L’esport femení es reivindica donant una autèntica lliçó

Si amics. Aquesta setmana, l’esport femení ha fet història. El primer equip femení del Barça va guanyar la seva primera Champions de la història i ha convertit al FC Barcelona en el primer club que les seccions masculina i femenina guanyen la màxima competició continental. I amb aquesta fita, hem tornat a veure la hipocresia dels mitjans de comunicació (i de la societat en general).

Si, TOTS els mitjans de comunicació, TOTS, són uns hipòcrites. I, siguem sincers, la societat en general som uns hipòcrites. No es parla mai de l’esport femení. Als informatius, amb prou feines hi tenen presència, i quan es retransmeten els partits, es fa en canals secundaris, com Esport3. Això sí, quan es tracta d’una fita històrica com és el cas del Barça femení, d’arribar a la final de la Champions, llavors si, a córrer a fer programació especial, a moure informatius, a obrir-los amb elles, etc. Si això no és hipocresia, ja em direu que ho és.

Anem a per la societat… que també Déu ni do. El 80% no mira mai el futbol femení o l’esport femení en general. Eh, això si… si el Barça guanya la Champions femenina tothom ho celebra i tothom a fa “stories” a Instagram dient que són les millors i que estan orgullosos, etc…

Tenim un problema en general. Perquè l’esport masculí està professionalitzat i el femení no? Per què el fitxatge més car de la història del futbol masculí va costar 222 M€, i el mateix cas del futbol femení, no va arribar al milió d’euros, és a dir, 200 vegades menys? Tampoc és normal que al futbol es maneguin aquesta quantitat de diners. Per què cal que un esportista cobri aquestes xifres milionàries i en canvi un metge, un bomber o un policia no arribin, en molts casos, als 1.500€? (Aquest tema ja el comentarem en una altra columna.)

Molt reivindicar l’esport femení quan les coses van bé, però quan van malament, ningú se’n recorda d’elles. Mentre els seus companys de les seccions masculines poden viure de l’esport, elles han de tenir altres feines i, en molts casos, han de deixar el futbol per poder guanyar un sou digne.

Si enlloc de pagar aquelles morterades a les seccions masculines, els hi abaixem el sou per a pujar-los-hi a elles i professionalitzem l’esport femení, què? No surt a compte, no interessa, o què passa?

Potser si realment apostéssim tots per l’esport femení, anéssim a veure els partits, compréssim marxandatge, les cadenes de televisió potser emetrien més partits als principals canals. Això donaria més ingressos pels drets televisius, els patrocinadors posarien més calers i les noies es podrien dedicar a l’esport que més els hi agrada.

Però aquest és un món masclista encara. I encara queda massa feina a fer. I aquest món funciona gràcies a elles. I potser aniríem molt millor si s’equiparessin els sous i ens deixem de tan patriarcat. Que estem al 2021, no als anys 30!!!