ha repunts.
Una tendència estructural
Si s’amplia la mirada als darrers anys, el patró és clar: els preus no han deixat de pujar, mentre que els contractes han anat reculant des dels més de 500 i 600 anuals d’abans de la pandèmia. Aquesta diferència entre preu i volum d’operacions constata que el mercat del lloguer a Calella està tensionat, tal com es va declarar fa un parell d’anys, i que accedir a un habitatge és cada vegada més difícil per a les famílies.
Hi ha diversos factors que expliquen aquesta situació. D’una banda, la retirada d’habitatges del mercat de lloguer tradicional cap al lloguer de temporada o turístic redueix l’oferta estable, motivat pel topall al preu del lloguer residencial i la possibilitat de fixar preus alts per dies o setmanes als turistes. De l’altra, la incertesa reguladora i la por a l’ocupació també està frenant la sortida de nous pisos al mercat. Tot plegat contribueix a un escenari on els preus continuen pujant malgrat la caiguda de l’activitat.
Les conseqüències sobre els ciutadans són directes. L’encariment sostingut del lloguer, combinat amb una oferta escassa, incrementa el risc d’exclusió residencial. Emancipar-se a Calella es planteja com una opció gairebé impossible pels joves calellencs, al mateix temps que obliga a les famílies amb menys recursos a buscar altres poblacions.