La N-II serà més familiar o no serà

• El Pla de Mobilitat del Maresme, més enllà de l’aixecament dels peatges, preveu que la N-II sigui una gran avinguda

A Calella, a la N-II li diem carrer Sant Jaume en ànims d’intentar fer-nos creure a nosaltres mateixos que la carretera que divideix la ciutat en dues parts no deixa de ser un carrer més. A més a més, des de fa anys que hi hem anat posant impediments per aconseguir que els més de 31 mil cotxes diaris que hi passen desisteixin i utilitzin altres vies abans de creuar Calella per complet.

Una dada curiosa: mentre l’estudi fet per l’empresa Intra -encarregat per Gestvia-, l’any 2012, descrivia que pel centre de la ciutat hi passaven 31.823 vehicles, l’estudi generat per la mateixa empresa l’any 2020 -encarregat per Aldi Supermercados- per estudiar la mobilitat generada pel supermercat quantificava en 14.599 vehicles a l’hivern i 19.124 a l’estiu.

Actualment, aquesta carretera té dues rotondes al seu pas pel nostre nucli urbà i quatre semàfors: just passada la rotonda dels Apartaments Codina, al davant del Parc Dalmau, davant de la Fàbrica Llobet-Guri a l’encreuament del carrer Sant Pere i davant de l’antic Mercadona, a l’encreuament amb el carrer Joan Fuster i Ortells. A hores d’ara, s’està pendent dels permisos per la construcció d’un altre semàfor a l’encreuament del camí del Far, abans d’accedir al nucli urbà.

El Pla de Mobilitat que va presentar la Generalitat de Catalunya als ajuntaments de la comarca preveu millorar la seguretat viària i l’accessibilitat dels vianants alhora que pretén implementar un carril bici i integrar totes les parades d’autobús amb l’objectiu, de nou, de pacificar la N-II. Aquesta visió de la transformació en una gran avinguda de la via està ben vista pels actors polítics de la comarca, ajuntaments i entitats socials, que l’han anat treballant durant força temps.

A tot això, cal sumar-li els nous accessos que tindrà l’autopista C-32 -ara ja autovia- del que Calella en disposarà un altre, el Calella Sud, a part del que comparteix actualment amb Pineda i que s’hi accedeix des de la N-II i des del Rierany dels Frares.

Alguns veïns propers a l’accés a la C-32 des del Rierany dels Frares que porta a l’entrada 122 ja s’han preguntat si la intensitat del trànsit aquests propers die farà augmentar sorolls i contaminació a la zona.

La comarca ja ha signat quatre pactes per la mobilitat al llarg dels anys sense concretar-ne la seva execució. Ara, amb l’alliberament dels peatges s’obre una nova finestra per avançar en benefici de l’ordenació del territori, de la façana litoral i de les zones forestals.

Amb el Pla de Mobilitat que s’ha presentat es pretén que una part del trànsit actual de la N-II acabi absorbint-se a la C-32. Concretament es preveu que es redueixi un 17% el trànsit. A efectes pràctics, es reduirà en uns cinc mil vehicles diaris, però per Calella encara hi passarien uns 26 mil. Molt lluny del que podria suposar una via pacificada de debò.

No només Calella té damunt la taula la pacificació de la N-II, tots els pobles del Maresme presenten aquesta via com una autèntica barrera per arribar al mar o dins el mateix nucli urbà. A més, és un dels eixos més problemàtics de la comarca i on es concentren la majoria de punts negres de la xarxa viària del Maresme. Concretament, el tram de la N-II entre Montgat i l’enllaç amb Mataró sud concentra un dels principals punts negres de tot Catalunya per la quantitat d’accidents i la seva gravetat.

El Consell Comarcal del Maresme, que ha liderat el projecte del Pla de Mobilitat que va presentar el Departament de Territori, considera que la N-II deixarà de ser una via ràpida i permetrà reduir-ne la sinistralitat. El president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, assegura que la carretera nacional serà “una via més transitable per a famílies, connectada amb les necessitats de cada poble”, i que la façana litoral del Maresme serà “molt més simpàtica” i un reclam per al turisme, segons ha dit en declaracions a l’ACN i recollides per diversos mitjans.

L’efecte de la pacificació de la N-II també haurà d’anar lligat a un estudi per augmentar l’eficiència del transport públic al nord de Barcelona, sobretot el ferroviari. Ja que la línia R1 de Rodalies, malgrat ser de les més saturades de Catalunya, presenta moltes deficiències en la seva gestió i falta de manteniment.