Adéu a les cabines telefòniques de Calella

Es calcula que només es fa una trucada a la setmana a través de les cabines telefòniques de tot l'Estat

  • Un objecte que forma part de l’imaginari col·lectiu, tot i que pràcticament els més joves no han utilitzat mai, desapareixerà aquest any: les cabines telefòniques.

2022-01-09T22:01:30+01:0009/01/2022|

Les tres cabines telefòniques que hi ha a Calella desapareixeran al llarg d’aquest any. Estan situades a la plaça de l’estació, a la plaça del Bunyol i a la plaça Pompeu Fabra, però el seu ús és ínfim. Anteriorment també n’hi havia hagut a altres ubicacions, com la plaça de l’Església, però ja es va retirar. Un objecte que ens ha acompanyat durant pràcticament un segle però que ha quedat obsolet per l’auge i evolució dels telèfons mòbils.

La companyia Cabitel (del grup Telefònica) era l’encarregada, per obligació del govern, del manteniment de les cabines, ja que es consideraven part del servei universal de les telecomunicacions. Però el contracte que tenia Telefònica va finalitzar el 31 de desembre de 2021 i degut a que el govern ha decidit excloure-les del projecte de Llei General de Telecomunicacions, no l’ha prorrogat. La companyia té previst retirar progressivament les gairebé 15 mil cabines que hi ha repartides per Espanya actualment, tot i que en va arribar a haver més de 100 mil durant els anys 90. A Catalunya en queden 2.470.

La primera cabina telefònica es va instal·lar l’any 1928 al Parque del Retiro de Madrid per part de la Compañía Telefónica Nacional de España. Es van anar estenent per tot el territori fins a sumar més de 100 mil. Per l’any 2028, quan faci un segle de la primera, el més probable és que ja no en quedi cap.

El servei és, actualment, deficitari. El manteniment de les cabines que queden té un cost de 2 milions d’euros anuals, però segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) només es registra una trucada a la setmana al conjunt de l’Estat. De fet, segons l’informe de la CNMC, més del 88% de la població no ha utilitzat mai les cabines. Tot i així, han sigut objecte de nombrosos actes vandàlics.

A casa nostra era freqüent trobar-se amb turistes fent cua a les cabines de telèfon quan no hi havia telèfons mòbils per posar-se en contacte amb els seus familiars. Avui en dia, des de l’activació de les trucades internacionals a través dels dispositius mòbils, ja no té cap utilitat. A qui no li han demanat monedes per poder fer trucades de les cabines? Ara, però, fins i tot surten gratuïtes les trucades gràcies a les aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp.

La proliferació dels locutoris des de ben entrat el segle XXI va ser l’estocada final de les cabines telefòniques del carrer. Els locutoris, sovint regentats per migrants, es feien amb el mercat dels serveis telefònics per trucar a l’estranger ja que permetien fer trucades des d’un interior, asseguts i amb més intimitat ja que les cabines exteriors ja no tenien porta.

A principis dels 90 les cabines van ser el vehicle per posar en marxa la primera xarxa social. Es tractava del servei “Party Line” on es posaven en contacte fins a 10 persones a través d’una trucada al número 903.333.333. Des de casa, amb els telèfons fixes el servei era molt car, però amb les cabines hi havia trucs que permetien estar-hi hores de forma gratuïta.

Durant un temps, les cabines van generar pànic entre la població arran de l’emissió a TVE de la pel·lícula “La cabina”. Narrava la història d’un ciutadà que es quedava atrapat a l’interior -abans tenien tres parets i una porta per tenir més privacitat- i que, malgrat l’intent dels vianants de treure’l, no ho aconseguien. Els operaris que l’havien instal·lat aquella matinada se la van endur amb l’home a dins, presoner, cap a un destí del qual no hi havia escapatòria. Una metàfora sobre la dictadura que va aconseguir superar la censura franquista, però que va provocar que ningú s’atrevís a tancar la porta de les cabines durant un temps. La pel·lícula va guanyar un Emmy al millor programa de ficció.

Un altre servei que també deixa de ser obligatori és el de les guies telefòniques, també obsolet a dia d’avui. Per cert, algunes de les cabines també tenien guies telefòniques a l’interior.

Comparteix el contingut!

Go to Top