Mataró demana un jutjat especial per ocupacions

• El cas de La Bruna es podria haver resolt més ràpidament si la comarca hagués comptat amb un jutjat especial per ocupacions. Mataró, la ciutat més afectada del Maresme per aquesta problemàtica, reclama aquest jutjat de forma temporal per fer front a tots els casos d’ocupacions.

L’Ajuntament de Mataró vol que la ciutat tingui un jutjat especialitzat en ocupacions, una problemàtica àmpliament estesa a la capital del Maresme. De fet, les estadístiques mostren que pràcticament es produeix una ocupació cada dia a Mataró, a les quals se’ls suma les que la policia aconsegueix frustrar.

El consistori demanarà al Consell General del Poder Judicial que habiliti aquest jutjat especial de forma temporal per fer front a totes les denúncies d’usurpació. D’aquesta forma, es podrien resoldre més ràpidament els casos a l’hora que trauria la càrrega que suporten la resta de jutjats de Mataró en els quals s’acumulen centenars de casos.

Mataró s’emmiralla en un jutjat especialitzat en les preferents que van habilitar l’any 2013, quan va esclatar l’estafa financera, en especial pels productes financers de l’antiga Caixa Laietana. En aquell moment, va ser la Junta de Jutges de Mataró la que va demanar que es creés aquest nou jutjat. Quan s’acumulen molts casos d’una tipologia concreta se solen habilitar jutjats temporals per fer-hi front.

Tot i que Mataró és el municipi de la comarca que més ocupacions pateix, casos tant mediàtics a casa nostra com el de La Bruna podria haver-se agilitzat amb un jutjat d’aquest tipus. De fet, va estar molt de temps encallat al jutjat de primera instància d’Arenys de Mar, però quan la jutgessa va dictar el desnonament, va ser l’alcaldessa qui li va demanar una pròrroga per estar enmig de la pandèmia. Més endavant, Montserrat Candini li va demanar que executés el llançament de forma immediata, però no hi va haver nova ordre i el desallotjament es va precipitar per un decret d’alcaldia que al·legava risc alt d’incendi, insalubritat, salut pública i no complir les condicions d’habitabilitat. Un jutjat especialitzat podria haver resolt el cas de La Bruna més ràpidament, causant menys maldecaps als veïns.

Una altra veïna de Calella, Irene Garcia, va haver d’esperar 14 anys per recuperar el seu pis del carrer Costa i Fornaguera després que la seva inquilina deixés de pagar el lloguer i es negués a marxar. Una llarga batalla judicial que finalment va guanyar la Irene, tot i que un cop recuperat ja no se sentia seu el pis.

A Calella hi ha actualment altres edificis ocupats, però no s’han mediatitzat com La Bruna per no tenir problemes amb els veïns de la zona. No obstant, hi ha molta gent que té por de marxar de casa, especialment de vacances, per si es troben ocupes al seu interior.